Resultats de la cerca
Es mostren 8288 resultats
Giulio Pippi
Pintura
Arquitectura
Pintor i arquitecte italià, conegut amb el nom de Giulio Romano.
Deixeble i collaborador de Rafael al Vaticà Abandonà Roma a causa d’una sèrie de gravats llibertins Cridat per Frederic Gonzaga, s’establí a Màntua, on obrí un taller 1524-40 Realitzà en aquest període fortificacions i dics La seva obra més important és el Palazzo del Te a Màntua, on hom pot veure la introducció d’arcuacions a la façana, preludi d’Andrea Palladio i els manieristes La decoració interior respon al concepte manierista, amb un tractament grandiloqüent dins l’estil de Miquel Àngel
Cecilia Bartoli
Música
Mezzosoprano italiana.
Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Debutà durant la seva infantesa al Teatro Filarmonico de Verona en el paper del Pastor de la Tosca pucciniana A partir del 1988 començà una important carrera amb papers de mezzosoprano de coloratura , especialment els mozartians Cecilio, Idamante, Cherubino, Zerlina, Dorabella, Sesto i rossinians Rosina, Isabella Ha cantat als teatres i els festivals més importants del món sota les ordres de H von Karajan, Ch Hogwood, D Barenboim o R Chailly, entre d’altres, a més d’haver efectuat nombroses gravacions discogràfiques i de vídeo
Alessandro Stradella
Música
Compositor italià.
Noi cantor en diferents esglésies romanes 1653-56, actuà en festes aristocràtiques, primer en el cercle de Cristina de Suècia 1664, després en el dels Colonna 1665 Autor d’oratoris, d’òperes, de cantates profanes i religioses, de madrigals, sonates i simfonies, molt apreciades pels seus contemporanis, és un dels representants més importants de l’escola napolitana La seva orquestració segueix la del concerto grosso , car divideix l’orquestra en dos grups diferents Les seves aventures amoroses l’obligaren a fugir a diverses ciutats Florència, Bolonya, Torí, Roma i Gènova, on morí…
Abdó
Sant Abdó i sant Senén, segons el retaule gòtic de Jaume Huguet, a l’església de Santa Maria de Terrassa
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Personatge que, segons una tradició posterior, hauria estat un persa cristià, pertanyent a la classe dirigent, fet presoner pels romans, i conduït a Roma, junt amb Senén, vers l’any 247.
Acusats de donar sepultura als cossos dels cristians executats, i no havent volgut abjurar llur fe cristiana, haurien estat morts el 250, durant la persecució de l’emperador Deci Foren enterrats al cementiri Poncià de Roma sant Abdó i sant Senén són commemorats per l’Església Catòlica el 30 de juliol Sembla que llurs cossos foren traslladats a l’abadia de Soissons França, al segle IX Però a Arles Vallespir es conserven unes relíquies atribuïdes a aquests dos sants, les quals, segons una versió llegendària, foren sollicitades a Roma per un abat del monestir de Santa…
Agnès
Retaule de santa Agnès, de Jaume Forner (1535-356)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Noia d’uns 12 anys que morí màrtir, degollada.
Fou enterrada a la via Nomentana, prop del Cementiri Major Els testimoniatges del seu martiri són del segle IV i molt sobris, que la llegenda posterior no féu més que embellir amb episodis inventats i fent-la germana de santa Emerenciana Hom la representa amb un xai, per la relació que hi ha entre el mot agnus i el seu nom Agnès Li foren dedicades des de molt antic almenys dues basíliques a Roma mateix, una de les quals vers el 335 per haver-s’hi interessat Constantina, filla de l’emperador Constantí La seva festa se celebra el 21 de gener
Alessandro Portelli
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura i de la cultura.
Professor de literatura angloamericana a la Universitat de Roma Dirigeix la revista I giorni cantati Els seus treballs se centren preferentment en la cultura popular i es basen en les línies d’investigació de la història de les mentalitats i de l’antropologia cultural —amb punts de contacte amb els treballs que en altres camps han realitzat C Ginzburg i E P Thompson— Entre les seves obres destaquen Conrad l’imperialismo imperfetto 1973, amb R Oliva, La canzone popolare in America 1977, Canzoni 1977, Bianchi e neri nella letteratura americana 1977 i Il re nascosto Saggio su…
Ildefonso Schuster
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Monjo de Sant Pau Extramurs on canvià el seu nom d’Alfredo pel d’Ildefonso, n'esdevingué abat 1918 Arquebisbe de Milà i cardenal 1929, fou intermediari de les negociacions de rendició entre Mussolini i el comitè d’alliberament de l’Alta Itàlia 1945 Fou el primer rector del Pontifizio Istituto Orientale, a Roma 1919-22 Gran coneixedor de la història de la litúrgia, publicà, entre d’altres, el Liber sacramentorum 1919-29 i treballà per la renovació del ritu ambrosià i del seu cant, amb la collaboració de Gregori MSuñol i Baulenes 1931 Fou beatificat el 1996
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
Giovanni Francesco Anerio
Música
Compositor i organista italià.
Vida Entre el 1575 i el 1579 fou escolà de cant a Sant Pere de Roma, llavors sota la direcció de Palestrina, i també serví com a organista a diverses esglésies romanes Del 1600 al 1603 fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà El 1616 s’ordenà de sacerdot Ocupà llocs d’organista i mestre de capella a diverses ciutats italianes i tornà de nou a Roma com a mestre de capella de Santa Maria dei Monti 1613-20 Cap al final de la seva vida esdevingué mestre de capella de la cort de Segimon III de Polònia, a Cracòvia Durant la primera etapa romana entrà en contacte amb l’…
Marc Vipsani Agripa

Efígie d’Agripa a l’anvers d’un as romà de coure
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític romà.
Tingué una gran influència sobre l’emperador August, amb una filla del qual es casà 21 aC, i que l’associà al poder fent-lo tribú i procònsol el 18 aC El 37-36 aC havia dirigit la campanya contra Sextus Pompeu segon fill de Pompeu el Gran Agripa construí una gran base naval prop de Baia Nàpols i destruí la flota de Sextus davant Sicília Dirigí una expedició contra els illiris 35-33 aC Intervingué a la batalla d’Actium 31 aC Havia estat cònsol i magistrat diverses vegades i governador de la Gàllia El 19 aC acabà victoriosament amb la revolta dels càntabres, i, amb aquest motiu, estudià la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina