Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
Luhansk
Divisió administrativa
Oblast’ d’Ucraïna, a l’extrem oriental del país.
La capital és Lukansk , i en la major part forma part del Donbass Fou creada el 1938 a partir de la divisió de l’ oblast’ Stalino, a l’antiga Unió Soviètica, que comprenia també el territori de l’ oblast’ posteriorment anomenat Done’ck Fins el 1958 rebé el nom de Vorošylovhrad i novament, des del 1970 fins al 1989 Poblat majoritàriament per russòfons, des del 2014 hi té lloc un conflicte armat arran de la proclamació, a l’abril, d’una república no reconeguda ni per Ucraïna ni internacionalment
Karnataka
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, al Dècan.
La capital és Bengaluru Format d’oest a est per tres regions la plana litoral, el malnad regió muntanyosa dels Ghats, coberta de bosc caducifoli, ric en sàndal i teca i el maidan , extens altiplà cobert de sabanes És de clima tropical molt calorós, sobretot a l’interior, on les pluges són escasses, mentre que són abundants a la costa i als Ghats Travessat pel Krishna i el Cauvery amb centrals hidroelèctriques, és una regió ben regada, d’economia bàsicament agrícola produeix els 3/5 del cafè del país, arròs, cotó, canya de sucre, cítrics, te, bananes i cacauets Hi ha importants pesqueres a la…
Sogdiana
Província
Antiga província de l’imperi Persa, a l’Àsia central, compresa entre el Syrdarja i l’Amudarja, frontera natural amb la Bactriana i la Margiana.
A les seves valls orientals, molt fèrtils, creixeren nombroses ciutats, entre les quals sobresortia Maracanda actual Samarcanda Hom hi parlava el sogdià Sotmesa per Cir II de Pèrsia segle VI aC, fou conquerida per Alexandre el Gran Després passà successivament a mans dels selèucides, dels reis de Bactriana, dels parts, novament dels perses, dels àrabs segles VII-VIII i, finalment, dels turcs
Mustafà Kemal
Mustafà Kemal
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític turc.
Membre d’una família de funcionaris d’origen albanès, ingressà a l’escola militar turca, d’on sortí el 1904 amb el grau de capità Per les seves conviccions liberals fou allunyat de Constantinoble i enviat a Damasc i més tard a Tessalònica 1907, on entrà en contacte amb els Joves Turcs Combaté a Líbia contra els italians 1912 Després de les guerres balcàniques es distingí en la defensa dels Dardanels 1915 i, ja general, a Síria i a Aràbia 1917 Després de l’armistici de Mûdros, combaté els aliats i derrotà els grecs, que havien desembarcat a Esmirna 1919 L’assemblea d’Ankara, convocada per ell…
Bishkek
Ciutat
Capital del Kirguizistan.
Situada al centre de la vall del Cu, a la zona econòmicament més desenvolupada de l’estat, del qual inclou aproximadament un terç de la població urbana Indústries de transformació dels productes de la vall del Cu, lleugera, alimentària i de maquinària diversa És travessada per una xarxa de séquies i, a la part nord, pel canal del Cu Nus de comunicacions Des del 1926 fins a la dissolució de l’URSS fou anomenada Frunze
Urmia

Vista aèria d’Urmia
Asian Mayors Forum
Ciutat
Capital de l’ostān de l’Azerbaidjan Occidental, Iran.
Centre agrícola d’una plana fèrtil, a 1390 m d’altitud i prop del llac d’Urmia , produeix gra, fruita, cotó i tabac Té aeroport
Orenburg
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada vora l’Ural.
Construccions mecàniques i indústria alimentària i lleugera Té diversos centres d’ensenyament superior, teatres i museus Fou capital de la República Socialista Soviètica Autònoma del Kazakhstan 1920-25, i entre el 1938 i el 1957 rebé el nom de Čkalov, en honor del pilot Valeri Čkalov
l’Espà
Poble
Poble del municipi de Saldes (Berguedà), situat al vessant S del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls.
La seva església parroquial Sant Andreu és romànica Prop del riu hi ha l’antic molí de l’Espà o de la Farga
Sansor

El poblet de Sansor, a la plana vora del Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Prats i Sansor (Baixa Cerdanya), situat a la plana estesa a l’esquerra del Segre, a l’E del coll de Saig.
La seva església depèn de la parròquia d’Isòvol
Sant Feliu de Pallerols

Vista de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall d’Hostoles.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Vall d’en Bas W, les Preses i Santa Pau al N, Sant Aniol de Finestres NE, les Planes d’Hostoles E i S i amb el municipi osonenc de Rupit i Pruit S Comprèn la capçalera del Riu Brugent, on rep el nom de riera de Marbolenya, i les dues valls de Sant Iscle i de Vallac també coneguda en el seu tram final com torrent del Bastons o, antigament, d’Aiguabella, afluents per l’esquerra del Riu Brugent La vall és tancada al nord per les serres del Corb 933 m i de Marbolenya, a l’extrem E de la qual hi ha el coll de Fontpobra amb els volcans de Fontpobra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina