Resultats de la cerca

Començà tocant el saxòfon, i s’inicià en la bateria a divuit anys Després de debutar amb Joe Marsala treballà amb moltes formacions, entre les quals cal destacar la de Coleman Hawkins i les orquestres de Stan Kenton i Woody Herman Establert a Los Angeles, el 1952 esdevingué una de les principals figures de l’estil anomenat West Coast Jazz , liderant els seus propis grups i collaborant amb una llarga llista de solistes, entre els quals s’inclouen Ray Brown, Sonny Rollins, Bill Evans, etc Els anys setanta fou membre del grup Los Angeles Four Manne fou reconegut per l’estil melòdic que…

Fins a un cert punt hom la pot caracteritzar com a propera a l'augustinisme i en contraposició al tomisme escolàstica Hom sol distingir una escola franciscana antiga amb figures com Alexandre de Hales i Bonaventura, a París, i Robert Grosseteste i Tomàs de York, a Oxford, una altra de mitjana dins la qual es destaca John Peckham, adversari declarat de Tomàs d’Aquino i una altra de darrera el cap de la qual fou Joan Duns Escot A la darreria de l’edat mitjana la influència platònica derivà vers un conceptualisme que preparava el nominalisme i del qual és representant típic Guillem d’Occam

Fou vocal de la Federació Espanyola d’Hoquei 1950-54 fins que es creà la Federació Espanyola de Patinatge FEP i en fou designat president del comitè de competició Fou vicepresident de la Federació Internacional de Patinatge 1976-78 i presidí la FEP entre el setembre del 1984 i l’octubre del 1992 És membre de mèrit del Comitè Olímpic Espanyol, a més de soci d’honor del Reus Deportiu Fou una de les figures clau en la concessió de la subseu olímpica d’hoquei sobre patins a la ciutat de Reus Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes

Especialitzada en patinatge artístic, aconseguí l’or en el Campionat d’Espanya en quatre ocasions 1978-81 i participà en diversos Campionats d’Europa i del Món, on assolí una tercera posició en figures obligatòries i en combinada 1981 També guanyà tres plates i dos bronzes en diversos trofeus internacionals 1978-80 Des del 1991 entrenà medallistes internacionals com Laura Sánchez, Albert Trilla i Carles Gasset, entre d’altres Entre el 1983 i el 2010 impartí cursos de tecnificació en programes federatius i internacionals, amb la participació de diverses seleccions sud-americanes Fou…

Comte de Torroella de Montgrí i marquès pontifici de Robert, fou una de les figures dels anys seixanta de la motonàutica catalana i espanyola Formà part de l’escuderia Los Tiburones del Reial Club Marítim de Barcelona, que assolí un gran prestigi internacional a mitjan segle XX Establí el rècord d’Espanya de velocitat en CU de 500 cc 1960 Guanyà el premi internacional Pantano El Burguillo Àvila en CU 1962, el Gran Premio Costa del Sol i el Gran Premio Internacional de España en CIU 1963 i el Trofeu Costa Brava 1963 Fou segon en el Gran Premi Internacional de Barcelona en CIU 1963

El 1969 s’incorporà a la directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident El mateix any guanyà les eleccions presidencials i dirigí l’entitat fins el 1977 Durant el seu mandat fou un ferm defensor del catalanisme al club s’enfrontà al centralisme estructural de la Delegación Nacional de Deportes i de la federació espanyola i recuperà el nom original de l’entitat, Futbol Club Barcelona Fitxà figures com Cruyff i Neeskens, i l’equip de futbol guanyà la Lliga 1974 i la Copa del 1971 Modernitzà l’estructura interna del club donant impuls a les seccions, amb la inauguració del Palau…

Nasqué com a successor de les revistes humorístiques de temàtica esportiva del principi del segle XX Amb un to transgressor, feia mofa dels organismes oficials, de les estructures esportives i de les figures rellevants del món de l’esport Dirigida per Xabier Etxarri, tenia collaboradors com Antonio Bigatà, Àlex J Botines, Ernesto Elchense o Alberto Armengol, dibuixants com Òscar, Ivà, Esparbé, Ludovico o Jaume Perich i el fotògraf Emilio Pérez de Rozas El 1984 inicià una segona etapa dirigida per Guillermo Sánchez, amb collaboradors com Antonio Bigatà i Josep Pernau, i amb l’equip d’…

Format al Club d’Esquí Sant Ponç, desenvolupà la major part de la seva carrera esportiva al Club Nàutic Sant Pere Pescador – Estadi Màgic Posteriorment, també formà part del Club d’Esquí Nàutic Pallars Jussà i del Club Esportiu la Baells Practicà diferents especialitats i destacà en eslàlom, en què guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya tant en categories inferiors com en sub-21 i Obert En categoria absoluta, obtingué dos Campionats d’Espanya d’eslàlom 2002, 2003 i dos Campionats de Catalunya de figures 2001, 2002 i d’eslàlom 2006, 2009 Participà en els Jocs Mediterranis i els…

Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art, conjuntament amb la figura Y de la veritat En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura no té numeració ni representació gràfica, per tal com no “forma cambres”, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a controlar l’ús de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura és representada per un cercle vermell en el centre del qual hi ha la lletra Z Semblantment al que s’esdevé amb la figura Y, la figura Z no apareix en l' Ars ultima 1305-08

Normalment la preparació del retard es produeix en una posició mètrica més dèbil que la del moment en què es converteix en nota estranya i la seva resolució té lloc en una posició mètrica més dèbil Les notes reals més retardades són la 3a i l’8a de l’acord vegeu ex El retard, que pot ser doble o triple segons el nombre de notes retardades, és un fenomen d’una gran expressivitat que habitualment provoca una síncope vegeu ex Fou una de les figures més característiques de l’estil contrapuntístic del Renaixement i del Barroc JS Bach Simfonia núm 1 , BWV 787 © Fototecacat/ Jesús Alises