Resultats de la cerca
Es mostren 68650 resultats
alfa
Química
Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual, en la nomenclatura orgànica no sistemàtica, són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.
La posició α significa en el naftalè , la posició 1 en els heterocicles amb un sol heteroàtom, la posició contigua a aquest en les cadenes lineals , el carboni que porta el grup funcional principal si aquest no conté carboni o el carboni contigu si el grup funcional conté carboni en un substituent alifàtic d’un cicle, la posició més pròxima al cicle La configuració α significa en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori més elevat en la sèrie D o menys elevat en la sèrie L en els esteroides, la dels substituents en posició trans L’isòmer α és, en el pinè , el que conté el doble enllaç…
adherència
Patologia humana
Brida o soldadura entre dos òrgans o superfícies (que normalment han d’estar separats) formada per fibrina que s’organitza com a resultat d’una inflamació.
sèrie de l’actini
Química
Sèrie radioactiva natural, amb l’actini 277 com a element més característic, que s’inicia a l’urani 235 i acaba en el plom 207 radioactivitat.
agent diplomàtic | diplomàtica
Dret internacional
Persona que un estat envia com a representant seu en missió especial per tal de prendre part en una negociació, un congrés o una conferència internacional.
Harry George Ferguson
Tecnologia
Aeronàutica
Industrial i inventor britànic, propulsor d’un gran nombre d’empreses automobilístiques i aeronàutiques, com la Harry Ferguson Motors Limited, la Harry Ferguson Research Limited, etc.
Inventà un sistema de producció agrària, integrat de tractor i productor, i contribuí al perfeccionament dels sistemes de transmissió i de connexió per a automòbils Fou membre de la Institution of Automobile Engineers i de la Royal Aeronautic Society
medalló
Arquitectura
Baix relleu de pedra, fusta o metall d’una forma rodona o el·líptica, utilitzat com a element decoratiu en arquitectura, especialment en les façanes dels edificis.
El seu origen ve del costum, corrent a l’antiguitat clàssica, de penjar a les parets dels temples els escuts conquerits als enemics vençuts El Renaixement posà de moda els medallons, i foren molt utilitzats en l’estil plateresc Els motius més freqüents que hom hi troba són caps humans i d’animals, emblemes, allegories, monogrames i motius històrics o llegendaris
macrocosmos
Filosofia
En contraposició i, alhora, en correspondència amb el microcosmos (l’home), l’Univers considerat com un gran organisme, del qual el segon és reflex i compendi.
La doctrina d’aquesta mútua correspondència discernible ja en els Upaniṣad , on hom identifica Brahman , el cosmos, i Atman , el jo humà és pròpia de corrents filosòfics ocultistes i màgics, i es repeteix en diversos autors renaixentistes Paracels, Campanella, Giordano Bruno, Pico della Mirandola, Leonardo da Vinci, etc
absolut | absoluta
Filosofia
La cosa en si, l’ésser tal com existeix en ell mateix, independentment del coneixement que hom en pugui tenir (per oposició al fenomen o aparença).
reacció de Schick
Biologia
Intradermo-reacció usada per a determinar la receptivitat d’un subjecte a la diftèria i en la qual hom utilitza com a antigen la toxina diftèrica.
esmolador
Història
Menestral que esmolava eines de tall, com l’esmolador de raors (o navalles), l’esmolador de tisores d’abaixar o l’esmolador de tisores de paraire
.