Resultats de la cerca
Es mostren 18388 resultats
Atenes
Vista de la ciutat d’Atenes amb el Mont Hymettós al fons
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat
Capital de Grècia i del nomós de l’Àtica.
La geografia Situada en una planura drenada del Cefís i el seu afluent l’Ilís i envoltada per petites muntanyes com l’Himet, el Pentèlic i el Parnes, bé que oberta al sud-oest a la mar Egea, la ciutat té un clima calorós i molt sec És el primer centre industrial del país les indústries principals són les tèxtils, químiques, alimentàries, de maquinària i de confecció les principals funcions de la ciutat són, però, la política, la comercial i la cultural El ràpid creixement de la ciutat fou ocasionat, en gran part, pel flux de refugiats procedents de Turquia 1923 i de fugitius de la guerra…
Lleida
Vista de la Seu Vella de Lleida i la ciutat al seu voltant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…
Manapouri
La ciutat de Manapouri
CC0
Amsterdam
Vista d’un dels nombrosos canals que creuen la ciutat d’Amsterdam
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital dels Països Baixos, a l’Holanda Septentrional, a la confluència de l’IJ i de l’Amstel.
És el nucli d’una aglomeració metropolitana i un centre comercial, bancari i industrial, que forma part de l’anomenat Randstad Holland o anell urbà d’Holanda, constituït per una sèrie de ciutats de funcions diverses i complementàries La ciutat, construïda pràcticament sobre l’aigua, ha hagut de crear, al llarg de la seva història, una xarxa de canals que li permetin la sortida al mar Aquests canals assenyalen les diverses etapes del seu creixement i determinen el pla actual radial, tallat per avingudes concèntriques al voltant del port El centre comercial i de negocis actual, que gravita al…
Istanbul
El port de la ciutat d’Istanbul, centre cultural i comercial de Turquia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’il d’Istanbul, a la regió de Màrmara (Turquia).
Istanbul és la ciutat més gran de l’estat, el seu centre cultural i comercial i el port més important Té indústries mecàniques, químiques i tèxtils i manufactures del tabac Hi ha universitat i té aeroport internacional Yesiköy Correspon a l’antiga Constantinoble , capital de l’imperi Bizantí i de l’imperi Otomà, rang que perdé en ésser constituïda Ankara , el 1923, capital de la moderna Turquia El nom és la deformació de l’expressió grega εις τhν πόλιν ‘cap a la ciutat’ El Bòsfor, la mar de Màrmara i el Corn d’Or divideixen la ciutat en tres parts, dues a Europa i una a Àsia El…
art mexicà
art mexicà Biblioteca Central de la ciutat universitària (1954), decorada amb mosaics de Juan O'Gorman
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Mèxic.
En estil renaixement foren construïts els primers convents que, al segle XVI, fundaren els religiosos arribats per evangelitzar els indígenes els de Cholula i Tula, i també les catedrals de Puebla, Mérida i Guadalupe Dintre l’arquitectura civil es destaquen el palau del govern, a Tlaxcala, la façana de la residència governamental, a Mérida, i el palau de Cortés, a Cuernavaca L’escultura té un caràcter bàsicament ornamental En el camp de la pintura cal citar l’obra mural del convent de San Agustín d’Acolmán Al segle XVII el barroc de tradició hispànica s’uneix a l’exuberant gust local catedral…
Antoni Oriol i Anguera
Medicina
Metge i assagista.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en català Fou…
Miquel Joseph i Mayol
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Cinematografia
Periodisme
Director de cinema, impressor i escriptor.
Fill de l’impressor Jaume Joseph i Vilardebó, que creà l’empresa Gràfiques Joseph, treballà com a impressor A vint-i-tres anys publicà el seu primer llibre, L’adolescent fet home , i començà a collaborar en la premsa catalana La Veu de Catalunya D’Ací i d’Allà 1930-31 Imatges Setmanari gràfic d’actualitat 1930 Butlletí dels Mestres 1935, aquí sobre cinema educatiu i Revista Ràdio Barcelona 1934-36 Fundà el primer Diari de Granollers i després la Revista de la Llar a Barcelona Entrà al món del cinema com a secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana, que inicià una…
, ,
Berga
El nucli antic de la ciutat de Berga, vist des del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central Catalana i al començament dels Prepirineus.
Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…
Moskva
El riu Moskva al seu pas per la ciutat russa de Moscou
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de Rússia, a la regió de Moscou, afluent per l’esquerra de l’Oka (502 km de longitud, 17 600 km 2
de conca i 109 m 3
/s de cabal).
Es glaça de novembre a març Neix a l’altiplà de Moscou, travessa la ciutat i desemboca a l’Oka a Kolomna El seu cabal, regulat pels pantans de Možajsk, Ruza i Istra, alimenta la capital És unit al Volga mitjançant el canal de Moscou