Resultats de la cerca

El 1789 vestí l’hàbit benedictí a Montserrat i es doctorà en farmàcia Constituït procurador del monestir davant del govern provisional de Cadis 1810, serví després 1812-15, com a farmacèutic adjunt de l’exèrcit, sota les ordres de la Junta General d’Hospitals Militars de Catalunya, durant la guerra del Francès El 1818 fou nomenat prior de la Mare de Déu de Montserrat de Nàpols, i el 1820 també de l’altre priorat montserratí, de Palerm Deixà, inèdit, un estudi sobre la muntanya de Montserrat, conservat només en part, que l’acredita com un dels capdavanters de l’espeleologia a Catalunya

Feu estudis de teologia i ha estat professora d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha collaborat amb l’ Avui  1991-2010,  Qué Leer , Lletra de Canvi , Cosmopolitan , El Temps , Catalunya Ràdio, etc Com a autora, ha publicat les novelles El dit de l’àngel 1998, Mirada 2001, premi Octavi Pallissa 1999,  Tota la vida 2005, Pura sang 2012, premi Sant Joan de narrativa,  La primavera pendent 2018,  Mare 2019 i  Solastàlgia 2023, entre d’altres És cofundadora i membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Culturals de…

Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà  1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí les Edicions…

Es formà al Club de 7 a 9 de Barcelona Josep Maria Oliva i Leo Klitte foren els seus entrenadors També formà part dels clubs Joventut, Límit i Barcelona Guanyà Campionats de Catalunya i Espanya en totes les modalitats individual, parelles i equips Amb la selecció espanyola disputà quatre Campionats del Món 1987, 1991, 2001, 2005 i dos d’Europa 1985, 1993, dues Copes del Món AMF 1993, 2000, dues Copes d’Europa de Campions 1993, 1994 i l’Europeu d’equips 1992 L’any 2008 participà en el Campionat d’Europa en representació de Catalunya

Jugava de mig centre i formà part de l’Esport Club Granollers els anys trenta Fou dues vegades campió de Catalunya de primera categoria B 1935, 1936 Acabada la Guerra Civil, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1939-45, a excepció de la temporada 1942-43, que jugà amb el Real Madrid Disputà 81 partits de Lliga i marcà un gol amb l’Espanyol El 1940 guanyà la Copa i el Campionat de Catalunya Posteriorment jugà amb el Mallorca 1945-48 i el Llevant 1948-49 Fou dues vegades internacional amb Espanya i tres amb la selecció catalana

Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415

Membre del Tir Arc Olesa, fou un dels pioners del tir amb arc nu a Catalunya durant la dècada de 1970 Els anys noranta guanyà dos Campionats d’Espanya de tir de camp i un d’arc estàndard a l’aire lliure Al mateix temps dirigí el Club d’Arquers de la Vall Moronta-UAB, conegut posteriorment com Club Arquers Cerdanyola del Vallès El 2005 guanyà un nou Campionat d’Espanya de tir de camp, que se sumà als nombrosos títols de campió de Catalunya Fou director tècnic i vicepresident de la Federació Catalana de Tir amb Arc

S’establí a Catalunya a catorze anys, i el 1948 començà a competir Guanyà el primer premi del Club La Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat 1951, 1953, el Concurs La Amistad del Masnou 1965 i el campionat de les Bodas de Oro de la Federació Espanyola de Columbicultura 1994 També fou campió de Catalunya 1987, subcampió d’Espanya 1958 i cinquè del Campionat Internacional 1987 Aportà noves tècniques a aquest esport, i formà part de la directiva de la Federació Catalana de Columbicultura i del Club El Masnou, que presidí Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat 1996

Fou membre del Club Botxes Canet i del Club Unió Petanca les Torres-Rubí, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya de clubs 2009, 2010 En petanca, també fou subcampiona de Catalunya individual 2007, 2009 Pel que fa a les botxes, fou campiona de Catalunya individual 2010 i per parelles 2001, i guanyà cinc vegades el Campionat d’Espanya individual 2007, 2008, 2010, 2011, 2012 A més, aconseguí tres medalles de bronze al Campionat del Món de botxes 2009, 2010, 2011 Des del 2008 forma part de la Comissió Dona i Petanca/Botxes de la Federació Espanyola de Petanca

Amb llicència federativa des del 2001, ha estat soci de diversos clubs, com el Cambrils Golf Par 3, el P&P la Figuerola, el Centre de Golf el Vendrell, el Club de Golf Reus Aigüesverds, el Teyco l’Ampolla Cambrils o el Golf Cambrils P&P El 2005 fou subcampió de Catalunya de joc per cops i l’any següent debutà amb la selecció catalana Es proclamà campió del món 2006 i subcampió d’Europa 2007 També participà en altres competicions internacionals com l’encontre Catalunya-Andorra 2006, el Campionat del Món individual 2009 o l’Obert d’Irlanda 2009