Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de París, on estudià piano amb L Diémer, harmonia amb A Lavignac i composició amb G Fauré Desenvolupà una doble carrera musical com a compositor i pianista Començà a compondre durant els primers anys del segle XX i el seu catàleg inclou música per a l’escena, orquestral i de cambra Fou membre del Consell Superior de Ràdio França i en aquest centre exercí de crític musical

Entrà a la directiva de la UE Lleida, presidida per Antoni Gausí, la temporada 1983-84 Dos anys després passà a ser president, i exercí aquest càrrec fins el 1996 Tornà a ocupar la presidència la temporada 1997-98, després de la qual ja es desvinculà del club Durant el seu mandat l’equip aconseguí un ascens a primera divisió 1996 i dos a segona A 1987, 1990

S’inicià el 1972 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac El 1974 es proclamà campió de Catalunya amateur del pes gall i subcampió d’Espanya Durant quatre anys formà part de la selecció catalana i el 1977 guanyà el Campionat d’Espanya per equips Es retirà el 1979 i es dedicà a l’entrenament Des del 1990 exercí al Club Boxeo Ripollet Entrenà la selecció catalana 1993-95

Estudià al Conservatori de Lieja, on rebé classes de composició de F Rasse Abans d’obtenir una plaça al Conservatori de Brusselles com a responsable de la disciplina de direcció orquestral, exercí al de Lieja com a professor d’harmonia Entre el 1936 i el 1959 fou convidat assíduament com a director musical del Théâtre de la Monnaie de la capital belga El 1972 fundà l’Òpera de Cambra de Bèlgica

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès i es proclamà en set ocasions campió d’Espanya de lluita grecoromana 1960-63, 1968, 1969, 1972 en la categoria de 52 kg Disputà els Jocs Mediterranis 1963 i el Campionat d’Europa 1968, 1972 de la modalitat Exercí d’entrenador del mateix club fins el 2003 i també fou entrenador de la Federació Catalana de Lluita durant les dècades dels anys vuitanta i noranta

Fou un dels fundadors del Real Madrid aleshores Madrid CF juntament amb el seu germà Joan Substituí aquest darrer a la presidència, l’any 1904, i hi romangué fins el 1908 Quan deixà el càrrec fou nomenat president vitalici honorari El 1902 fou un dels impulsors de la Copa del Rei També exercí d’àrbitre i de periodista esportiu i participà en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol

Edità les principals òperes de Rossini, Donizetti, Bellini, Pacini, etc El seu fill Tito Ricordi 1811-88 amplià el negoci i esdevingué l’editor de Verdi i Puccini exercí una considerable influència damunt el Teatro alla Scala El seu fill Giulio Ricordi continuà el negoci i fou també compositor L’empresa passà a d’altres mans el 1919, però continua i té filials a Amèrica del Sud i del Nord

En foren presidents el marquès de Sentmenat 1958-68, Agustí Sensat i Estrada 1969-76 i Lluís Portabella i Ràfols 1977-84, el qual n'exercí tothora la direcció artística Del 1958 al 1984 organitzà anualment un cicle de concerts al Palau de la Música i del 1981 al 1984 un Festival d’Òpera al Liceu, acabada la temporada habitual Cessà en les seves activitats l’any 1984

Deu la seva fama a dues novelles sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda 1491 i sobretot la Cárcel de amor 1492, que assolí nombroses edicions durant els s XVI i XVII El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina

Viatjà sovint amb el seu amic JLTieck per la regió de Francònia, fet que determinà el seu entusiasme per l’art antic alemany Exercí una influència decisiva en el desenvolupament del pensament romàntic alemany i la seva interpretació artística El 1797 Tieck en publicà les obres Herzensergiessungen eines kunstliebenden Klosterbruders ‘Efusions del cor d’un monjo amant de l’art’ i Phantasien über die Kunst ‘Fantasies sobre l’art’