Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Fundació de l’associació La Nostra Parla, amb els Països Catalans com a àmbit
Joves universitaris mallorquins collaboren en la fundació de l’associació La Nostra Parla, que tenia per àmbit els Països Catalans N’és primer president l’arquitecte i urbanista mallorquí Guillem Forteza
Alfons el Cast s’adreça als habitants de Tortosa
Alfons el Cast s’adreça als habitants de Tortosa per exigir que no expulsin els ramats de Santes Creus de les pastures que el monestir tenia al terme de la ciutat
Aeroméxico
Aeronàutica
Companyia mexicana d’aviació, creada el 1934 amb el nom d’Aeronaves de México.
El 1959 fou nacionalitzada i el 1972 canvià la seva denominació per l’actual Les seves línies cobreixen les grans capitals d’Amèrica i d’Europa El 1983 tenia 38 reactors
Crack 10
Publicacions periòdiques
Esport general
Diari esportiu de caràcter gratuït que aparegué entre el 2002 i el 2006.
Editat per Prensa Deportiva Gratuita, es repartia a Barcelona i Madrid, on aquest grup editorial s’introduí en comprar el diari DxT Estava especialitzat en futbol i tenia una secció poliesportiva
El Pelotari Cómico
Altres esports de pilota o bola
Publicacions periòdiques
Revista de pilota publicada a Barcelona el 1886.
Oferia la informació dels frontons de Barcelona i mantingué corresponsalies a Madrid, Bilbao i Reus De caràcter satíric, tenia periodicitat setmanal i es publicava els dijous, però tingué una vida efímera
Proteu
Mitologia
En la mitologia grega, vell déu marí que atalaiava el ramat de foques i d’altres bèsties marines de Posidó.
Vivia a l’illa del Far, a Egipte, i tenia el do de la profecia, així com també el poder de prendre qualsevol forma per sostreure's a qui l’interrogava
Pamis
Poble
Poble (pamisans) del municipi d’Ondara (Marina Alta), al sud de la vila.
L’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén depèn de la d’Ondara Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1609, de la fillola d’Ondara Pertangué a la família Vives
Oròspeda
Història
Nom amb el qual, a l’antiguitat, s’indicava una part del Sistema Subbètic de muntanyes a l’est d’Alacant.
A l’època visigòtica donà nom a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola Oriola i que coincidí amb el regne de Tudmir cora de Tudmir
Benillup
Despoblat
Despoblat del municipi de Beniarrés (Comtat), a l’esquerra del riu d’Alcoi, entre Beniarrés i l’Orxa.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 37 focs, formava part de la comanda de Perputxent Al s XVI constituí parròquia amb Alquènsia, l’Orxa i Beniarrés, i més endavant, solament amb Beniarrés
senyaler reial
Història
A la corona catalanoaragonesa, des del segle XII, oficial reial que estava al capdavant de la milícia o guàrdia del rei, portava a les batalles la bandera reial i en les cerimònies cortesanes l’espasa reial, símbol de la potestat judicial del príncep.
Tenia les mateixes atribucions que l’alferes reial de la corona castellana alferes A la baixa edat mitjana deixà de pertànyer a la cort reial i esdevingué un simple portaestendard del rei
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina