Resultats de la cerca

Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura i rector en tres ocasions El 1560 founomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els textos originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata , restaren inèdits Els seus deixebles publicaren la seva composició en forma de drama clàssic In Canticum…

Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona 1797 Restaurà els de les…

Vida Barceloní d’adopció, feu de periodista i editor de la collecció literària "La Novella d’Ara" 1923 Després de fer de promotor teatral de l’actriu Teresina Teresina Boronat, fou contractat per la Gaumont per treballar a França i Alemanya com a escenògraf Participà en el film de tema espanyol Maison de danses 1931, Maurice Tourneur de la Pathé, i des de París escriví per a la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 De nou a Catalunya, feu de corresponsal de premsa i dirigí el setmanari "Cine-Art Moderna revista de cinema" 1933-35 també collaborà en "Cinegramas" i "Arte y Cinematografía…

Es dedicà al patinatge artístic 1956-61, i fou campiona d’Espanya individual i per parelles S’inicià en la pràctica del tennis en la dècada de 1960, essent membre del Club Tennis Barcino A l’inici de la dècada de 1970 guanyà diversos Campionats de Catalunya en individuals, dobles i mixtos, i arribà a ser número 6 d’Espanya Impartí classes de tennis 1967-80 al Club Tennis Masnou En veterans, competint amb el Club Esportiu Laietà, obtingué diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya

Procedent del Sant Feliuenc Futbol Club, formà part del Martinenc Futbol Club des del 1925, on compaginava els dos esports Fou dues vegades campió de Catalunya de bàsquet, i formà part de la primera selecció catalana, que capitanejà en el partit jugat davant de l’Hindú Club de Buenos Aires 1927 Abandonà el bàsquet en ser considerat esportista professional per la federació catalana, i continuà jugant a futbol al Martinenc

Installat a Barcelona des dels set anys, s’inicià als catorze anys en el Creu Roja Als setze anys anà al juvenil del FC Barcelona, des del qual passà al Cercle Barcelonista i al Sagrada Família de Terrassa, i el 1957 tornà al Barça En el club blaugrana hi estigué cinc anys alternant el primer equip amb el reserva i guanyà un Campionat d’Espanya 1958 i un de Catalunya 1960 Després jugà en el Laietà, el Vic i una altra vegada al Sagrada Família de Terrassa Formà part de l’equip de veterans d’hoquei patins del CE Laietà fins als 75 anys

Inicià la seva carrera esportiva a la Unió Atlètica d’Horta i debutà en la màxima categoria el 1947 amb el RCD Espanyol Jugà onze temporades amb l’equip blanc-i-blau i es retirà l’any 1958 Disputà 195 partits, marcà 86 gols a primera divisió i aconseguí el gol número 1000 1953 Posteriorment, entrenà equips com l’Europa, el Cádiz Club de Fútbol o la Unió Esportiva Figueres Durant la temporada 1961-62 formà un tàndem amb Ricard Zamora a la banqueta de l’Espanyol Després d’entrenar equips com el Gimnàstic de Tarragona, el Sant Martí i l’Igualada, al final dels anys setanta retornà a l’Horta, com…

Defensa lateral esquerre que s’inicià a la UE Figueres Jugà al Saragossa 1953-55, el FC Barcelona 1955-56, la UE Comtal 1956-57 i l’Sporting de Gijón i acabà la seva carrera al Figueres Disputà 26 partits a primera divisió Posteriorment fou entrenador, entre d’altres, del Banyoles i del Figueres

Membre del Club Natació Barcelona, el 1939 fou campió de Catalunya de 100 m lliure i de relleus 3×100 m estils, 5×50 m lliure i 4×200 m lliure Es proclamà campió d’Espanya de 100 m lliure 1935, 1940 i de relleus 3×100 m estils 1935, 1936 i 4×200 m lliure 1935, 1940 En el període 1935-42 establí deu rècords de Catalunya, que també ho foren d’Espanya, en les proves de 50 m i 100 m lliure, 3×100 m estils, 4×100 m i 4×200 m lliure

L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic, però al congrés es declarà regionalista Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació 1901, fou president de l’Ateneu Barcelonès 1902 i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona 1903 i 1911 Fou elegit senador per Barcelona 1907-18 El 1917, a Barcelona, presidí l' Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936 El 1924 fou elegit degà del Collegi d’Advocats de Barcelona, però, el 1926,…