Resultats de la cerca

De formació autodidàctica —fou analfabet fins a 19 anys—, les predicacions d’Antoni Quejido i de Pablo Iglesias el convertiren en un dels dirigents del socialisme mallorquí, fundador de la UGT de les Balears i promotor del partit socialista Fou el redactor més assidu del setmanari El Obrero Balear 1901-36 Del 1917 al 1922 fou regidor de Palma i organitzà l’abastament de la ciutat De nou regidor 1931, es preocupà del problema de l’atur forçós Fou president de la Federació Socialista Balear i vocal del comitè nacional del Partido Socialista Obrero Español

Catedràtic a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears Amb Joaquim Gili obtingué el premi FAD 1961 pel projecte de la seu de l’Editorial Gustau Gili, a Barcelona Amb Gili projectà també el cinema Atenes de Barcelona 1960 i els magatzems Galerías Preciados de Saragossa 1971, entre d’altres Especialista en el càlcul de formigó armat, collaborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona Fou membre d’honor de l’Associació de Consultors d’Estructures

D’origen noble, fou regidor de l’Ajuntament de Palma Membre fundador de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears 1844, fou membre de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de l’Acadèmia de Ciències i Lletres, i soci de mèrit de l’Acadèmia Nacional d’Arqueologia Com a investigador elaborà una miscellània històrica i arqueològica de Mallorca i redactà els Apuntes cronológicos 1808-1865 , recull de notes històriques de gran importància per a l’estudi d’aquest període L’obra fou editada el 1945 per la Societat Arqueològica Lulliana

Llicenciat en dret, en la seva trajectòria professional sobresurt la defensa de persones i organitzacions enfrontades amb la legislatura del president Josep Ramon Bauzà, com ara els estudiants que ocuparen la Conselleria d’Educació 2013, l’assessoria jurídica de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears i també la defensa del raper Valtònyc, acusat d’injúries a la Corona Membre de la Comissió de Normalització Lingüística del Collegi d’Advocats, el juny del 2016 fou candidat al Senat per Sobirania per a les Illes Fou president de l’ Obra Cultural Balear  2018-22

Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins

Extrem dret, començà en l’Atlètic Balears i la temporada 1942-43 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual jugà fins a l’edició 1953-54, exceptuant la campanya 1943-44, en què jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol Amb el Sabadell disputà 111 partits de Lliga entre primera i segona divisió i marcà 41 gols Com a entrenador dirigí, entre altres equips, el Sabadell, el Granollers, l’escola de futbolistes del Sabadell i el Sant Andreu, al qual ascendí a segona divisió la temporada 1968-69

Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel maig del 1931 passà a ésser l’òrgan de l’Agrupació Comunista Palmesana, i pel setembre d’aquell mateix any del Comitè Provincial de les Balears del PCE fou dirigit per Antoni Bauzà, i en foren redactors Jaume Cañellas, Pere Canals, Miquel Garcia i Llabrés, etc Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel febrer del 1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE hi collaboraren aleshores, entre altres, Heriberto Quiñones, Lluís Montero, Aurora Picornell i Antoni Sureda

El 1939 es traslladà a Escòcia, on es doctorà 1955 Féu estudis a Mont-real Del 1949 al 1952 féu recerca al National Institute de Londres i després passà al departament d’endocrinologia de la McGill University de Mont-real Fou també professor del Baylor University College Des del 1967 és membre honorari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears El 1977 compartí el premi Nobel de medicina amb RGuillemin i RYalow Són importants els seus treballs sobre la producció d’hormones hipotalàmiques que controlen l’activitat hormonal perifèrica

Cap de la mainada cristiana al servei dels almohades Fou enviat per Abū Ya'qub Yūsuf a les Balears per tal que hi fos reconeguda la seva sobirania a la mort d’Ishāq ibn Ḡaniya 1183 Malgrat que fou empresonat per ‘Alī ibn Iṣhāq, quan aquest sortí de Mallorca, aconseguí d’alçar-se amb els presoners cristians a l’alcassaba i de tornar el poder a Muḥammad, germà d’'Alī, en canvi d’acceptar Abū Ya'qub De nou a Ifrīqīya, caigué en poder dels Banū Gāniya i fou executat

Adscrit al Club CIAS en la categoria juvenil guanyà el campionat de Balears els anys 1963 i 1964, i, més tard, ininterrompudament de l’any 1969 al 1981 llevat de l’any 1974 que fou sotscampió Així mateix fou campió d’Espanya els anys 1968, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976 i 1981, campió del món el 1973 Cadaqués, el 1981 Brasil i el 1985 Mallorca i campió d’Europa individual i per equips el 1978 Eivissa i el 1982 Bulgària El seu nom ha figurat sempre entre els primers especialistes del món en pesca subaquàtica