Resultats de la cerca

El Govern de Pequín anuncia la illegalització de la secta Falun Gong, que acusa d’amenaçar l’estabilitat del règim xinès amb la difusió de supersticions L’arrest, des de dimarts passat, d’un centenar dels seus dirigents una xifra que Falun Gong eleva a diversos milers ha provocat un creixent moviment de protesta que Pequín intenta tallar amb la illegalització Falun Gong, que assegura tenir 80 milions d’adeptes a la Xina i 170 arreu del món, és una secta fundada el 1992 per Li Hongzhi, un xinès installat als Estats Units considerat pels seus seguidors una reencarnació del Buda

Heretà del seu pare i comprà 1423 el castell de Tous Anà a París 1399 per a tenir-hi activitats cavalleresques hi combaté segurament 1400 amb Pere de Cervelló i el 1406 intentà ingressar a l’orde de l’Escut Verd i la Dama Blanca, recentment fundat, i estigué a punt de combatre amb el cavaller castellà Pero Niño El 1409 era a Borgonya en missió diplomàtica Es casà amb Violant Lluïsa de Mur, que li aportà les baronies de l’Albi i Cervià i que, en restar vídua, es tornà a casar amb Frederic d’Aragó, comte de Luna

Primer comte d’Ofalia 1776, comanador de Bedmar a l’orde de Sant Jaume Entrà al servei de Carles III d’Espanya Fou governador militar de Tortosa, Pamplona i Barcelona, i el 1772 fou nomenat capità general interí de Catalunya D’acord amb el seu antecessor, el comte de Ricla, llavors secretari de guerra, intentà d’implantar el sorteig per al servei militar, voluntari fins aleshores Això provocà greus incidents a Barcelona avalot de les Quintes , que obligaren el comte de Ricla a destituir-lo Fou substituït per Philippe de Cabannes També havia estat capità general de Castella la Vella i Granada

Fill d’un republicà terrassenc, fou secretari del Centre Federal de Madrid en 1895-1903 Posteriorment passà a la Unió Republicana de Salmerón, i fixà la residència a Terrassa, on, amb Roca i Palet, fundà la casa del poble Regidor de l’ajuntament de Barcelona, a partir del 1905, i partidari de Solidaritat Catalana, formà part de la comissió que intentà la creació d’una policia parallela antiterrorista, sota la direcció de l’inspector anglès Arrow Després, milità successivament en la UFNR i el partit reformista de Melquíades Álvarez tornà al partit republicà federal el 1913

Filla del rei Pere IV Pere I del Brasil i de l’arxiduquessa Leopoldina d’Àustria Heretà la corona portuguesa per mort del seu avi Joan VI i renúncia del seu pare Durant la minoritat de Maria, el seu oncle i regent, l’infant Miquel, l’apartà del poder i intentà de desposseir-la, fins que, amb el concurs de les potències principals, fou enviat a l’exili convenció d’Évora, 1834 El seu regnat es caracteritza per continues convulsions polítiques revolució del setembre del 1836, revolució cartista del 1842 que enfrontaren cartistes, constitucionals moderats, constitucionals exaltats, miquelistes,…

Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima

De tendència illustrada, fou president del tribunal de subsidis i director de la Biblioteca reial Protegí l’Enciclopèdia, treballà per la liberalització de la censura i s’adherí a les queixes contra l’augment dels imposts, motiu pel qual el 1771 caigué en desgràcia Tornà a l’activitat política amb l’equip de Turgot, com a secretari de la Reial Casa 1775 Intentà de millorar el règim penitenciari, però es retirà davant l’oposició amb què topà el programa reformista de Turgot Exiliat, el 1792 tornà al servei de Lluís XVI, el qual defensà davant la Convenció Morí executat

Conegut pel nom de cardenal de Rodés , era d’ascendència catalana Fou afavorit pel rei Felip VI de França i pel papa Benet XII Bisbe de Rodés des del 1336, el 1337 fou enviat pel papa a Castella i a Portugal per posar pau entre aquests dos regnes Fou nomenat cardenal el 1338 Representà el papa en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339 El 1343 fou enviat pel papa a la cort catalana, on intentà evitar, sense èxit, que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne

Estudià medicina a Leipzig Posteriorment fou professor durant molts anys de la Universitat de Harvard, on fundà un laboratori de psicologia, disciplina en la qual fou un dels primers que utilitzà mètodes psicomètrics Com a filòsof intentà una síntesi entre la psicologia científica i la doctrina de Fichte, que el portà a postular principis a priori previs als fenòmens psicològics Entre les seves obres cal esmentar Die Willenshandlung ‘L’acció voluntària’, 1888, Der Ursprung der Sittlichkeit ‘L’origen de la moral’, 1889, Beiträge zur experimentellen Psychologie ‘Contribucions a la psicologia…

Aliat amb Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d’Aragó, fou derrotat 1082 pel seu germà Yūsuf al-Mu'tamin de Saragossa, que era ajudat pel Cid Conquerí Xàtiva i assetjà València, defensada victoriosament per Álvaro Háñez Intentà de resistir els repetits atacs del Cid presa del castell de Polop el 1089 i devastacions de Dénia i Tortosa aliat de nou amb els comtes catalans i amb el nou rei de Saragossa, el seu nebot Ahmad ibn Yūsuf al-Musta'īn, però a la seva mort el seu fill i successor Sulaymān es féu tributari del Cid