Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
Pere Joan Morell i Rullan
Història
Literatura
Política
Història del dret
Advocat, polític i escriptor.
Doctor en drets, fou jutge de Manacor 1821, diputat a corts 1837-38, 1838-39, membre de la Societat d’Amics del País i catedràtic a l’Institut Balear Publicà, entre altres obres, Investigaciones filosófico-políticas sobre la naturaleza del fomento y su influencia en la prosperidad pública 1834 i De la libertad considerada como elemento de fuerza y como elemento de debilidad 1839
Vicent Cantos i Figuerola
Política
Polític.
Estudià dret a la Universitat de València, i fou registrador de la propietat Milità de jove al partit liberal de Canalejas i, posteriorment, al radical de Lerroux Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena Alcalatén, en totes les eleccions posteriors al 1905 Fou ministre del justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935
Josep Reus i Garcia
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Collaborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz Progressista, prengué part activa en la política del seu partit 1843-56 i fou diputat a corts Fou un dels fundadors de la Revista de legislación y jurisprudencia i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica 1856 i altres estudis jurídics Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret
Joan Reig i Garcia
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867 Collaborà a El Fénix , Las Bellas Artes i El Pensamiento de Valencia amb articles i poemes Fou degà del collegi d’advocats de València 1874-76 i 1894-99, diputat a corts 1885 i director de la Societat Econòmica d’Amics del País 1872-79 i 1884-86
Ramon Ferrer i Matutano
Història
Polític.
Cursà estudis de dret a la Universitat de València i, llicenciat, fou collaborador eficaç del marquès de Campo en diversos negocis d’obres públiques, entre els quals el traçat dels primers ferrocarrils valencians Conservador, fou diputat a les corts el 1865 Pertangué a la Societat d’Amics del País, a l’Ateneu Literari, a l’Acadèmia de Sant Carles i a altres institucions valencianes
Camil Fabra i Fontanills

Camil Fabra i Fontanills
Política
Industrial i polític.
Primer marquès d’Alella 1889 Participà en importants empreses bancàries i industrials Fou diputat a les corts per Barcelona 1876-78 i 1881-89 i senador 1891 i defensà el proteccionisme El 1893 fou alcalde de Barcelona, però dimití uns quants mesos després El 1901 finançà l’edificació de l’ Observatori Fabra , al Tibidabo És autor d’un Código o deberes de buena sociedad 1884
Ramon Ballester
Història del dret
Jurista.
Exercí la professió a Barcelona És autor de comentaris a les constitucions donades per Jaume II a les corts de Montblanc de l’any 1311 i a les de Girona de l’any 1321, i també de glosses i alguns usatges, que es conserven inèdits a la biblioteca d’El Escorial Jaume Marquilles recollí les opinions d’aquest jurista als seus comentaris als Usatges
Brantôme, Pierre de Bourdeille, senyor de
Historiografia
Literatura francesa
Militar i escriptor francès.
Participà en diverses campanyes i freqüentà les corts de Carles IX i Enric III Retirat a les seves possessions, escriví unes memòries on, amb estil viu i cínic, donà un valuós testimoniatge sobre la vida privada dels personatges de l’època Del conjunt d’aquesta obra, publicada pòstumament 1665-66, destaquen Vies des hommes illustres et des grands capitaines i Vies des dames galantes
José Rebolledo de Palafox y Melci
Història
Militar
Militar aragonès.
A Baiona tractà, sense èxit, d’assolir el retorn de FerranVII 1808 Capità general d’Aragó, legitimà el moviment popular antifrancès mitjançant la convocatòria de les corts aragoneses Assumí la defensa de Saragossa, que fou assetjada dues vegades pels francesos 1808-09 Deportat a Vincennes fins el 1813, tornà a la península Ibèrica amb FerranVII Dos cops senador per Saragossa, el 1836 en fou nomenat duc
Ricard Palacín i Soldevila
Política
Polític i advocat.
Fou un dels capdavanters de la Joventut Republicana de Lleida Elegit alcalde de la seva ciutat, dimití després del cop d’estat de Primo de Rivera i lluità clandestinament contra la Dictadura Diputat a les corts constituents el 1931 Fou membre de la diputació provisional de la Generalitat, de l’equip directiu del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya i diputat al Parlament català
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina