Resultats de la cerca
Es mostren 3053 resultats
Àger

Àger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal d’Àger, d’una extensió de 160,57 km 2 , comprèn la major part de la vall d’Àger i, ultrapassant els relleus muntanyosos que la limiten pel S, la capçalera del riu de Farfanya Així, el municipi és delimitat a tramuntana pel Montsec d’Ares, per la carena del qual passa el límit amb els municipis de Sant Esteve de la Sarga i la Guàrdia de Noguera, del Pallars Jussà A ponent, la divisòria passa per la Noguera Ribagorçana des de l’estret de Mont-rebei o portell de Montsec o de Claramunt fins al congost de Blancafort, on hi ha el pantà de Canelles en aquest…
Casbas
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, al Somontano.
Hi ha el monestir cistercenc femení, encara subsistent, fundat el 1172 per la comtessa Àuria de Pallars, vídua d’Arnau Ramon possiblement amb el propòsit de fer-ne panteó familiar, la qual el dotà amb les viles de Casbas i de Morata Les abadesses obtingueren també la jurisdicció sobre Pedralta d’Alcofea, Torres d’Alcanadre, Bierge, Sieso i Yaso Hi professaren filles de la noblesa d’Aragó i de Catalunya Construït dins un recinte fortificat, es conserven restes de muralles, la torre de l’homenatge i d’altres elements són notables l’església, d’estil romànic cistercenc sobri s XII, el claustre s…
Pere de Queralt
Història
Templer, dit també Pere de Timor.
Senyor de Queralt Pere II de Queralt Fill d’Arnau de Timor i de Ramona Participà a la conquesta de València Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló 1240 Ja vidu, es féu templer 1257, havent dividit el patrimoni entre els fills a Pere III, Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc a Berenguer, Timor —recuperat del seu cosí Guillem—, Montlleó, Sant Antolí, etc Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya Pel seu valor en les gestes bèlliques fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de Roure , segons…
Blanquina Marc i Almenara
Història
Judaisme
Judaïtzant.
De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici El matrimoni continuà les pràctiques jueves —tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada— Morí de pesta, amb una filla seva El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella Mare del filòsof Joan Lluís Vives, aquest l’alludí afectuosament en la seva…
Lluís Montané i Mollfulleda
Escultura
Escultor.
Estudià a Llotja Deixeble d’Antoni Alsina i Amils i del pintor Borràs Abella, treballà al taller d’Eusebi Arnau El 1928 fou pensionat a Itàlia i féu també viatges d’estudis a Bèlgica i a París Primer premi d’escultura del concurs Sant Jordi de la Diputació de Barcelona 1954 amb Maternal , medalla d’or en el concurs del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1955 i segon premi d’escultura en l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1960, fou vocal de la junta del Cercle Artístic i de l’Ateneu Barcelonès, on també exercí la docència Conreà així mateix el dibuix i la pintura
Bernat Deliciós
Cristianisme
Predicador franciscà occità.
Des del 1296 menà una campanya contra els excessos inquisitorials dels dominicans Un sermó seu provocà una revolta popular a Carcassona el 1303 L’any següent dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat El 1317, a causa de la seva simpatia pels franciscans espirituals, fou processat i condemnat pel papa Joan XXII Morí a la presó Es relacionà amb Arnau de Vilanova i amb…
Sant Esteve de Coll de Nargó
Art romànic
Aquesta església apareix esmentada entre les possessions cedides al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles amb motiu de la consagració de la seva església l’any 1040, “Sancto Stephano de Nargo, simul cum ipsa cella et cum ipsa villa de ipsa sena …” L’any 1049, l’abat de Sant Serni donava a Guillem i Ramon Arnau l’església de Sant Esteve de Nargó, amb les cases, terres, molins, i les dècimes i les primícies que el cenobi hi tenia, i es fa referència al mas de Sant Esteve, esmentat també l’any 1172, en què és cedit per l’abat de Tavèrnoles a Bernat Miró de Sant Esteve amb certes…
Sant Andreu de Vandellòs (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant)
Art romànic
El lloc de Vandellòs fou repoblat a partir del 1191, que Albert de Castellvell, senyor del castell de Tivissa, i el seu castlà, Arnau de Fenollar, atorgaren a Ramon de Riudoms el terme de Vandellòs perquè s’hi establissin dotze famílies L’església, dins el bisbat de Tortosa, es degué bastir poc després El seu rector ja es consigna en les relacions de dècimes papals dels anys 1279 i 1280 En la visita pastoral del bisbe Francesc de Poalac del 1314 l’església de Vandellòs apareix com a sufragània de la parròquia de Sant Jaume de Tivissa N’era vicari Berenguer de Bonastre El temple…
Sant Pere de Millà (Àger)
Art romànic
El lloc de Millà apareix esmentat per primera vegada el 1066, en el document de distribució dels béns de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon L’església parroquial de Sant Pere de Millà es trobava subjecta a l’abadia de Sant Pere d’Àger, tal com es consigna en les butlles d’Alexandre III del 1162 i 1179 Notícies posteriors confirmen aquesta vinculació, que s’allargà fins al segle XIX L’església fou molt ampliada al segle XVIII, quan de ben segur es reaprofitaren els carreus ben escairats de la primitiva església Al seu costat es conserva el vell…
Sant Pere de Tiurana
Art romànic
De la parròquia de Tiurana, no se’n tenen referències fins al segle XIV, en què es consigna entre les parròquies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima del 1391 Tanmateix, el seu origen ha de ser anterior i caldria relacionar-lo amb la fundació, el 1171, de la vila de Tiurana, dins el terme de Vilaplana, per iniciativa del bisbe Arnau de Preixens i Bertran de Vallferosa L’actual església parroquial de Tiurana és un edifici renaixentista, construït el 1545 i reformat posteriorment al segle XVIII Es veurà afectat per la construcció de l’embassament de Rialb, que negarà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina