Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya 1942 i de Catalunya 1942, 1943 de decatló Posseí el rècord català d’aquesta prova, però morí molt jove La secció d’atletisme del Reus Ploms, el club que defensà durant la seva carrera conjuntament amb el FC Barcelona, li dedicà un Gran Premi, celebrat per primera vegada el 1944, i també una cursa anual que es disputa des del 1947, a excepció d’un parèntesi 1957-63

S’inicià l’any 1981 a la Penya Ciclista Montroig El 1989 guanyà el Campionat d’Espanya de contrarellotge per equips, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs i participà en el Campionat del Món de l’especialitat Guanyà un Campionat dels Països Catalans 1991 Durant la seva carrera aconseguí set Campionats de Catalunya i vint-i-quatre de Tarragona entre les modalitats de ciclocròs, pista i carretera Es retirà l’any 1995

Competí representant el Club Natació Barcelona 1983-85 i el Joventut Atlètica de Sabadell 1988, però desenvolupà la major part de la seva carrera a l’Scorpio de Saragossa Fou campiona de Catalunya dels 3000 m 1983 i de cros en tres ocasions 1983, 1984, 1985 Pujà deu cops al podi dels Campionats d’Espanya de cros, però no guanyà mai el títol Participà en catorze edicions del Campionat del Món de cros

Format al Club Natació Sabadell, on jugà 14 temporades en la màxima categoria, acabà la seva carrera al CW Autònoma de Bellaterra En el seu palmarès destaca la Copa del Rei 1998 aconseguida amb el Sabadell Disputà 13 partits amb la selecció espanyola Forma part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Natació, del Comitè de Waterpolo de la Federació Catalana de Natació i dirigeix l’àrea de waterpolo del CN Sabadell

Inicià la seva carrera l’any 1993 Fent parella amb Maite Garriga, guanyà la primera Challenge Nacional l’any 2005, fou campió de Catalunya en la modalitat estàndard 2006 i campió d’Espanya sènior 2008, 2009 Posteriorment fundà i dirigí l’escola Interdansa de la Garriga, especialitzada en balls de saló i ball esportiu Obtingué la titulació d’entrenador de ball esportiu en les modalitats estàndard i llatins, de jutge i de director de competició

Es formà al Barcelona Universitari Club BUC, on desenvolupà tota la seva carrera esportiva i del qual arribà a ser capità durant tres temporades Fou convocat per la selecció catalana just abans de la seva mort prematura durant un partit El seu club li dedicà un torneig, que duu el seu nom, i el 2003 es creà la Fundació Albert Pascual per a la promoció de l’esport, i en especial del rugbi a Catalunya

Començà a boxejar el 1953 a la Sindical de Educación y Descanso del Frente de Juventudes de Reus, on s’havia traslladat amb la família, i a continuació al Boxing Club Reus Fou campió de Catalunya d’aficionats del pes mosca 1957 Passà al professionalisme el 1959 i es proclamà campió català del pes gall 1963, 1965 Acabà la carrera al Reus Deportiu, club on posteriorment fou el darrer president de la secció de boxa

Formà part de la plantilla del FC Barcelona que la temporada 1949-50 pujà a la màxima categoria després de guanyar el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Després jugà al Creu Roja 1951-52, 1953-55, a l’Apolo 1952-53 i l’Arrahona de Sabadell 1955-59, amb el qual fou campió d’Espanya el darrer any Acabà la seva carrera a l’Hispano Olivetti de Barcelona, a segona divisió

Vinculat al Club Vela Blanes, durant el servei militar navegà a l’ Enif , un creuer de ¾ de tona, però desenvolupà la seva carrera esportiva en vela lleugera, primer en la classe Snipe i, a partir de l’any 1986, en Star, en la qual es proclamà campió d’Espanya 1988 Disputà quatre Campionats d’Europa 1985, 1986, 1987, 1988, un Mundial 1988 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Es patró de pesca

Començà el 1940 jugant com a defensa a la Unió Esportiva Lleida Passà pel Girona i el Mallorca, i la temporada 1946-47 fitxà per l’Alcoià, amb el qual debutà a primera divisió la temporada següent, en què jugà 23 partits Després passà al Valladolid i el Múrcia, també a primera divisió, i al Cartagena, el Lleida 1952-53 i el Constància d’Inca, on acabà la seva carrera el 1957