Resultats de la cerca

Membre del P&P Roc3, el 1998 fou campió de Catalunya per equips i el 2001 es proclamà campió de Catalunya individual Posteriorment fou membre del Can Cuyàs Golf i del P&P Can Rafel, amb el qual aconseguí dos nous campionats de Catalunya per equips 2007, 2008 i dues Copes de Catalunya 2006, 2007 Debutà en la selecció catalana l’any 1997 i participà en les tres primeres International Challenge Cup Catalunya-Irlanda 1997, 2000, 2002 Representà Catalunya en el primer Campionat d’Europa de pitch-and-putt 1999 i fou subcampió d’Europa en dues ocasions 2001, 2003

Membre del Club Natació Catalunya, guanyà quatre Lligues 1988, 1989, 1990, 1992 i quatre Copes del Rei 1987, 1988, 1990, 1992 En competicions europees de clubs es proclamà subcampió de la Copa d’Europa 1988 i la Recopa 1986 El 1992 guanyà la Recopa i la Supercopa d’Europa Amb la selecció estatal jugà 50 partits i aconseguí la medalla d’argent als Jocs Mediterranis 1983 La temporada 2009-10 tornà al CN Catalunya com a entrenador del primer equip i aconseguí el Campionat de primera divisió, que retornà l’equip a la divisió d’honor

Conegut com el Loco , guanyà tres Campionats d’Espanya i cinc de Catalunya de motocròs, i fou campió del Nacional Bradol Posteriorment es dedicà al món dels salts FX i MX extrem, en què guanyà cinc Campionats d’Espanya FMX 2005-09 i cinc Copes Burn Guanyà l’FMX Internacional Freestyle disputat al Palau Sant Jordi de Barcelona L’any 2009 fitxà per l’equip KTM i quedà segon en el Campionat Europeu d’FMX Aconseguí la tercera posició al Campionat del Món 2010, 2011 Assolí el rècord Guinness de salts en encadenar deu backflips consecutius 2009

Començà a arbitrar el 1972 a la Federació Territorial Barcelonesa de Patinatge El 1977, per motius laborals, s’afilià a la de Girona El 1984 assolí la categoria internacional Fins el 1997, any de la seva retirada, dirigí 410 partits de la divisió d’honor, 10 finals de la Copa del Rei i 215 partits de competicions internacionals Participà en set Campionats del Món i quatre d’Europa, en dues Copes de les Nacions de Montreux, una Copa Llatina i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què l’hoquei sobre patins fou un dels tres esports de demostració

Debutà amb el primer equip de l’Atlètic Terrassa Hockey Club la temporada 1979-80 Guanyà una Copa d’Europa 1985, quatre Lligues 1983-86, tres Copes del Rei 1984, 1985, 1986 i quatre Campio-nats de Catalunya 1981, 1983, 1985, 1986 Deixà l’equip al final de la temporada 1985-86 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i a la III Intercontinental d’hoquei disputada a Barcelona i Terrassa 1985, prova classificatòria per a la Copa del Món de l’any següent Rebé la insígnia d’or de l’Atlètic de Terrassa 1984

Migcampista, jugà dotze temporades a l’Espanyol, en dues etapes, i fou capitana de l’equip La temporada 2005-06 passà al Barça i la següent tornà al club blanc-i-blau A l’estiu del 2007 fitxà pel Llevant i guanyà la Superlliga femenina 2008 El seu palmarès també inclou una Lliga territorial, dues Copes de la Reina, un subcampionat de la Superlliga, finalista de la Copa de la Reina 2007 i dos Campionats d’Espanya amb la selecció catalana Amb la selecció espanyola jugà en més de cinquanta ocasions i disputà el Campionat d’Europa i el del Món

S’inicià en la Société Patrie i, el 1939, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1941 Seguidament passà al Futbol Club Barcelona 1941-50, club amb el qual guanyà set Campionats de Catalunya i cinc Copes d’Espanya Disputà dotze partits amb la selecció catalana i quatre amb l’espanyola Una vegada retirat com a jugador, exercí d’entrenador durant deu anys en diferents equips Club Esportiu Laietà, Club Esportiu Hispano Francès i Club Bàsquet Sant Josep de Badalona, entre d’altres Fou considerat històric del bàsquet català 1998

Membre del Club Nàutic d’Amposta, aconseguí diversos títols estatals i internacionals en gairebé totes les especialitats i categories, des d’esquif fins a vuit amb timoner A deu anys guanyà el seu primer Campionat d’Espanya en quatre scull 1991 Guanyà nou Campionats d’Espanya més en diverses categories 1992, 1994-98, 2000, 2004, 2005 i sis Copes del Rei 1993, 1995, 2000, 2001, 2002, 2004 En l’àmbit internacional guanyà la Regata Internacional Vering 1997 en la modalitat de vuit amb timoner i quatre sense timoner Aconseguí també la cinquena posició 1997 i la quarta 1998 al…

El 2002 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta procedent del Real Canoe NC Amb l’equip català guanyà la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2004 En el període 1995-2004 jugà 178 partits internacionals, en què intervingué en dos Campionats del Món 2001, 2003 i quatre d’Europa 1995, 1999, 2001, 2003, dues Copes del Món 1995, 2002 i els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i Atenes 2004 De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits de bronze 1995, d’argent 1999 i d’or 2001 i l’extraordinària al mèrit esportiu 2001

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, club on debutà amb el primer equip l’any 1966 i jugà durant tota la seva carrera esportiva Aconseguí set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, sis Copes d’Espanya 1970, 1974, 1976, 1979, 1980, 1981, cinc Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981 i un subcampionat d’Europa 1979 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Mont-real 1976 L’any 1977 deixà de ser el porter titular i començà a exercir d’entrenador del primer equip El 1981 es retirà i deixà el càrrec d’entrenador