Resultats de la cerca
Es mostren 2521 resultats
Antoni Coca i Cirera
Medicina
Metge, catedràtic de patologia mèdica a València (1848), Granada (1850) i Barcelona (1862), orientat cap a una posició vitalista, amb simpaties pels corrents homeopàtics.
És autor de Tratado de terapéutica general 1862 i d’uns Prolegómenos de clínica médica 1873 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona
Rupert Waterhouse
Metge anglès.
Dedicat especialment a la medicina hospitalària, descriví un tipus de meningitis maligna, ja estudiada per CFriderichsen el 1918, coneguda com a síndrome de Waterhouse-Friderichsen
Haldan Keffer Hartline
Biologia
Fisiòleg nord-americà.
Ha investigat la neurofisiologia de la visió i la fisiologia de la fotorecepció El 1967 rebé, amb GWald i RAGranit, el premi Nobel de medicina
Peter Brian Medawar
Biologia
Biòleg brasiler, naturalitzat anglès.
Pels seus estudis sobre les reaccions immunològiques, especialment d’aplicació als empelts humans, l’any 1960 rebé, juntament amb FBurnet, el premi Nobel de medicina
vincristina
Farmàcia
Química
Alcaloide aïllat de la Vinca rosea, juntament amb la vinblastina.
És un sòlid que es fon a 218-220°C De propietats similars a la vinblastina, és emprat en medicina en forma de sulfat com a antineoplàstic
trofosfamida
Farmàcia
Química
Derivat de la ciclofosfamida que es presenta en forma de cristalls que es fonen a 50-51°C.
És un compost inert que s’activa per metabolisme hepàtic Actua com a agent alquilant impedint la mitosi cellular En medicina és emprat com a antineoplàstic
salicina
Bioquímica
Farmàcia
Glucòsid que ocorre en diverses espècies de Salix i de Populus, i que condueix per hidròlisi a una molècula de glucosa i a una d’alcohol salicílic.
És un sòlid cristallí, soluble en alcohol i aigua, que es fon a 205-207°C És emprat en medicina, com a febrífug i com a antireumàtic
farina de lli

Farina de lli
Farmàcia
Pólvores grolleres obtingudes de les llavors del lli.
Conté un 25% d’oli i una substància mucilaginosa És emprada en medicina, en la preparació d’emplastres resolutius en les cures per la calor humida
antitussigen
Farmàcia
Agent que té la propietat de calmar la tos.
Els antitussígens emprats en medicina poden ésser derivats opiacis com la codeïna, la codetilina o el dextrometorfà, i derivats sintètics com l’oxolamina i el clofedanol
herba prima

Herba prima
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, de tiges primes, amb fulles linears en verticils de quatre i amb flors de color de rosa disposades en inflorescències paniculars.
Es fa en terrenys calcaris secs i pedregosos En medicina popular és emprada com a diürètic, contra els càlculs de la bufeta i contra l’angina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina