Resultats de la cerca

Extrem dret, fou jugador del Futbol Club Barcelona la temporada 2003-04, procedent de l’Sporting de Lisboa, amb el qual disputà 41 partits i marcà 3 gols La temporada següent passà a jugar al Porto Ha estat diverses vegades internacional amb Portugal

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al filial Club Deportiu Condal 1964-66, alternant aparicions al primer equip, on debutà a la Lliga al novembre del 1965, i amb el qual guanyà la Copa de Fires 1967, en què marcà 3 gols Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1968-69, i de retorn al Barcelona hi jugà quatre temporades com a extrem 1969-73 i es proclamà campió de Copa 1971 Amb el Barça jugà 63 partits de Lliga i marcà 13 gols Limitat per les lesions, passà al Castelló 1973-74 i al Sant Andreu 1974-75 i decidí retirar-se, passant a fer d’entrenador Fou…

Migcampista, jugà al Barcelona Atlètic 1973-74, la Unió Esportiva Lleida 1974-76, el Real Valladolid 1976-78 i el Rayo Vallecano 1978-80, on debutà a primera divisió al desembre del 1978, amb el qual jugà 16 partits Retornà al Lleida 1980-84 Fou internacional juvenil en quatre ocasions Una vegada retirat feu tasques al futbol de base de la UE Lleida i fou segon entrenador del primer equip durant uns quants anys

Fou una de les pioneres del futbol femení a Catalunya, debutant a la Lliga Pernod l’any 1972 Jugà com a migcampista en el Futbol Club Barcelona i el Piacenza italià 1979-83 De retorn a Catalunya, s’incorporà a la Penya Barcelonista Barcilona 1983-89, amb la qual disputà la final de Copa 1985 i guanyà la primera Lliga femenina 1989 Marxà a Rússia per motius d’estudis, i jugà al FC Aurora de Sant Petersburg 1989 abans de retirar-se Disputà el primer partit internacional de la selecció espanyola, l’any 1972, amb la qual jugà 4 partits També formà part de la selecció catalana

S’inicià l’any 1976 jugant a les installacions al voltant del Camp Nou amb una penya femenina anomenada Barcelona Amb el seus germans, fundà la Penya Barcelonista Barcilona, en la qual jugà com a defensa durant onze temporades 1981-92 i guanyà la primera Lliga femenina 1989 També fou subcampiona de la Copa d’Espanya 1985 i la Lliga 1990 Posteriorment jugà al Centre d’Esports Sabadell 1992-97, on també feu tasques d’entrenadora, i el Reial Club Deportiu Espanyol 1997-2000, on es retirà Fou capitana de la selecció catalana que guanyà el Campionat d’Espanya en quatre ocasions Amb la selecció…

Migcampista, fou fitxat pel Futbol Club Barcelona 1995-96, procedent del Real Oviedo, però es veié afectat per contínues lesions Jugà 50 partits abans de ser traspassat al Sevilla a meitat de la temporada 1997 Amb el Barça guanyà una Supercopa d’Espanya 1996 Fou escollit el millor jugador de la Copa del Món juvenil que guanyà amb Iugoslàvia 1987 i participà en tres Copes del Món, una amb Iugoslàvia i dues amb Croàcia

Extrem esquerre, es formà a la Penya Saprissa, passà pel Club Esportiu Europa i ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol acabada la Guerra Civil fins la temporada 1941-42 A la Lliga disputà 50 partits i marcà 11 gols Fou l’autor del gol de la victòria de l’Espanyol en la final de Copa del 1940 contra el Real Madrid Guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1940 Després jugà al Granada 1942-52 Fou alineat quatre vegades amb la selecció catalana i marcà 2 gols

Ingressà en el Futbol Club Barcelona la temporada 1926-27 després d’haver jugat en el Futbol Club Palafrugell Lateral, romangué a l’equip blaugrana fins a mitjan temporada 1932-33 i disputà 161 partits, amb 3 gols marcats Guanyà una Lliga 1929, una Copa 1928 i cinc Campionats de Catalunya 1927, 1928, 1930-32 Al gener del 1933 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual jugà fins a la temporada 1934-35 Formà part de la selecció catalana en tres partits

Migcampista, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 2008-09 procedent del Tigre argentí Disputà 32 partits de Lliga i aconseguí 5 gols La temporada següent fou cedit al Tenerife i el descens del club canari a Segona B provocà el seu retorn, també cedit, al Tigre 2010-12

Davanter centre, l’estiu del 1955, fitxà pel Futbol Club Barcelona, encara que per problemes burocràtics no fou oficialment jugador barcelonista fins al juny del 1956 Romangué al Barça fins a la temporada 1961-62 i disputà 225 partits, amb 168 gols marcats Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1957, 1959 i dues Copes de Fires 1958, 1960 És l’autor del primer gol al Camp Nou, en la inauguració de l’estadi Té el rècord de gols en un partit de Copa amb els 7 que aconseguí davant l’Atlético de Madrid 8-2 als quarts de final del 1957 Més tard jugà amb el Club Esportiu Europa 1965-66, on es…