Resultats de la cerca
Es mostren 4513 resultats
Lluís Via i Pagès

Lluís Via i Pagès
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, narrador, periodista, autor teatral i traductor.
Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova , El Poble Català i La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut 1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…
,
Gira de l’Escolania de Montserrat als Estats Units
La catedral de Sant Patrici de Nova York acull el primer concert oficial de la gira pels Estats Units del cor infantil de Montserrat, convidat a participar en els actes del centenari del president John Fitzgerald Kennedy L’Escolania és presentada com un dels millors cors infantils del món, i el motiu de ser convidada en aquesta ocasió es deu a l’amistat entre el president Kennedy i el violoncellista Pau Casals, molt vinculat a l’Escolania La gira acaba el 8 de juliol i, entre d’altres, el cor també canta a Washington, San Francisco i Los Angeles
El jutge pactat entre PSOE i PP per presidir el Tribunal Suprem i el CGPJ retira la candidatura
El jutge Manuel Marchena retira la candidatura al Tribunal Suprem i al Consell General del Poder Judicial després que PP i PSOE arribin a un acord per renovar els càrrecs d'ambdós òrgans i el fessin públic el 12 de novembre Marchena havia de substituir el jutge Carlos Lesmes, que acaba el mandat al desembre La seva decisió és anunciada després que es difongui un missatge del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, on deia que aquest partit controlaria el Tribunal Suprem "pel darrere", en referència a la sala que ha de jutjar els presos polítics polítics independentistes
coves des Hams
Cova
Coves d’origen càrstic situades a 1 km de Portocristo (Manacor, Mallorca), a la vora esquerra del torrent des Cap des Toll.
Foren descobertes per Pere Caldentey, llur propietari, que les acabà d’explorar el 1907 Tenen una llargària màxima en línia recta de 100 m, però llur articulació arriba a donar uns 1 000 m de recorregut Aquesta formació és interrompuda per un enfonsament de la volta en forma de dolina de 50 m de profunditat, anomenat cova des Tomasos, on existia una pedrera de roca calcària espàtica concrecionada Són característiques les estalactites arborescents en forma de ganxo, fenomen del qual encara no hi ha una explicació satisfactòria Les coves són visitades pels turistes juntament amb les coves del…
Reivindicacions independentistes en ocasió del Barça-Madrid
Convocats pel Tsunami Democràtic, milers de manifestants independentistes ocupen la zona que envolta el Camp Nou, protegit per un gran desplegament policial, on té lloc el partit de Lliga A l’interior de l’estadi també hi ha reivindicacions, amb un mosaic, pancartes, pilotes grogues al terreny de joc i crits d'"independència" i "Llibertat presos polítics" Després del partit, que acaba amb empat a zero, hi ha aldarulls i enfrontaments al carrer Una desena de persones són detingudes El partit s’havia de jugar el 26 d’octubre i va ser ajornat per possibles disturbis
fagot
Fagot
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels.
El més curt acaba en un tudell recorbat en S, amb una llengüeta doble És el més greu dels instruments de fusta de l’orquestra, en la qual fou introduït a mitjan segle XVII Fou perfeccionat gradualment amb l’addició de claus Actualment té uns 135 cm de llargada i una extensió d’unes tres octaves i mitja si 1 a mi 5 La seva sonoritat peculiar li permet de produir efectes patètics, misteriosos i fins i tot còmics Entre la música per a fagot solista es destaquen els concerts de Vivaldi, el de Mozart i, als Països Catalans, el d’Anselm Viola
Francesc Puignau
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Notari i arxiver.
El 1605 acabà el Llibre de rúbricas de la Real , anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690 El 1608 inicià l’inventari de l’arxiu del capítol d’Elna i el 1630 l’anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà prop de 700 articles d’un total de 814 foren redactats per ell És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l’anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló
Albert Puig
Historiografia
Historiador.
El 1605 entrà al convent carmelità de Palma, d’on fou cinc anys prior El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa, passà després a la d’Aracristi i retornà de nou a Valldemossa vers el 1634 Escriví una història d’aquesta cartoixa, que acabà el 1641 Fundació i successiu estat de este real monestir , de la qual Jovellanos féu un extracte Una còpia de l’original fou continuada amb notícies fins el 1810 Féu també un catàleg de monjos, frares i donats des del 1399 i un altre de les professions a la cartoixa del 1399 al 1647, tots dos en llatí
Manuel Prat i Pujoldevall
Cristianisme
Religiós dominicà, missioner i bisbe.
Entrà al convent d’Ocaña 1888 i acabà els estudis a Àvila 1897 Essent diaca anà a les Filipines, on fou ordenat de sacerdot el 1897 Fou missioner a Formosa i vicari provincial de l’illa del 1898 al 1916 Pel seu zel missional fou consagrat bisbe i vicari apostòlic d’Amoy Xina, on residí, i governà la diòcesi del 1916 a la seva mort Sofrí persecucions i empresonaments, però donà un impuls a la tasca missionera de la seva vicaria És autor d’obres piadoses en xinès i de relacions missionals publicades en revistes evantgelitzadores
Manuel Polo y Peyrolón
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Estudià filosofia i dret a València i Madrid i fou catedràtic de psicologia, lògica i filosofia a l’institut de València 1879-1918 Afiliat al partit carlí 1889, en fou un dels caps més destacats a València, el representà sovint com a diputat a corts i fou senador Integrista, escriví una gran quantitat d’articles i les narracions El guerrillero, Bocetos de brocha gorda 1866, Los mayos 1879, Sacramento y concubinato 1884, Quien mal anda cómo acaba 1890, 1905, Murmuraciones de vecindad 1893, Parroco 1905, etc, de caràcter moralitzant, i els volums España y la masonería i La madre de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina