Resultats de la cerca

A nou anys començà a tocar l’orgue de la catedral de Dole Després de la guerra inicià els estudis musicals a París i el 1951 fou nomenat titular del gran orgue de Saint-Germain l’Auxerrois Combinà les seves actuacions amb les tasques pròpies d’organista, s’interessà per l’estudi de la interpretació de l’orgue des de la perspectiva històrica, i esdevingué un gran investigador de l’instrument i les seves possibilitats Del 1959 al 1979 ensenyà al Conservatori d’Estrasburg, el 1979 ho feu a Besançon, i del 1986 al 1996, al Conservatori de París Parallelament a la docència i la…

Fou una de les pianistes més importants que sorgiren a Polònia després de la Segona Guerra Mundial Es formà íntegrament al seu país, on fou deixebla de Csezlaw Aniolkiewicz i Maria Glinska Wasowa, i amplià els estudis al Conservatori de Varsòvia, amb Margarita Kazuro-Trombini, i posteriorment a l’Escola Superior de Música de la capital polonesa L’any 1949 aconseguí el segon premi del Concurs Internacional de Piano F Chopin de Varsòvia, el 1953 fou guardonada en el Concurs Marguerite Long i el 1963 li fou concedida la British Medal, de la Fundació Harriet Cohen És considerada una…

Fou una de les alumnes més destacades de Marguerite Long, amb la qual estudià al Conservatori de París A tretze anys aconseguí el primer Premi de Piano a la classe d’aquesta professora Un any més tard guanyà el primer premi del Concurs de Luxemburg A la fi de la Segona Guerra Mundial inicià una important trajectòria concertística amb actuacions als auditoris més prestigiosos del món i amb orquestres i directors de gran categoria Mantingué una collaboració particularment productiva amb el director Charles Münch L’any 1953 estrenà la Suite concertante , de Darius Milhaud Entre el…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i aviat inicià una brillant carrera com a pianista que el dugué a interpretar, entre d’altres, la integral de l’obra de C Debussy Durant els primers anys de la dècada dels trenta fundà l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard, que dirigí durant la Segona Guerra Mundial El seu repertori se centrà en la música dels seus contemporanis, especialment dels autors francesos Com a compositor deixà ballets com La Danse pendant le festin 1924 o Détresse 1932, pàgines simfòniques, una peça per a piano i orquestra Images d’Épinal , 1929…

En sortiren 1 225 números, amb el subtítol "Revista popular de espectáculos" El propietari i director era L Argilés, a qui succeí el 1926 M Coronas Hi collaboraren, entre altres, M Santos, J Pérez de la Fuente, R Puente, M Torres, L Gómez Mesa Gumucio , F Barangó Solís, J M Castellví, F Méndez-Leite, C Gotarredona, A Furnó Anfurso , S Aguilar, C Gallart, I Polo, A M Ferry, A Sau, D Pruna, A Guerra, M Díaz de Cossío, M L Morales i P Crespo Incloïa novelles per entregues, arguments illustrats, partitures, etc Tenia un bon nombre de corresponsals i prestava força atenció al cinema espanyol…

Vida El 1934 entrà a treballar a la central espanyola de la Fox a Barcelona Després de la guerra civil es traslladà a la sucursal de Madrid, i més tard ingressà en la Distribuidora Ballesteros 1942-49 El 1951 intervingué en la creació de Columbus Films, propietat de Francisco Hormaechea de la Sota El 1953 fundà Oriens Films, la seva pròpia distribuïdora a Madrid, que l’any següent convertí en Discentro En fou gerent fins que el 1962 el substituí el seu germà Josep Maria posteriorment en fou conseller delegat fins que el 1978 la societat tancà També treballà a Distribuciones…

S’inicià el 1930 a la Unió Esportiva de Sants, i jugà una temporada al Cartagena i una altra al Múrcia 1935-36 Acabada la Guerra Civil, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1939-43, on jugà 99 partits, 49 dels quals a la Lliga Posteriorment entrenà el Terrassa, el Sabadell, el Valladolid, el València, el Sevilla, l’Olimpique de Marsella, la Roma i el Màlaga També dirigí el Barça la temporada 1961-62 Fou seleccionador nacional en un partit 1955, i entrenà l’equip espanyol durant dos anys Fundà l’Escola Regional d’Entrenadors de Catalunya, i presidí el Collegi Català d’Entrenadors…

Defensa lateral, començà al Club Esportiu Júpiter, i la temporada 1930-31 passà al Futbol Club Barcelona, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya Després, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell i a mitjan temporada 1932-33 fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol La temporada 1934-35 passà al Múrcia, amb el qual jugà fins a la temporada 1940-41 exceptuant el període de la Guerra Civil, en què jugà amb l’Esport Club Granollers Els seus darrers equips foren el Club Esportiu Mataró 1941-42 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1942-44 Jugà dues vegades amb la selecció catalana Com…

Comanditari d’una petita fàbrica tèxtil a Barcelona 1920, la convertí en la important indústria del seu nom esdevinguda societat anònima el 1943, amb fàbriques a Caldes de Montbui i a Sant Feliu del Racó Castellar del Vallès Hi creà una assegurança de vida, retir i invalidesa per als treballadors 1935 Durant la guerra civil de 1936-39 fou mantingut al davant de la indústria pels comitès de treballadors i assolí de conservar-la en funcionament El 1939 formà part amb Josep MMilà i Camps de la comissió per a la reconstrucció de la indústria tèxtil de llana Fundà la constructora La…

En plena època del realisme socialista publicà la novella Občan Brych ‘El ciutadà Brych’, 1955, per la qual fou durament atacat pels crítics conservadors L’obra examina el problema dels intellectuals dins la societat socialista Romeu, Julie a tma ‘Romeu, Julieta i la foscor’, 1958 és una novella tràgica sobre l’enamorament d’una jueva durant la Segona Guerra Mundial Kulhavý Orfeus ‘Orfeu coix’, 1964, també situada en la mateixa època, reflexiona sobre el sentit de l’existència, individual i collectiva La novella Mladik z povolání ‘Jove de professió’, 1968 retrata un home que va…