Resultats de la cerca

Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…

La geografia El territori de Mònaco, ampliat en més de 30 ha entre el 1959 i el 1972 amb la construcció de terraplens sobre la mar, és constituït per una aglomeració urbana integrada per tres nuclis al voltant del port Mònaco, al SW, situat en un petit turó de 65 m d’altitud, La Condamina, al centre, nucli comercial i industrial, i Montecarlo, al N, zona turística del principat El francès és l’idioma oficial, però hom també parla el monegasc dialecte de l’occità, l’italià i l’anglès La majoria de la població és catòlica, religió oficial de l’Estat La magnífica situació vora mar i la suavitat…

Important centre artístic, cultural i turístic, conserva en carrers i palaus un caràcter renaixentista sobre un fons medieval El seu desenvolupament modern s’inicià durant l’època que ostentà la capitalitat del regne d’Itàlia 1865-70, però és del 1900 ençà que ha tingut un gran increment La població, que el 1901 era de 188000 h, augmentà a 271975 h en 35 anys, i des del 1936 el creixement és de l’1,3% anual La ciutat ha crescut cap al N i el NW sobretot devers Prato, mentre que al S l’expansió és limitada pels turons que la voregen Actualment és un destacat centre comercial i de…

És centre d’una comarca agrícola vinya, oliveres, tabac, alzines, sureres, però l’economia es basa en l’exportació de petroli final de l’oleoducte procedent de Hassi-Messaoud Nus de comunicacions ferrocarril, carretera, port Antiga ciutat romana, anomenada Saldae , i capital dels vàndals al segle V, fou conquerida pels àrabs al segle VIII Sota la dinastia hammadita segles XI-XII fou escollida com a capital 1091 i esdevingué una ciutat important Els genovesos la saquejaren 1136, i els almohades l’ocuparen el 1152 Comercià activament amb els estats cristians, especialment amb Pisa i Barcelona…

S’inicià a les files del CA Granollers i posteriorment passà a entrenar-se a la Residència Blume de Barcelona, a les ordres de Julio Bravo Guanyà tres títols de campió de Catalunya en 400 m tanques 1960, 1963, 1965, un amb cadascun dels clubs en els quals competí, el CA Granollers, el RCD Espanyol i el FC Barcelona El 1963 assolí el Campionat d’Espanya i rebaixà un parell de vegades el rècord català de l’especialitat També acredità tres subcampionats estatals en els 110 m tanques 1960, 1962, 1964 En pista coberta aconseguí un rècord d’Espanya en 55 m tanques i un…

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué al seu…

La primera edició fou organitzada pel Collegi El Casal, embrió del futur CA Castellar Des del 1989 s’anomena també Memorial Pere Hernández El 1990 fou Campionat de Catalunya En el palmarès hi ha José Pro, José Manuel Abascal i Pere Arco en categoria masculina i Carme Valero, Encarna Escudero i Rosa Morató en categoria femenina

Organitzat pel CA Manresa, es disputà al voltant de l’estadi del Congost i substituí la cursa sobre asfalt Manresa – Sant Vicenç Fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1969, 1970, 1975 i 2004 L’any 1975 arribà a la categoria internacional, que mantingué durant set anys Vicente Egido el guanyà tres cops i Mariano Haro, Pere Casacuberta, José Pro i Pere Cocera, dos En categoria femenina, Carme Valero obtingué sis victòries, mentre que Montserrat Abelló, Lourdes Miquel i Judit Pla n’obtingueren quatre

L’èxit dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de cros, que s’organitzaren a Vic el 1979, impulsaren el CA Vic a crear el Cros, que fou l’hereu de la cursa sobre asfalt Tona-Vic Ha anat canviant el circuit i fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1992, 1995 i 2008 L’atleta local Pere Casacuberta, amb quatre victòries consecutives 1987-90, és qui ha guanyat més vegades una cursa que també té en el seu historial atletes com Pere Arco, Carles Castillejo i Ayad Lamdassem En categoria femenina, una altra atleta local, Cristina Nogué, també amb quatre triomfs…