Resultats de la cerca

Es professionalitzà el 1999 Es proclamà campió de Catalunya 2003, i arribà a ser el primer del rànquing català Amb la selecció catalana, guanyà 2006 i fou segon 2007 en el Torneig per Comunitats Guanyà el Campionat d’Europa amb la selecció espanyola Ha aconseguit èxits en tornejos europeus Europrotur i nord-americans Pepsi Tour D’altra banda, és un gran especialista de la disciplina long drive i el primer català que disputà el Campionat Mundial d’aquesta especialitat i aconseguí ser el rookie de l’any 2011

Començà a jugar al Club Tennis Taula Vilanova Fou jugador del Club Tennis Taula Bagà, del Rumadi, del Club Tennis Taula Borges i del Club Tennis Taula Olesa Fou campió d’Espanya i de Catalunya en les categories aleví, infantil, juvenil i sub-21 Amb disset anys, fou campió català de dobles, i amb dinou, campió de Catalunya individual Guanyà tres cops el Campionat de Catalunya individual 2003, 2007, 2009 i fou sis cops subcampió 2002, 2004, 2005, 2008, 2010, 2011 També guanyà nou vegades el títol de dobles 2001, 2007-10, 2013-16

Membre del Pitch & Putt Vallromanes, és la jugadora que ha guanyat més vegades el Campionat de Catalunya Guanyà nou campionats femenins 1997-2003, 2008, 2009 i fou quatre vegades campiona de Catalunya per equips 1997, 2000, 2001, 2003 Amb la selecció catalana participà al Campionat d’Europa 1999 D’altra banda, en tres ocasions fou inclosa en l’equip europeu del Ladies International Challenge 2000, 2003, 2005 i en guanyà el títol amb l’equip de Catalunya 2009 Ha guanyat més de tres mil trofeus, entre els quals destaca el Campionat del Món 2005

S’inicià al Club Esportiu Farners Fou campió d’Espanya juvenil dels 1500 m 1981 i campió de Catalunya juvenil 1981 i jú-nior 1982, 1983 tant de cros com de pista En categoria sènior, guanyà la prova dels 5000 m del Campionat d’Espanya 1986 En cros, guanyà el Campionat de Catalunya 1990, 1992, i el subcampionat d’Es-panya 1992 Participà en cinc Campionatsdel Món sènior 1985, 1992, 1993, 1994, 1996, en els quals aconseguí dos cops acabar entre els 20 primers Es retirà el 1999

Guanyà la medalla d’or en l’especialitat d’espasa del Campionat del Món 1957 i la de plata, amb la selecció italiana en el Campionat del Món 1965 Participà en diversos Jocs Olímpics, en què guanyà la medalla de bronze a Roma 1960, la de plata a Tòquio 1964 i la de plata a Mèxic 1968 Es retirà l’any 1969 Entre el 1977 i el 1980 fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc Posteriorment fou un dels fundadors del Club FIDES, on prosseguí la seva activitat

Defensa lateral format al Futbol Club Martinenc, el 1996 passà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol Jugà dues temporades a l’Espanyol B 2004-06, aconseguint l’ascens a segona divisió B La temporada 2006-07 debutà amb el primer equip Guanyà la Copa Catalunya 2006 i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 El 2011 fitxà pel Real Betis Balompié Amb la selecció espanyola fou internacional en categories inferiors Es proclamà campió d’Europa sub-21 2004 i guanyà la Meridian Cup també en categoria sub-21 2003

Davanter format al CP Ripoll, el 1995 fitxà pel CP Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria Jugà en el CP Vic 1997-2004, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1999 i una Copa de la CERS 2001, tornà al Voltregà 2004-06, passà al CP Vilafranca 2006-08, amb el qual pujà a l’OK Lliga, i es retirà al Cerdanyola HC 2008-09 També fou campió d’Europa juvenil i júnior amb la selecció espanyola 1995, 1998 i guanyà una Copa Llatina sub-23 1999

Formà part del Club Català de Tir amb Arc Can Piqué i del Club d’Arquers de Caldes de Montbui Especialitzat en la modalitat d’arc nu, guanyà dos Campionats d’Espanya de recorregut de bosc 2007, 2008 i aconseguí diversos podis en altres edicions També guanyà el Campionat de Catalunya de recorregut de bosc 2D amb arc nu 2009 i el primer Campionat de Catalunya específic d’arc nu 2010 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, i fou subcampió continental de recorregut de bosc 3D amb arc nu 2008

S’inicià el 1994 i el 1996 guanyà el Campionat d’Espanya individual, que revalidà el 1997 Aquell mateix any fou sisè en el Mundial Posteriorment s’orientà cap als trios i, fent equip amb Noemí Irurtia i Jordi Becerril, aconseguí els èxits més importants En Campionats del Món fou subcampió 2000, 2001 i medalla de bronze 2002, i en els d’Europa de la FISAF fou subcampió 2001 i medalla de bronze 2000, 2002 Amb els mateixos companys també guanyà el Campionat d’Espanya 2000, 2001 i el de Catalunya 2000

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer català a assolir l’Estrella FITA 1100 1968 Guanyà el Campionat d’Espanya de tir amb arc 1968, la Lliga Catalana 1968 i el Campionat de Catalunya 1969, i participà per primera vegada en una competició internacional en el Campionat d’Europa 1968 Entre el 1966 i el 1972 també guanyà nombrosos torneigs de tir amb arc, com el Concurs Enric Tarragó, el Concurs de Santa Úrsula, el Trofeu de Sant Sebastià, el Trofeu Saludes o el Concurs Miquel Boadella