Resultats de la cerca
Es mostren 26073 resultats
reticulat
Art
En ceràmica, dit del tipus d’ornamentació consistent a aplicar a la peça, massissa, una altra paret calada, imitant així els treballs d’ordit.
La paret interior té la mateixa forma que l’exterior o bé és simplement cilíndrica i de color diferent El reticulat en fals és aconseguit mitjançant la impressió d’un dibuix en buit
palmera de dàtils
Palmera de dàtils
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc prim i de fins a 30 m d’alt, de fulles pinnades, glauques i de pecíol amb espines groguenques, de flors disposades en règims, i de fruits, els dàtil, que són baies monospermes i comestibles.
És oriünda de l’Àfrica septentrional i de l’Àsia sud-occidental, on és conreada des de temps molt antic El seu conreu té una certa importància al migjorn valencià sobretot a Elx
osmosi inversa
Física
Química
Osmosi en què el moviment de les molècules de dissolvent canvia de sentit (en passar de la dissolució més concentrada a la menys concentrada) per acció d’una pressió que supera la pressió osmòtica del sistema.
Aquest procés té diferents aplicacions industrials com, p ex, en el dessalatge de l’aigua i en la tecnologia alimentària, per a concentrar substàncies especialment delicades sucs de fruita, proteïnes de xerigot, etc
plastró
Anatomia animal
Regió ventral de la closca dels rèptils quelonis, que presenta forma de làmina molt plana i és típicament formada per 9 plaques òssies: una placa entoplastral, dues plaques hipoplastrals, dues d’epiplastrals, dues d’hioplastrals i dues de xifoplastrals; a vegades, poden presentar-se també dues plaques mesoplastrals.
La unió amb l’escut o regió dorsal de la closca té lloc mitjançant un pont entre les vores laterals de les hioplastrals i les hipoplastrals i les plaques marginals de l’escut
petxina variada
Petxines variades
Manfred Heyde (cc-by-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, de 5 a 8 cm de diàmetre, amb les dues valves convexes, bé que l’una ho és més que l’altra.
Té la closca amb dibuixos de coloració grogenca, vermellosa i negra, amb plecs radials alternats amb solcs i amb les dues orelles de la xarnera desiguals, i habita en els fons de sorra
Margate
Ciutat
Ciutat del comtat de Kent, Anglaterra, Gran Bretanya.
Lloc d’estiueig, a l’estuari del Tàmesi, i petit port de pesca, la principal activitat econòmica deriva de l’afluència de visitants estivals Té un polígon industrial que atreu la indústria lleugera
Rivno
Ciutat
Capital de l’oblast homònima, Ucraïna.
És situada al NE de L’viv, a les vores del riu Ustje de la conca del Prip'at’ Construccions mecàniques i indústries metallúrgiques Central nuclear Té dos instituts superiors i escoles tècniques
Halifax
Ciutat
Capital de la província de Nova Escòcia, Canadà.
És el principal port d’hivern del país són importants les drassanes Posseeix indústries aeronàutiques alimentàries, serradores i refineries de petroli És seu de la Dalhousie University, fundada el 1818, i té aeroport
dividivi
Botànica
Petit arbre de la família de les cesalpiniàcies, propi de l’Amèrica tropical, de fulles bipinnades, raïms de flors grogues o blanquinoses i fruits en llegum.
Les beines del fruit són molt riques en taní fins a un 50%, raó per la qual són molt emprades com a adob i com a tint La fusta té aplicacions en ebenisteria
Vaga de La Canadenca (companyia hidroelèctrica de Barcelona)
Té lloc la vaga de La Canadenca companyia hidroelèctrica de Barcelona, una de les més importants del segle És seguida fins el març de diverses vagues de solidaritat i acaba en vaga general