Resultats de la cerca

Amb el Club Natació Barcelona fou dos cops campió de Catalunya de primera categoria 1930, 1934 i tres cops campió d’Espanya 1943, 1944, 1945 Participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i fou vint-i-una vegades internacional el període 1928-45 Més tard formà part de la comissió de waterpolo de la Federació Espanyola de Natació 1962, encarregada de seleccionar els equips estatals També fou vicepresident 1953-57 i responsable del comitè d’apellació 1958-63 de la federació catalana

Guanyà els 50 km de l’Sport Ciclista Català 1915, la Copa Banús 1917, el Campionat de Sants de 100 km 1919 i els Sis Dies de Sants 1920 El 1918 fou nomenat secretari de l’Agrupació Catalana de Ciclistes i després d’abandonar la competició l’any 1920, s’incorporà a la junta directiva de l’SC Català Presidí la Comissió Esportiva del Comitè Regional de la Unió Velocipèdica Espanyola 1935 i fou el representant espanyol al Critèrium Internacional de ciclocròs

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, s’especialitzà en proves d’estil lliure i de ràfting Participà en la Copa d’Europa d’estil lliure en K-1 Aconseguí la victòria a la Kayac Extrem Pallars Sobirà 2008 i fou tercer en la primera Copa d’Espanya d’estil lliure 2009 En ràfting, fou campió d’Espanya 2009 juntament amb Oriol Bosch, Albert Aixàs i Raimon Monterde, i disputà el Mundial 2009 Formà part del comitè de competició de la Copa Pirineus

El 1972 fou comissari de la Volta a Catalunya Del 1973 al 1990 se centrà en el ciclisme infantil i s’introduïren novetats puntuals, com la utilització de dorsals fixos el 1978 El 1986 adquirí la categoria estatal Especialitzat en la gestió de proves antidopatge, treballà en els controls dels Campionats del Món de Barcelona 1984 i dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992 És vicepresident del Comitè Català d’Àrbitres des del 2004 i delegat per la província de Barcelona

Davanter, començà al Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, al qual s’integrà el 1967 i amb el qual guanyà cinc Copes d’Europa 1968-72, cinc Lligues 1969-73 i tres Copes d’Espanya 1970, 1971, 1973 També jugà al Reus Ploms 1974-81, i en els anys vuitanta fou entrenador dels dos clubs Després entrenà equips d’hoquei de base i el 2009 entrà al Comitè Tècnic de la delegació tarragonina de la Federació Catalana de Patinatge

Jugà al Futbol Club Barcelona 1967-79 i guanyà dues Lligues 1969, 1973 i tres Copes d’Espanya 1969, 1972, 1973 Disputà 9 partits amb la selecció espanyola Un cop retirat, fou secretari tècnic del Barça i formà part de la junta d’exjugadors d’handbol del club Presidí el comitè d’handbol del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, que vetlla per fomentar el planter També ocupà el càrrec de vicepresident de la Federació Territorial d’Handbol de Barcelona

Entrà com a vocal a la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge quan aquesta es constituí l’any 1954 Després de ser nomenat president del comitè tècnic d’hoquei sobre patins, el 1962 accedí al càrrec de seleccionador espanyol i es proclamà subcampió del món Romangué només uns mesos en el càrrec, i tornà a la junta directiva de la federació espanyola, en la qual, al final dels anys seixanta, fou també el delegat responsable de l’hoquei sobre gel

Participà en la Revolució del 1830, i s’exilià a Bèlgica 1836-40 Republicà d’extrema esquerra, sostingué la Primera Internacional i fundà la publicació Le Réveil 1868 participà en la Revolució del 1848, després de la qual s’hagué d’exiliar Durant la Comuna, fou membre de les comissions de relacions exteriors, executiva i de guerra, del Comitè de Salvació Pública i delegat civil a la guerra Fou mort per les tropes de Thiers en una barricada del carrer de Voltaire

Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l’octubre de 1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d' El Combate 1870 i 1872 El 1873 fou el vicepresident del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme És autor de Cincuenta años de conspirador Memorias político-revolucionarias 1853-1903 1932, una de les fonts importants per a l’estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents

Germà de Vicent Guarner Combaté al Marroc 1921-28 Amb motiu dels fets del Sis d’Octubre de 1934 fou desterrat a França Estigué adscrit a la Secretaria General d’Ordre Públic 1936, fou membre del Comitè de Milícies Antifeixistes i comandant cap de l’estat major de l’Exèrcit de Catalunya al front d’Aragó i, després, a la defensa de les costes Essent tinent coronel, s’exilià a França el 1939, on fou internat a Argelers Passà després a Mèxic