Resultats de la cerca

Soci del Club Nàutic d’Arenys de Mar des del 1975, destacà en la navegació de creuer Com a patró de diferents embarcacions, sempre batejades amb el nom de Duende , guanyà les regates internacionals del Mediterrani 1988 i Mare Nostrum 1991, 1997, aquesta darrera en categoria A2 i feu el rècord de la prova 1997 També fou campió de Catalunya classe I-VII 1992, tercer classificat de la Copa del Rei 1993 i subcampió de Catalunya IMS 1997, entre altres èxits Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela al millor esportista del 1998

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar i al Club Motonàutic de Catalunya, s’inicià el 1972, però no començà a competir fins l’any 1979 Destacà en la modalitat off-shore formant tàndem amb Francesc Cerdans, amb qui assolí el tercer lloc en el Campionat del Món 1984 Es proclamà campió de Catalunya 1982, 1983 i d’Espanya 1980, 1982, 1983, 1984 en diferents classes Posteriorment, també competí amb Josep Maria Diamant sota el gallardet del Club Nàutic Mataró, i durant uns quants anys pilotà per a l’escuderia Toleman Group als Estats Units

Entre el 1989 i el 1992 jugà al CN Catalunya i a l’UE d’Horta Fou segon entrenador de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 2003 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta i entre el 2003 i el 2012 guanyà vuit lligues estatals 2003, 2006-12, sis Copes del Rei 2004, 2006-10, vuit Supercopes d’Espanya 2003-04, 2006-11 i cinc Copes de Catalunya 2007-11 Aconseguí mantenir l’equip imbatut durant 144 partits d’àmbit estatal consecutius Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 2006

Membre de l’Aeroclub de Lleida, guanyà cinc Campionats d’Espanya 2004, 2007, 2008, 2010, 2011 i tretze de Catalunya 1997, 1998, 2001-11 en la modalitat de rallis També es proclamà campió de la Volta Aèria de Catalunya en set ocasions 2003, 2004, 2006-10 Participà en cinc Campionats del Món i en tres d’Europa Ocupa una de les tres primeres places del rànquing estatal de pilots de vol a motor des del 2001 L’any 2011 ocupava la primera posició És membre de l’Assemblea i de la Comissió Tècnica de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola

S’inicià amb l’equip del Club Esportiu INEF Barcelona 2007-10, en el qual compaginà les diferents modalitats de joc Al novembre del 2010 fundà el primer club de tamborí formalment constituït a Catalunya, el Barcelona Tamborí Club, del qual esdevingué jugador i president Guanyà dues edicions de la Lliga Catalana 2010, 2011 i el 2011 assolí la quarta posició a la Copa d’Europa de clubs en pista coberta i la tercera en el Torneig Internacional Catalunya Tambeach És membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Tamborí des de la seva fundació

S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números

Fou campiona de Catalunya de fisioculturisme en la categoria de –52 kg 1995 També guanyà altres competicions, com el Trofeu de Lleida 1995 i el Vila d’Esplugues 1995 Fou subcampiona del Trofeu d’Andorra en la categoria de –52 kg 1995 Ocupà el càrrec de vocal de la junta directiva de la federació catalana Entrenadora del fisio-culturista Fèlix Barrachina en el Campionat del Món 2004, fou guardonada amb el premi ARC 2004 També exercí com a jutge en competicions, com l’Obert de Catalunya Juntament amb el seu marit, Fèlix Barrachina, dirigí el Club Argos Gym de Lleida

Disputà 35 partits amb el Barcelona entre el 1915 i el 1920 i marcà 12 gols Guanyà una Copa 1920 i tres Campionats de Catalunya 1916, 1919, 1920 Protagonitzà un gran escàndol, la temporada 1916-17, en falsificar els seus papers i inscriure’s a la federació com a espanyol, quan no era permès alinear jugadors estrangers El FC Espanya impugnà aleshores el partit del Campionat de Catalunya que havia perdut enfront del Barcelona La federació li donà la raó i feu repetir tots els partits del Barça, però aquest no ho acceptà i el títol fou per a l’Espanya

Conegut com el Dimoni , s’inicià en l’atletisme quan ja havia superat els trenta anys Fou tres vegades campió de Catalunya de marxa en ruta, en la distància de 30 km 1965, 1969, 1970 El primer títol l’aconseguí amb el CG Barcelonès i els altres amb el FC Barcelona En pista també guanyà un Campionat de Catalunya en 20 km 1970 Anteriorment, havia assolit el seu únic títol estatal de marxa en ruta en una prova de 50 km disputada a Figueres 1970 També aconseguí un rècord d’Espanya de 50 km en pista Fou vuit vegades internacional

Publicada en castellà, estava dedicada a la indústria i al comerç de l’automòbil i també oferia ressenyes de les proves organitzades pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Incloïa també informació sobre aeronàutica i rutes turístiques amb automòbil Carles Jaumandreu en fou director tècnic i Josep M Co de Triola, redactor en cap Signava els articles tècnics Víctor Rosich, les excursions en automòbil el mateix Co de Triola, amb el pseudònim de Passavolant i algunes fotografies eren de Claret Tenia periodicitat mensual i se’n publicaren…