Resultats de la cerca
Es mostren 2526 resultats
societat
Reunió de persones aplegades oficialment i estable per perseguir un fi comú segons certes condicions o regles.
assai
Música
Adverbi que sovint acompanya certes indicacions de tempo -allegro assai, largo assai- per a indicar el superlatiu.
Tot i que en la seva accepció més corrent equival a ’molt', en alguns casos - Dictionaire de Brossard 1703, o Dictionary de Stainer i Barret final del segle XIX, entre d’altres- el terme agafa el significat de ’bastant', possiblement per influència del mot francès assez 'bastant'
radioestel
Astronomia
Nom donat inicialment a certes radiofonts que hom creia que eren estels, com, per exemple, els quàsars.
suberització
Botànica
Deposició de suberina en la paret cel·lular de certes cèl·lules vegetals, especialment les originades externament pel fel·logen.
homologia
Trasformació per homologia d’un triangle ABC en A'B'C’ (O, centre de l’homologia; r, eix de l’homologia)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Teoria que estudia les transformacions entre espais topològics que conserven certes estructures algèbriques definides en cada espai.
propàgul
Botànica
En certes algues, ramificació formada per unes poques cèl·lules i que serveix per a la reproducció asexual.
plegadora
Plat de llauna, de coure, etc, per a arreplegar certes coses, com l’oli de les piques.
albacar
Història
Militar
Recinte murat o torrassa que hi havia a l’exterior de certes fortificacions a l’edat mitjana.
hem
Hem
©
Bioquímica
Complex quelat de la protoporfirina amb l’ió ferrós que actua de grup prostètic de certes ferroproteïnes.
És present en l’hemoglobina i en la mioglobina, i és també el grup prostètic dels enzims peroxidases, catalases i citocroms En el cas dels citocroms, el ferro experimenta canvis reversibles de valència FeII →FeIII La forma que conté FeIII és anomenada sovint hemina Dóna el color vermell a l’hemoglobina i es combina amb l’oxigen per al transport sense alteracions de valència
cos
Folklore
Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors.
Hom obstaculitza els participants de molt diverses maneres per tal de fer la cursa extravagant i causar hilaritat Així, en el cos de sacs , els participants corren posats dintre sacs en el cos de parells , corren de dos en dos, lligats pels braços en el cos de l’ou , corren amb les mans lligades al darrere i una cullera a la boca amb un ou al buc, que cal que no caigui en el cos de rucs , van muntats en ases amb l’albarada deslligada i posada al revés en el cos de pedres han de tirar dins els respectius cabassos una mateixa…