Resultats de la cerca

Estudià medicina i ciències naturals a Leipzig Viatjà repetidament per la península Ibèrica i també per les Balears 1873 És autor de Zwei Jahre im Spanien und Portugal , 1847-49 Prodromus Florae Hispanicae 1861-80, en collaboració amb JLange, que és encara avui el recull florístic peninsular més complet Illustrationes florae Hispaniae Insularumque Balearium 1891-92, un suplement al Prodromus 1893 i, pòstumament, Grunzuge der Pflanzenverbreitung auf der iberischen Halbinsel ‘La distribució geogràfica de les plantes a la península Ibèrica’, 1896, que influí poderosament la geobotànica ibèrica…

Estudià i practicà medicina, però després es dedicà a la botànica Estudià la flora i establí cinc àrees florístiques a Europa Identificà les hidropteridals com a ordre de filicòpsids

Conreà diversos gèneres literaris, com la poesia, de tipus patriòtic, la narració i la novella Das edle Blut , ‘La sang noble’, 1892 Tiefe Wasser , ‘Aigües profundes’, 1897 i sobretot el teatre històric Spartakus , 1873 Die Quitzows , ‘Els Quitzow’, 1888 Der neue Herr , ‘El nou senyor’, 1891 Die Rabensteinerin , ‘La botxina’, 1907

Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia

Professor a Friburg i Munic, estudià la química orgànica i la bioquímica sals biliars, radicals, verins, tòxics, l’oxidació biològica etc, per la qual cosa rebé el premi Nobel de química l’any 1927 El seu fill, Otto Heinrich Wieland Munic 1920, ha continuat els treballs sobre bioquímica

Organitzà i dirigí les expedicions arqueològiques més importants a Turquia Priene, 1895-99 Milet, Dídima i Samos, 1899-1911 Pèrgam, 1927, etc i en tingué cura de la publicació Estudià també els monuments de Petra i de la península del Sinaí i els palaus de Bizanci Fou director de la secció d’antiguitats dels Staatliche Museen de Berlín 1911-31 i president del Deutsches Archäologisches Institut 1932-36, i fundà el Pergamonmuseum de Berlín 1930

Professor a la Universitat de Basilea i a la de Leipzig, féu recerques en electricitat, calor, torsió, magnetisme, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom sobre la conductivitat dels metalls Estudià també l’endosmosi i la resistència elèctrica dels electròlits

Professor a Berlín, estigué empresonat durant uns quants mesos 1938 en el camp de concentració de Buchenwald —la seva obra Der Totenwald ‘El bosc dels morts’, 1946 recull aquesta cruel experiència— Es decantà després cap a una vida al marge de la civilització moderna, i els seus escrits palesaren una autèntica veneració per la natura, considerada com un refugi, i una nova visió mística de la vida De la seva obra cal destacar les novelles Die Flucht ‘La fugida’, 1916, Die Majorin ‘La sergenta’, 1934, Das einfache Leben ‘La vida senzilla’, 1939, Die Jerominkinder ‘Els infants Jeromin’, 1945 i…

Fundador 1549 d’una escola de mestres cantaires, el 1554 fou nomenat cronista de la ciutat De la seva obra, a part la poesia, cal destacar el recull de narracions Rollwagenbüchlein ‘El llibret del carro’, 1555 i la novella Der Goldtfaden ‘El fil d’or’, 1557 Conreà també el teatre

Missioner al Togo, féu moltes expedicions a través d’Àfrica en una recerca lingüística Les seves obres principals són Die Sudansprachen ‘Les llengües del Sudan’, 1911, The Shilluk People de Clint Eastwood 1912 i Geschichte Afrikas ‘Història d’Àfrica’, 1952