Resultats de la cerca

Davanter format al CP Ripoll, el 1995 fitxà pel CP Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria Jugà en el CP Vic 1997-2004, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1999 i una Copa de la CERS 2001, tornà al Voltregà 2004-06, passà al CP Vilafranca 2006-08, amb el qual pujà a l’OK Lliga, i es retirà al Cerdanyola HC 2008-09 També fou campió d’Europa juvenil i júnior amb la selecció espanyola 1995, 1998 i guanyà una Copa Llatina sub-23 1999

Es formà a la Unió Esportiva Horta, passà dues temporades en el Club Patí Mollet, i el 1981 tornà a l’Horta i debutà a primera divisió El 1984 fitxà pel Dominicos de la Corunya, amb el qual pujà a la màxima categoria, i el 1985 anà al Club Patí Tordera, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 1986 La temporada següent jugà al Club Hoquei Piera, i després al Thiene italià Tornà al CP Mollet, i finalment anà al Reial Club Deportiu Espanyol Es retirà al Club Patí Ripoll

Establert a París durant la Revolució, es destacà aviat en el club dels jacobins fou diputat a l’assemblea nacional de Savoia 1792 General en cap de l’exèrcit dels Alps que ocupà Lió 1793, fou nomenat posteriorment comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, càrrec que gairebé no exercí per malaltia fou substituït per Dugommier A la mort de Dagobert, dirigí la divisió de la Cerdanya, que destruí les armeries de Ripoll i incendià Camprodon Escriví, entre altres obres, unes Mémoires politiques et militaires 1797, on tracta de la Guerra Gran

Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic

Fou monjo benedictí del monestir de San Martín de Madrid i cronista de l’orde Nomenat abat de Ripoll, hi renuncià Home patològicament molt retret, dedicà una gran part de la seva vida a l’estudi i adquirí una cultura enciclopèdica Ajudà eficaçment BJFeijoo en l’elaboració de les seves obres i defensà les seves idees Demostración crítico-apologética en defensa del Theatro crítico Universal , 1732 Féu estudis sobre la llengua gallega i hom el considera un precursor del galleguisme La seva obra, molt copiosa, resta en gran part inèdita

Publicà el seu primer dibuix als catorze anys 1933, a la revista  L’Avant El 1946 esdevingué dibuixant de plantilla a El Correo Catalán Collaborà també a Atalaya , Paseo , Paseo Infantil i, sobretot, a  TBO , Mundo Deportivo i Hoja del Lunes Exposà sovint a Barcelona des del 1948, així com a Ripoll, Gavà, Molins de Rei, Granollers, Vic i la Garriga El seu estil, típicament periodístic, és sintètic i resolt amb traços essencials Publicà els llibres de caricatures  Siluetes epigramàtiques 1951, amb text de Tomàs Roig i Llop i Gent de Granollers 1970

A Catalunya, alguns monestirs que havien obtingut butlles papals d’exempció als segles X i XI es consideraren nullius no sense discussions i protestes de part dels bisbes Així ho foren Ripoll, Cuixà, Sant Pere de Rodes, Sant Cugat del Vallès, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Besalú, Banyoles, Santes Creus, etc, i posteriorment, per altres motius, Montserrat, els priorats de Meià i Sant Miquel del Fai, i l’arxiprestat d’Àger Les que quedaven a Catalunya foren suprimides durant el segle XIX i sotmeses a les diòcesis on eren enclavades

Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…

Situació L’església de Santa Maria, amb ben pocs elements romànics, centra el poble de la Pinya, cap d’un antic terme municipal, el qual l’any 1970 fou incorporat al nou municipi de la Vall d’en Bas El poble, al cantó de ponent d’Olot, és situat al costat oriental del Pla, vora la carretera, amb un nucli de cases molt petit ja que la majoria són disseminades Mapa 256M781 Situació 31TDG542695 Hom pot arribar a la Pinya agafant la carretera que surt d’Olot en direcció a la Vall d’en Bas A mà dreta hom trobarà, al cap d’uns 2,5 km després d’haver sortit d’Olot, la carretera que hi porta JVV…

Biblioteca Apostolica Vaticana Ms Rej 123 Miscellània sobre textos astronòmics Folis 143v i 144 amb la representació d’un mapamundi El manuscrit de la Biblioteca Apostolica Vaticana Reginensis Latinus és un interessant còdex compost per 223 folis en pergamí 36 × 28 cm, parcialmente mutilat a les seves pàgines inicials i finals, i en el qual intervingueren dues mans del segle XI al foli 118, a la ratlla corresponent a l’any 1055 dels Cyclus Decennovenalis , una petita mà dibuixada amb tinta assenyala amb l’índex una breu frase escrita al marge Eodem Anno Factus Est Liber Iste, obra del mateix…