Resultats de la cerca
Es mostren 2200 resultats
transposició
Música
Acció i efecte d’interpretar una música en una alçada diferent de la representada per les notes escrites, apujant-les o abaixant-les totes exactament un mateix interval.
També s’anomena així la notació musical dels sons en una tessitura diferent de l’original, tot mantenint-se invariable la distància relativa entre els sons En la música tonal, aquesta acció permet reproduir la música en una altra tonalitat L’origen de la transposició es troba en l’adaptació d’una mateixa melodia a les diferents tessitures de les veus que la interpreten Com que una veu més aguda sol cantar entre una cinquena i una octava per sobre de la més greu, per a acomodar-la al seu registre haurà de cantar la melodia a la distància d’un d’aquests intervals respecte de la…
instruments de metall
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent en els quals els llavis de l’instrumentista -fent pressió contra un broquet- actuen com a llengüetes per a produir els sons.
Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…
El tigre del plàtan
Els tigres del plàtan adults fan de 0,7 a 1,8 mm de longitud, i tenen un color blanc cremós, amb un parell de taques fosques al centre de cada ala Les fulles atacades es despigmenten, s’assequen i cauen, i al revers s’observen gotetes de color negre, d’aspecte semblant a la melassa El fet que hi hagi gran quantitat de plàtans als carrers de les ciutats i les notícies d’aquesta plaga en altres plantes ornamentals fa que l’expansió d’aquest insecte sigui un greu problema fitosanitari José Manuel Sesma La globalització, els intercanvis comercials i el turisme han facilitat el moviment d’espècies…
urgència
Medicina
Nom donat genèricament a les malalties o traumatismes, generalment de caràcter greu, que requereixen l’aplicació immediata i ineludible d’un tractament adequat.
A banda els parts, que són considerats urgències, perquè es poden presentar d’una manera imprevista en qualsevol moment del dia o de la nit, hom sol distingir dos grans grups d’urgències les que requereixen tractament mèdic i les que requereixen intervenció quirúrgica Entre les primeres destaquen els comes, les intoxicacions, les infeccions, les afeccions cardíaques, etc, mentre que entre les segones cal diferenciar les urgències quirúrgiques patològiques apendicitis, hemorràgies internes, perforacions viscerals, etc dels traumatismes contusions, fractures, etc
tos bitonal
Patologia humana
Tos composta de dos sorolls, l’un greu i velat, l’altre agut i esclatant; és típica de les estenosis d’un bronqui.
síndrome de resposta inflamatòria sistemàtica
Medicina
Síndrome inflamatòria greu provocada per la disseminació a través de la sang d’una cadena de mitjancers de la inflamació coneguts com citocines.
Es caracteritza per febre, alteració de la freqüència cardíaca, de la freqüència respiratòria i dels leucòcits Encara que generalment és causada per una infecció, també pot ésser conseqüència d’una resposta inespecífica de l’organisme a un procés no infecciós traumàtic, pancreatitis, etc
descendent
Música
Dit de l’interval o del seguit d’intervals (escala, arpegi, fragment melòdic) en què qualsevol so és més greu que l’anterior.
inversió
Música
Operació que afecta la disposició d’un interval, elevant el so greu una octava o baixant també una octava el so més agut.
fellonia
Història del dret
Rebel·lió, manca de lleialtat o ofensa greu del vassall envers el seu senyor, el qual podia, per aquest motiu, trencar el pacte feudal.
bombarda

Bombardes soprano i contralt alemanyes i xeremia espanyola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels instruments de tessitura greu de la família de les xeremies (xeremia), molt emprats a Europa entre els segles XIV i XVII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El seu nom podria haver estat manllevat del de la màquina de guerra homònima, per la seva semblança Les primeres bombardes, de cap al segle XIV, eren de tessitura contralt, mentre que els models més grans -tenor i baix- daten del principi del segle XVII Lamentablement, però, no s’han conservat instruments anteriors al segle XVI Pel seu so potent i timbrat formaren part, juntament amb la resta de xeremies i els sacabutxos, de totes les manifestacions de caràcter festiu i cerimonial fetes a l’aire lliure…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina