Resultats de la cerca
Es mostren 9502 resultats
asma cardíaca
Patologia humana
Varietat de dispnea paroxística (atac d’ofec) de caràcter asmàtic, que presenten els afectats d’insuficiència cardíaca esquerra.
És deguda a l’espasme bronquial provocat per la congestió pulmonar de la insuficiència cardíaca, sobretot quan el malalt es troba en posició horitzontal Pot seguir-se o no d’un edema agut de pulmó
etiologia
Filosofia
Cristianisme
Atribució, de caràcter antropomòrfic, d’un fonament o una causa a un fet o a una realitat concrets.
Tot i que llur diferenciació no és pas sempre clara, cal distingir entre etiologia mitològica i etiologia històrica La primera fa referència a un esdeveniment pretèrit com a representació metafòrica per a donar expressivitat al significat d’una situació o d’un fet presents la narració bíblica de Caín i Abel i el mite platònic de la caverna són etiologies mitològiques de la diferenciació entre pobles nòmades i sedentaris i de la condició del coneixement humà, respectivament Més enllà de la seva configuració imaginativa, l’etiologia pot voler expressar una causa històrica d’una situació actual…
marcar
Un esdeveniment, una circumstància, etc, afectar (una persona, la seva vida, els seus actes, el seu caràcter, etc).
labiovelarització
Fonètica i fonologia
Propagació del caràcter labiovelar d’un so a d’altres que formen part d’una mateixa seqüència sintagmàtica.
koiné
Lingüística i sociolingüística
Llengua comuna, general i, en oposició al dialecte, de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori.
psicoastènia
Terme eufemístic amb què hom sol denominar certs estats psíquics de caràcter angoixós, en contraposició a la neurastènia.
comunicat
Report breu, de notícies urgents, especialment de caràcter militar, judicial o polític, generalment fet per l’autoritat superior.
cançó de bressol
Música
Cançó de caràcter tranquil i, usualment, compàs ternari, que serveix per a acompanyar la bressada d’un infant.
Vegeu berceuse
rejouissance
Música
Nom descriptiu donat a alguns moviments de caràcter alegre i festiu en algunes suites orquestrals del període barroc.
El terme, que significa ’diversió', ’festeig', fou utilitzat per JS Bach, GPh Telemann i GF Händel, entre d’altres Händel, per exemple, l’inclogué per destacar aquest sentit festiu en la seva Música per als reials focs d’artifici , escrita per a celebrar la signatura del tractat de pau d’Aquisgrà entre França i Anglaterra el 1748 Bach el fa aparèixer com a moviment conclusiu de l' Ouverture , núm 4 en re M BWV 1069