Resultats de la cerca

La seva església des del segle XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del segle XI Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia Té un retaule del s XIX i traces d’antigues pintures romàniques

De la seva església parroquial Sant Esteve depenen Sisteró , Golonor i Queralt de Meca És un edifici romànic tardà, on destaca la portada oberta al mur de ponent formada per tres arquivoltes sobre columnes monolítiques amb llurs capitells Cada extrem de les arquivoltes reposa sobre una columna, excepte l’arquivolta exterior, que ho fa sobre dues parelles de columnes Al centre hi ha un timpà semicircular sostingut per dues cartelles, que presenta temes escultòrics en baix relleu Al segle XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró

És situat al vessant meridional de la serra de Monars , dita també de la baga de Bordellat , que s’estén entre els colls de Malrem W i de les Falgueres E i separa les conques del Fluvià termes de Beget i d’Oix i del Tec terme de la Menera, al Vallespir culmina al puig de Comanegra 1 558 m alt L’església de Sant Feliu de Monars després, de Sant Sadurní és d’origen romànic, i és sufragània de la parròquia d’Oix

Fou fundat al segle XI per Nuna, vídua de Sanç el Major de Navarra Al segle XII fou unit a San Zoilo de Carrión com a dependència de Cluny Situat al camí de Sant Jaume de Galícia, només en resta l’església, restaurada al segle XIX, de tres naus i creuer sense sobresortir de la planta Els campanars són dues torres cilíndriques on hom pot veure influències del romànic pirinenc d’altra banda, el cimbori influí en els de les esglésies romàniques castellanes posteriors

És d’economia agrícola i, sobretot, industrial, amb fàbriques d’adobs químics i de calçat, indústria de maquinària i d’aparells elèctrics i construccions mecàniques És seu episcopal Antiga Fidentia Julia romana, a l’edat mitjana tenia el nom de Borgo Sant Dannino Conserva restes d’un pont romà, però el monument més notable és la catedral, d’estil romànic llombard s XII-XIII El porxo central té escultures de l’escola d’Antelami el portal és adornat amb relleus que representen la vida de sant Dannino

El canal navegable de Gloucester i Berkeley comunica les installacions portuàries de la ciutat amb les de Sharpness, a les boques del Severn Ciutat industrial, amb factories de vagons i material ferroviari, maquinària agrícola, mobles i construcció naval Pesqueries de salmònids al Severn Entre els edificis religiosos es destaca la catedral, començada en estil romànic 1089 i acabada en gòtic perpendicular ss XIV-XV és molt famós el seu claustre amb voltes de ventall 1351-1412 En arquitectura civil excelleixen les cases particulars del s XVIII

La Mussarra, amb nom de reminiscències aràbigues, especialment la forma d' Almuçarra que apareix el 1112, és un antic mas que té propera la capella romànica de Sant Pere de la Mussarra, ara convertida en pallissa El casal és una edificació bastida amb pedra, d’una gran severitat i antigor L’edifici romànic era una església erigida probablement al segle XII i resolta amb el pla d’una nau ampliada amb un absis semicircular obert a l’est Al segle XIX la construcció fou molt modificada

Hom li suposa un origen francès Documentat a Sant Jaume de Galícia, des del 1168, on construí la cripta de la catedral, mal anomenada catedral vella, i on també construí i esculpí el Pòrtic de la Glòria, obra d’un gran equilibri compositiu, en la qual utilitzà alhora el marbre i la pedra Segons algunes teories hi ha, en la portalada, una influència del romànic francès, però actualment hom considera aquesta influència dels escultors de San Isidoro de Lleó L’obra, tanmateix, exercí posteriorment una gran influència

És una capella de planta rectangular, que corona l’anomenat puig de Sant Jordi, on es drecen les ruïnes del castell de Torcafeló L’edifici sembla aprofitar la base d’una torre quadrada o antiga dependència del castell No és cap edifici romànic, sinó que sembla dels segles XIV o XV Tampoc no es coneix l’origen de l’advocació a sant Jordi, documentada al segle XVII Com a possible església de castell, tal vegada amb canvi de titular, deixem constància de la seva existència

Situada dins l’antic terme del castell de Torroella, al lloc de Malagarriga Aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva El lloc és documentat des del 1050 i l’església apareix citada el 1291 amb les advocacions de Santa Cecília i Sant Jaume de Malagarriga I encara que administrativament és un enclavament del municipi de Pinós, comarca del Solsonès i província de Lleida, l’incloem aquí per motius d’història, bé que l’edifici romànic serà estudiat a la comarca del Solsonès