Resultats de la cerca

Format en arts marcials i especialitzat en taitxí, fou delegat a la Federació Internacional d’Arts Marcials Fou cinc vegades campió d’Espanya de taitxí 2004-08 en les disciplines d’armes i mà buida, tant en individual com per parelles, dues vegades del món 2007, 2010 en mà buida i subcampió del món en armes 2010 És autor del llibre Taichí para Dummies 2012 Creà el Club Esportiu i l’Escola de Taitxí Joanyinyang, que presidí, i l’Associació de Professors de Taitxí de Catalunya Fou jutge del Campionat del Món 2011 Entrenà la seva filla Andrea, campiona del món en sabre 2011 i subcampiona en mà…

Especialitzat en el ioga Iyengar, és titulat oficial del Ramamani Memorial Yoga Institute de Pune Índia i membre actiu de l’Associació Espanyola de Ioga Iyengar AEYI Fou fundador de l’Escola de Ioga de Valls i del Centre de Ioga Iyengar de Tarragona

Obrí sala a Barcelona L’any 1900 participà en el primer certamen estatal d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de la Sala Círculo Militar de Barcelona

Professor de taitxí i txikung a la seva escola Wudang de Figueres Practicà arts marcials japoneses des del 1975 fins al 1982, especialment goshindo, karate shotokan, judo i iaido, fins que descobrí les arts marcials xineses wushu el 1979 Posteriorment, estudià yangshi i taitxí D’altra banda, es llicencià en Medicina tradicional xinesa, i exercí de traductor d’articles de taitxí i d’altres d’arts marcials del xinès al castellà

Titulat a Barcelona el 1863 Fou un dels socis fundadors del Centre de Mestres d’Obres de Barcelona el 1870 El 1876 dirigí la decoració de les sales del Centre al carrer del Pi, per a l’exposició artisticoindustrial Presidí el Centre del 1885 al 1890 És autor d’un interessant informe sobre el pla Baixeras el 1880 Té obres a Barcelona, Sant Gervasi i Sarrià

Per ordre de l’infant Joan de Catalunya-Aragó construí el Castellet de Perpinyà

Escriví en català Vertaderes traces de l’art de picapedrer, acabat el 1653

Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981