Resultats de la cerca

Tocà el piano i instruments de vent des de la infantesa i, ja d’adolescent, escriví alguns arranjaments El 1946 entrà a l’orquestra de Gene Krupa com a arranjador S’especialitzà en saxòfon baríton i s’associà al naixent moviment cool-jazz Treballà en diverses formacions, de les quals cal remarcar el nonet de Miles Davis al final dels anys quaranta El 1952 s’installà a Los Angeles i formà un quartet amb el trompetista Chet Baker, un contrabaix i un bateria L’absència d’instrument harmònic permetia als instruments de vent improvisar en contrapunt La fórmula tingué èxit i llançà…

Probablement cantà al cor del monestir de Klosterneuburg entre el 1731 i el 1732, i fou organista de l’església de Sant Carles a Viena Tot i que mai no gaudí d’un gran reconeixement en l’àmbit europeu, la seva reputació local fou especialment notable, ja que la seva música s’interpretava assíduament a la cort imperial de Josep II i als monestirs d’Àustria i Eslovàquia Juntament amb el també compositor GCh Wagenseil, obtingué al seu país una considerable rellevància musical, com la que posseïa Johann Stamitz a Mannheim Monn compongué, el 1740, la primera simfonia coneguda en…

Format com a director teatral, el 1924 debutà en el món del cinema dirigint Stacka 'La vaga', film en què ja s’insinuaven les característiques bàsiques de la seva obra L’any següent rodà la seva obra mestra El cuirassat Potemkin La seva obra destacà per la perfecta combinació d’imatge i música, la qual cosa el dugué a collaborar estretament amb Sergej Prokof’ev, especialment en els films Aleksandr Nevskij 1938 i Ivan Groznij 'Ivan el Terrible' Ambdós artistes treballaven les escenes conjuntament fins a aconseguir la perfecta conjuminació de la música amb les imatges…

Rebé formació musical des que tenia cinc anys, i de jove ingressà al seminari El 1934 entrà a l’Institut Gregorià de París, on es doctorà en cant gregorià 1941 i obtingué un diploma en direcció coral 1944 El 1947 tornà a l’Estat espanyol i, després de passar una temporada a Segòvia com a director de cor en un collegi religiós, el 1950 anà a Madrid per fer-se càrrec de la direcció de la revista Tesoro sacro musical , en la qual ja collaborava des del 1932 El 1953 fundà l’Escuela Superior de Música Sagrada i l’any següent inicià la publicació de la revista Melodías , dedicada a la…

És probable que fos deixeble del mestre de capella de Jaén Juan de Riscos El 1641 ja havia estat ordenat de sacerdot i exercia d’organista i instrumentista al cor de la catedral de Puebla, sota la direcció de Juan Gutiérrez de Padilla El 1654, com a reconeixement a les seves qualitats com a compositor, el capítol catedralici de la seu de Ciutat de Mèxic el nomenà organista i mestre de capella Durant els anys següents, López Capillas dugué a terme totes les activitats pròpies del seu doble càrrec d’una manera competent i notablement brillant La seva producció musical és…

Entre el 1592 i el 1596 estudià amb Filipe de Magalhães a la catedral d’Évora El 1599 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Viseu La seva producció musical és exclusivament litúrgica i consta de salms, himnes, magníficats, motets i responsoris Els seus himnes foren molt populars fins al segle XVIII A l’igual del seu mestre Magalhães i els seus contemporanis portuguesos, M Cardoso i D Lobo, el seu estil és conservador, ja que no s’aventura en l’ús de cromatismes, tot i que aconsegueix brillants efectes dramàtics Malgrat la tècnica depurada que mostra en el triple cànon…

A vuit anys ingressà com a escolà de cor a la collegiata de Gandia, on estudià amb P Martínez, un deixeble de F Andreví El 1853 obtingué la plaça d’organista a Beniopa i el 1854 retornà a Gandia, on ocupà el lloc d’organista a la collegiata on havia estudiat durant la seva infantesa En aquells moments Piqueras era considerat ja com un bon organista Quatre anys més tard 1858 li oferiren la plaça d’organista al Collegi del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà durant pocs mesos, perquè passà a la catedral valenciana, on fou tenor, segon organista i mestre de capella suplent…

És anomenada síndrome 4p- o síndrome de Wolff una greu alteració cromosòmica consistent en la deleció dels braços curts del cromosoma 4 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 45000 nadons vius, i en són afectades dues nenes per cada nen El defecte cromosòmic és causa de diverses alteracions hipotròfia greu, microcefàlia, encefalopatia profunda, aspecte facial característic denominat fàcies de casc de guerrer grec , paladar fes, malformacions oculars, escoliosi, espina bífida, luxació del maluc, malformacions cardíaques, hipospàdies i endarreriment mental greu El…

S’anomena reacció de rebuig a l’empelt o  l’òrgan trasplantat la resposta que desenvolupa el sistema immunitari d’un individu receptor de teixits procedents d’un altre individu Les llistes d’espera per al trasplantament d’òrgans tenen per finalitat aconseguir que els provinents de cadàvers puguin ésser implantats a les persones que presentin el màxim grau d’histocompatibilitat, per tal d’atenuar la possible reacció de rebuig És molt important de potenciar la donació d’òrgans, ja que d’aquesta manera cada aspirant tindrà més possibilitats d’aconseguir l’òrgan més idoni per al seu…

Hom anomena retinitis pigmentaria una degeneració de les cèllules sensorials de la retina per dipòsits anormals de substàncies pigmentaries, d’origen hereditari Relativament sovint és associada a d’altres alteracions com ara miopia, sordesa o malformacions orgàniques La malaltia afecta els dos ulls i progressa lentament En general, n’és alterada la perifèria de la retina i es modifica la funció dels bastonets, les cèllules sensorials que actuen en la foscor Així, en un principi la visió és defectuosa de nit Cap a deu anys se sol haver reduït el camp visual perifèric, i es conserva encara la…