Resultats de la cerca

Presidí el Club Esportiu Europa 1986-95 Al final del seu mandat s’inaugurà la remodelació del terreny de joc, que passà a denominar-se Nou Sardenya, i el primer equip ascendí a segona B

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, realitzà travesses i escalades en roca i gel als Pirineus i els Alps, i participà en expedicions a la Cordillera Blanca del Perú 1989 i l’Himàlaia Pumori, 1990 En esquí de muntanya, ha participat en competicions com la Pierramenta o la Patrouille des Glaciers, ha estat àrbitre internacional i secretari general de la International Ski Mountaineering Federation 2007-09 Ha publicat La Cerdanya amb BTT 17 rutes amb bicicleta i a peu Recorreguts senyalitzats 2002 i Mapa guia…

Defensa que jugà a la UE Sant Martí i al CE Sabadell, abans de fitxar pel Reial Club Deportiu Espanyol 1941-51, amb el qual disputà 116 partits a primera divisió Acabà la seva trajectòria al Melilla 1954-56

Fou professional en dos períodes 1930-33 i 1936-40 Abans, el 1927, havia estat campió de Barcelona El 1930 fitxà per la Unió Ciclista Sabadell i fou tretzè a la Volta a Catalunya En la segona etapa competí per l’Agrupació Ciclista Montjuïc i fou subcampió d’Espanya de ciclocròs 1936, 1937

S’inicià al Grup Esportiu i Excursionista Gironí Fou campió català i estatal de 110 m tanques 1956 El 1959 establí el rècord català d’aquesta prova amb 15,0 s Tot i ser el campió estatal, la federació espanyola no el seleccionà per als Jocs Mediterranis, fet pel qual es negà a competir mai més amb la selecció espanyola i no va voler entrar dins el pla de preparació per als Jocs Olímpics de Roma 1960

Jugà a la divisió d’honor estatal amb el Club Esportiu Hispano Francès 1975-85, equip que entre el 1977 i el 1981 jugà a Sant Cugat del Vallès i fou anomenat Club Voleibol Sant Cugat Destacat receptor, fou diverses vegades subcampió de Lliga i finalista de la Copa d’Espanya Durant l’últim període exercí de jugador i entrenador i s’encarregà de la direcció de l’equip femení El 1986 jugà al Calvo Sotelo de Las Palmas i posteriorment collaborà com a tècnic amb l’ACD Bombers, amb el qual guanyà una Lliga Catalana i ascendí a divisió d’honor l’any 1987 Fou 46 vegades internacional amb la selecció…

S’inicià en el Club Poliesportiu Sant Joanenc i, l’any 1983, passà al Club Bàsquet Santa Coloma de Gramenet Fitxà pel Real Madrid 1987-95, club amb el qual guanyà diversos títols de Lliga i Copa d’Espanya, i també internacionals com la Lliga Europea 1995 Posteriorment, jugà en el Club Bàsquet Girona 1995-98, el Benfica portuguès 1998-99, Club Baloncesto Deportivo Sevilla 1999-2000, PAOK Salònica grec 2000-01, Gijón Baloncesto 2001-02 i CAI Zaragoza, en què es retirà el 2003 Disputà 47 partits amb la selecció espanyola i guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1991

Ingressà a l’Espanyol l’any 1936 i s’hi reincorporà passada la Guerra Civil Fou campió de Catalunya la temporada 1936-37 La temporada 1945-46 jugà al Barça Disputà dos partits amb la selecció catalana 1941, 1944

Desenvolupà tota la seva carrera al CN Barcelona, excepte el tram final, que vinculà al CA Vic Entrenà en diferents etapes a la URSS i a Itàlia Fou doble campió d’Espanya 1975, 1981 i tres vegades de Catalunya 1980, 1981, 1988 en 100 m També fou campió català 1977 en 4 × 100 m, prova en què aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1975 En pista coberta, fou campió d’Espanya 1975, 1979, 1980, 1981 i de Catalunya 1980 en 60 m, prova que disputà en set Campionats d’Europa 1975-78, 1980-82 Va batre els rècords d’Espanya i de Catalunya de 50 m en pista coberta i de 100 m a l’aire…

Davanter, s’inicià en el BM Granollers i també jugà en el RCD Espanyol 1942-43, el Club Esportiu Europa 194344, el Real Madrid 1945-46, el Futbol Club Barcelona 1946-51 i l’Hèrcules d’Alacant Amb el Barcelona guanyà una Copa Llatina 1949, dues Lligues 1948, 1949 i una Copa del Generalísimo 1951 És cosí del també futbolista  Antoni Barnils Viñas