Resultats de la cerca

Hereu indirecte d’Antoni Viladomat Construí l’altar major, els laterals i el cambril de l’església de Sant Salvador de la Vedella 1793 i treballà també al monestir de Serrateix 1807 Fou un dels pintors del santuari de Queralt Havia installat a la seva casa de Berga una acadèmia de belles arts amb tallers de dibuix, pintura, escultura i música

Construït sobre un talaiot precedent, té forma troncocònica i un diàmetre màxim de 24 m És un dels més grans i més ben conservats de l’illa Una obertura a la part superior permetia l’accés a un santuari construït en l’època romana Ha estat excavat i estudiat per Lluís Plantalamor, arqueòleg i membre de l’Institut d’Estudis Menorquins

Ha estat identificada amb les Aquae Calidae esmentades per Plini el Vell Les restes arqueològiques estan situades entorn d’una gran piscina central i són d’una gran monumentalitat Hom creu que devien formar part d’un santuari que aprofitava les virtuts medicinals de les aigües termals, que brollen a 70º El conjunt fou restaurat en 1956-57 per la Diputació de Barcelona

Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom Fabricà, entre d’altres, els orgues de Sant Cugat del Vallès, de Sant Pere de les Puelles i del santuari del Cor de Maria, de Barcelona, de Santa Maria de Mataró i de Sant Andreu de Llavaneres Construí també instruments destinats a Andalusia, Extremadura i Navarra

Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí, reobert al culte l’any 1844, després de l’exclaustració del 1835 En aquesta darrera data succeí Beda Pérez com a abat general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conservà fins a la mort i del qual fou l’últim titular

Era una divinitat guerrera, guia en les batalles i dispensadora de la victòria Es troba representat en figura d’home amb el símbols de la reialesa o les armes de guerra a la mà El santuari principal era a la ciutat d’Assur La seva representació i els seus títols foren atribuïts posteriorment pels perses a llur déu Ahura Mazdā

Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà, a llevant amb la Pera, municipi del Baix Empordà, i Madremanya, a migdia amb Quart i a ponent amb Juià És situat al sector septentrional de les Gavarres, als contraforts de la serra de la Mare de Déu dels Àngels o Puig Alt 485 m, dita també serra de Vall-lloreda El terme és drenat per la capçalera del Rissec, afluent del Daró, i per la riera de Sant Martí, que neix dintre el terme, als vessants septentrionals del Puig Alt, i que és afluent del Ter El terreny és muntanyós, poblat de pins, alzines sureres,…

Formen el conjunt un castell i un santuari, situats a migdia de l’antic terme de Torreneral, agregat a Penelles Ferran d’Antequera vengué la propietat a l’abadia de Poblet el 1414 Anomenada la Torre del Bisbe al segle XVI, fou adquirida a mitjan segle XIX per Ignasi de Girona i Targa el seu fill Ignasi Girona i Agrafel la restaurà La possessió fou industrialitzada i explotada per Joan Girona i de Vilanova El 1982 la família Cusiné adquirí la finca als Girona, que el 2016 passà a ser propietat d’un dels fills, l’enòleg i vinicultor Tomàs Cusiné Des del 1780 hi ha constància d’activitat…

Aquest santuari, al sud-est del terme, al costat de la carretera de Pontons, fou una capella tradicional de la parròquia de Sant Jaume de Montagut Fou i és l’església de la quadra i veïnat de Valldossera sorgit a l’entorn d’una torre subsidiària del castell de Montagut La menció més antiga de l’església és de l’any 1093, en què el comte Berenguer Ramon II de Barcelona va fer donació a Bertran Otó de la torre que anomenaven Valldossera, al terme del castell de Montagut, amb les seves pertinences i amb l’església de Santa Maria que allà hi havia En la confirmació d’aquest document…