Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
Abbai
Riu
Riu d’Etiòpia que correspon a la part alta del Nil Blau, des del naixement fins als límits occidentals etiòpics (1 000 km de longi tud).
A la sortida del llac Tana forma les cascades d’Abbai Aprofitament hidroelèctric
la Garrofera
Caseria
Caseria (243 h diss [1960]) del municipi de Guadassuar (Ribera Alta), a 12 km del nucli principal, a tocar de la caseria del municipi d’Alzira.
Fleix
Poble
Poble i cap del municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta), a la dreta i damunt del barranc de l’Infern, capçalera del riu Girona.
La parròquia és dedicada als sants Abdó i Senén Hi havia hagut un castell Era de la jurisdicció dels ducs de Gandia Fou un lloc de moriscs del terme de Laguar, dins la fillola d’Oliva
estret d’Ísber
Congost
Congost del municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta), per on corre el barranc de l’Infern, nom que rep en aquest indret el Girona.
El 1900 fou projectat el pantà d’Ísber per a regar 1 500 ha és receptor d’una conca de 57 km 2 i té uns recursos eventuals d’11 hm 3 en 1943-44 hom hi realitzà obres d’impermeabilització, puix que experimentava pèrdues la resclosa té 27 m d’altura L’antic nucli de població fou lloc de moriscs 11 focs el 1602 de la parròquia d’Orba des del 1534, dins la fillola d’Oliva
Iravals
Poble
Poble del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), situat a la vall de Querol, a la dreta del riu, aigua avall de la Tor.
L’antiga església parroquial de Sant Fruitós, esmentada ja al segle IX, romànica, ha estat restaurada modernament conté el notable retaule gòtic de Santa Marta, de Ramon Destorrents, i un crucifix romànic, també restaurat
multibanda
Dit de l’aparell radioreceptor capaç de sintonitzar més d’una banda de radiofreqüències, generalment des de la molt baixa freqüència fins a la molt alta.
puig Cavaller
Muntanya
Contrafort occidental de la serra de Pàndols (707 m), dins el terme de Gandesa (Terra Alta), morfològicament integrada a l’extrem septentrional dels ports de Beseit.
Domina les plataformes estructurals perifèriques o “terres altes” de la depressió de l’Ebre És delimitat per vessants escarpats, modelats pel riu Canaleta, i pel barranc de la Vall Fou un dels punts de màxima penetració de les forces republicanes durant l’ofensiva de l’Ebre 1938
Castigaleu
Municipi de la Baixa Ribagorça, a la vall alta del riu de Queixigar, que travessa el terme de N a S, engorjat, en el primer sector.
És accidentat pels contraforts occidentals de les serres de Palleroa i de Giró Gran part del territori és cobert de boscs roures i carrasques i de pasturatges La tradicional activitat del carboneig desaparegué L’agricultura és totalment de secà, i hi predominen els cereals blat i ordi Hi ha ramaderia bestiar de llana i porcí, que ha anat creixent a llarg dels anys La població ha minvat des del 1930 a causa de l’emigració, especialment a Barcelona El poble 44 h agl i 59 h diss 2001 836 m alt és en un coster, a la dreta del riu de Queixigar L’església parroquial és dedicada a sant…
Casòs
Caseria
Caseria del municipi de Malpàs (Alta Ribagorça), prop de Montiberri, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana en la seva confluència amb la vall del Viu.
Massalavés
Aspecte de Massalavés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la plana al·luvial del Xúquer, a la vora esquerra del riu Verd o dels Ullals, que forma el límit meridional.
El regadiu ocupa gairebé la totalitat del territori i aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer a través dels braços de les séquies d’Anguilera, d’Alfait i de Paranxet 361 ha i l’aigua del riu Verd els conreus principals són els tarongers unes 200 ha, el blat de moro i les hortalisses i l’arròs 80 ha, que ha anat perdent terreny i que n'havia estat anteriorment la base econòmica La indústria és una activitat recent hi ha una gran fàbrica de mobles i d’altres, petites, de rajoles, d’elements per a la construcció, etc Façana principal de la torre dels Milà, a Massalavés ©…