Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Ignasi Sanponts i Barba
Historiografia catalana
Jurista i polític.
Vida i obra Fill del metge Francesc Sanponts i Roca, estudià al Collegi Episcopal de Barcelona 1803-08 La invasió francesa interrompé els seus estudis, que reemprengué el 1814 a les classes de la Junta de Comerç El 1815 participà en la fundació de la important plataforma d’estudi i de debat intellectual coneguda amb el nom de Societat Filosòfica, juntament amb J Llaró, BC Aribau, R López Soler i M Martí i Cortada, entre d’altres Fou un dels redactors del Periódico Erudito , periòdic manuscrit redactat pels membres de l’esmentada societat Estudià dret a les universitats de Cervera i Osca A…
Santiago Alcolea i Gil
Historiografia catalana
Historiador de l’art. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid.
Professor agregat de la UB des del 1966, fundà i dirigí el Departament d’Història de l’Art, i fou catedràtic d’art modern i contemporani fins que es jubilà l’any 1986 Vinculat des de jove a l’Institut Amatller de Barcelona, actualment n’és el president del patronat Tot i que la seva tesi doctoral versava sobre La pintura a Barcelona al segle XVIII , ha estudiat totes les expressions de l’ampli ventall artístic Entre les seves primeres obres destaquen diversos volums de la sèrie “Los Monumentos Cardinales de España” La Catedral de Santiago 1948, Ávila monumental 1952 i de les “Guías artísticas…
Adriano Tommaso Banchieri
Música
Compositor, organista i teòric italià.
Vida Estudià amb Lucio Barbieri i Giuseppe Guami El 1589 ingressà a la congregació benedictina dels olivetans, al monestir de Monte Oliveto, prop de Siena Els anys següents recorregué diversos monestirs de l’orde El 1609 s’establí a San Michele in Bosco, prop de Bolonya, on visqué la resta de la seva vida El 1615 fundà a Bolonya l’Accademia dei Floridi, cercle en el qual era conegut com "Il dissonante" Tan important com la seva obra compositiva foren els seus escrits sobre música, en els quals tractà de molts aspectes transcendentals per a entendre els canvis que es produïren en la música…
Manuel Borguñó i Pla
Música
Compositor, director, pedagog i musicòleg català.
Vida Deixeble del mestre Planas, el 1895 ingressà a l’Escolania de Montserrat, que abandonà posteriorment, i acabà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Barcelona Dirigí la Societat Coral Euterpe i diferents entitats corals a Graus, Vilanova i la Geltrú i Rubí El 1921 obrí una escola musical a Igualada, a redós de l’Ateneu Borguñó, que dugué a terme una intensa activitat en l’àmbit de l’educació musical A Barcelona fundà l’Acadèmia Borguñó i dirigí els Cantors de l’Obrera, una entitat que veié estroncada la seva activitat després del 1936 Des del 1932 fou professor de música a l’…
Tomás Bretón Hernández
Música
Compositor i director espanyol.
Vida Nasqué dins d’una família humil i a dos anys quedà orfe Estudià a l’Escuela de Nobles y Bellas Artes de San Eloy, a Salamanca Des del principi demostrà les seves habilitats envers la música i es guanyà la vida com a violinista en la seva ciutat natal tocant en petites orquestres El 1865 es traslladà a Madrid, on continuà els estudis de violí amb J Díez i, després, els de composició al conservatori amb E Arrieta El 1872 obtingué el primer premi de composició ex aequo amb Ruperto Chapí A partir d’aquest moment alternà l’estudi del piano amb el treball com a violinista i compositor Continuà…
Tomás Marco
Música
Compositor, musicòleg i crític castellà.
Vida Estudià violí i composició a Madrid, i posteriorment amplià estudis amb B Maderna, GM Koenig, P Boulez i G Ligeti als cursos de Darmstadt dels anys 1964 al 1967 Rebé també classes de sociologia musical de Th Adorno El 1967 estigué vinculat al grup de K Stockhausen Crític musical en diferents mitjans de comunicació, el 1967 fundà l’Estudio Nueva Generación i la revista "Sonda" Ha pronunciat conferències sobre temàtiques d’història de la música i ha ocupat importants càrrecs, com ara el de gestor musical al capdavant de l’organisme autònom de l’Orquesta y Coro Nacionales de España OCNE i…
Miquel Iglesias i Bonns
Cinematografia
Director.
Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al camp…
Domènec Giménez i Botey
Cinematografia
Cineasta amateur, productor i inventor.
Vida El 1932 entrà en el món del cinema com a soci de la Secció de Cinema Amateur del CEC Per a aquesta entitat realitzà el seu primer curt, Fums de glòria , amb el qual participà al I Concurs de Cinema Amateur del CEC Amb Josep Maria Galceran i Delmir de Caralt foren coneguts com "El Trio dels Bolos" i coordinaren la revista "Cinema Amateur" que editava la Secció Com a cineasta amateur , rodà el gros de la seva filmografia a partir del 1933 amb obres com El hombre importante Prejuicios 1935, primer premi en arguments al IV Concurs de la UNICA celebrat a Sitges D’altra banda, també collaborà…
Robert E. Balser
Cinematografia
Director d’animació i productor.
Vida Es diplomà en belles arts 1950 i estudià animació i teatre a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1956 s’inicià en l’animació com a autònom a Hollywood, i debutà amb la creació dels crèdits de La volta al món en 80 dies Around the World in 80 Days , M Anderson El 1962 es traslladà a Madrid i treballà als estudis Moro com a director, dibuixant i animador de cintes publicitàries El 1964 hi dirigí i animà el seu curt més personal, la ficció Sombrero , seleccionada per diversos festivals internacionals Doble , un curt publicitari per a la revista "Triunfo" premiat als festivals de…
Jordi Tusell i Coll
Cinematografia
Productor.
Vida Cunyat de Fèlix Millet i Maristany, un dels grans mecenes de la cultura catalana durant el franquisme, s’associà a l’empresa Estela Films, creada per Millet a Barcelona el 1948 per impulsar la producció del llarg d’animació Érase una vez La Cenicienta 1948-50, dirigit per Josep Escobar i inicialment registrat per Baguñà Hermanos Arran dels problemes que tingué el film, la productora es traslladà a Madrid per canalitzar les inquietuds cinematogràfiques dels militants d’Acció Catòlica, d’acord amb el mateix model impulsat a Itàlia per la Democràcia Cristiana…