Resultats de la cerca

Membre del Club Orientació Catalunya, fou subcampió de la Copa de França de marató-O 1999 i, junt amb Carles Loré, guanyà el Campionat de França de raids d’estratègia 2002 i la Lliga espanyola de marató-O 2008 És autor de les darreres edicions dels mapes de l’Editorial Alpina sobre Montserrat, Aneto-Maladeta, Turbó i Posets-Perdiguero i del llibre Gorgas y Barrancos de Cataluña , Mallorca y Alto Ésera 1993

Fill del pilot i directiu Joan Soler Bultó, pilotà per Bultaco, Montesa i Merlín Guanyà quatre vegades el Campionat d’Espanya de trial 1974-77 i fou tres vegades subcampió 1978, 1979, 1981 L’any 1979 fou vencedor del Gran Premi de Finlàndia i esdevingué el primer català que guanyà una prova del mundial El 1981 guanyà tres proves més d’aquest campionat Catalunya, Àustria i Alemanya L’any 1984 es retirà de la competició

Formà part del gimnàs Garcia Alsina a mitjan dècada de 1960 i del Gimnàs Rodón a partir del 1969, on es retirà a principi dels anys setanta Fou campió d’Espanya per equips en diverses ocasions El 1967 guanyà el Campionat de Catalunya d’individual de segona categoria i fou subcampió d’Espanya, també de segona categoria Participà en competicions internacionals amb la selecció catalana, entre les quals hi ha el Torneig Internacional de Marsella

Competí a les files de la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, el Centre Gimnàstic Barcelonès, el Futbol Club Barcelona, el Larios i l’Agrupació Atlètica Catalunya Fou campió de Catalunya de triple salt en tres ocasions 1990, 1994, 2001 i de salt de llargada en una 2000 En pista coberta també assolí el títol català de salt de llargada 2001 i de triple salt 1994, i fou subcampió estatal de triple salt 1991

Jugà al BC Júniors de l’Hospitalet de Llobregat des del inici fins als anys trenta Després de l’any 1939 passà al seu continuador, el Club Bàsquet l’Hospitalet fins la seva retirada, el 1948 Fou campió 1940 i subcampió 1941 de la Copa d’Espanya i assolí la Copa Hernán de primera categoria catalana 1946 L’any 1943 disputà el primer partit de la selecció espanyola després de la Guerra Civil

Format al Club Natació Poble Nou, el 1974 passà al Club Natació Barcelona i el 1978, al Club Natació Manresa El 1975 fou campió de la Lliga i subcampió d’Europa júnior En el període 1976-79 fou vint-i-quatre vegades internacional amb la selecció d’Espanya El 1975 esdevingué entrenador del Club Natació Manresa La federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits d’argent 1974 i d’or 1975

Fou subcampió del món juvenil 1997, campió d’Europa júnior 1997 i campió d’Espanya júnior 1996, 1997 En categoria absoluta, es proclamà campió de Catalunya, d’Espanya 2000, 2003 i d’Europa 2007, i guanyà l’Obert d’Espanya Disputà diverses edicions del Campionat del Món des del 1999 i aconseguí diverses mànegues de la Copa del Món També destacà en curses d’enduro i continuà com a tècnic d’aquesta modalitat

Formà part del gimnàs municipal de Sabadell i participà en el Campionat d’Espanya per equips a final dels anys seixanta i principi dels setanta En categoria juvenil, fou subcampió d’Espanya 1969 i campió de Catalunya 1970 El 1972 guanyà el Trofeu Pablo Muller de segona categoria i fou quart al Campionat d’Espanya, també de segona Rebé el trofeu Àngel de plata 1971 Anys després fou entrenador del Gimnàs Llenas

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya durant els anys setanta i vuitanta Es proclamà subcampió del món en outrigger de vuit 1977 i fou tercer en dos Campionats del Món 1980, 1981 Guanyà les regates internacionals de Lucerna 1978, 1981 i Amsterdam 1978 amb l’outrigger de vuit El 1982 abandonà l’alta competició i passà a exercir de responsable tècnic del RCMB

Es formà al Club Nàutic Amposta i també competí pel Club Natació Banyoles En categories inferiors, fou campió d’Espanya diverses vegades i, com a absolut, fou campió d’Espanya en quatre sense timoner 1984 i en vuit amb timoner 1985, subcampió en dos sense timoner 1984 i tercer en esquif 1990 Guanyà la medalla de bronze en quatre sense timoner en el Campionat d’Europa 1985 Fou tres cops mundialista Es retirà el 1993