Resultats de la cerca

Estudià a la Juilliard Schoole Fou director de l’orquestra de la NBC i de la filharmònica de Nova York, així com director invitat de diverses orquestres europees Fundà una escola musical i diverses orquestres i conjunts de cambra Interpretà tant repertori clàssic com contemporani

Fundador, amb Oliver Messiaen, Daniel Lesur i André Jolivet, del grup de compositors La Jeune France 1936, la seva producció comprèn poemes simfònics Raz de Sien , 1935 Le Grand Voilier , 1939 Le Musicien dans la cité , 1947, música de cambra, música per al cinema, etc

Continuà els negocis tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d’indústries a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d’Espanya a París

Començades a estudiar el 1856 Martorell i Penya, foren publicades detalladament per l’arqueòleg britànic WI Hemp 1927, que n’identificà 13, que no conserven gairebé cap material Tenen un pati exterior a l’entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals

És considerat com l’autor més important de la dinastia yuan, sobretot per una obra encara avui apreciada, Xi Xiangji ‘Història de la cambra de l’oest’, basada en un conte popular Aquesta peça destaca per la força dels caràcters i la vivacitat del diàleg

Sota Jaume I, de qui fou amant i favorit, i Carles I dirigí la política exterior anglesa Participà en l’expedició d’ajuda als hugonots de La Rochelle 1627 Fou assassinat perquè s’oposà a la Petition of the right de la Cambra dels Comuns

Deixeble de Sgambati i Martucci, es destacà amb l’òpera Lea 1909, amb operetes, música de cambra i romances per a veu i piano, entre les quals hi ha la seva cèlebre Serenata , que ha estat també adaptada per a violí i piano, orquestra, etc

Fou metge de cambra de Felip V el 1736, i dirigí, a Madrid, la construcció del teatre anatòmic És autor d’un Escrutinio físico-médico-anatómico Madrid 1729, polèmica contra les teories del metge valencià Francesc Lloret i Martí, i d’un Examen medicum 1736

Professà al conservatori d’Hamburg, on conegué Mahler, al de Viena i en el període de 1919-31 al de Praga Deixà cinc simfonies i òperes, entre les quals Eva 1899 i Srdce ‘El cor’, 1923, quatre misses i música incidental i de cambra

Ingressà al partit socialista el 1945 Membre de la cambra dels diputats en 1948-82, succeí Nenni a la secretaria del partit 1964-66 i en fou secretari general del 1972 al 1976, fins a ésser substituït per Bettino Craxi El 1983 fou nomenat senador