Resultats de la cerca
Es mostren 1654 resultats
Josep Manso i Solà
Història
Militar
Militar.
D’infant treballà de moliner amb el seu oncle, al molí de Santa Creu Borredà i més tard al molí de la Verneda, a Barcelona En iniciar-se la guerra del Francès, ingressà en l’exèrcit el 1809 ja era capità d’una companyia que ell havia ajudat econòmicament a formar, i actuava al Baix Llobregat, on es distingí en la captura de 34 francesos, amb el carruatge i els criats del general Duhesme El 1811 manà el Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya derrotà els francesos al pont de Molins de Rei, a Sant Boi i a la serralada de les Torretes Martorell El 1814 entrà a…
Castell de Ratera (els Plans de Sió)
Art romànic
Ratera, a ponent de Concabella, apareix documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que la canònica de Guissona cobrava al terme de Ratera els delmes i les primícies i altres drets En la mateixa acta, la canònica de Guissona va rebre com a dotació, entre altres béns, tot el delme de les possessions i dels homes que tenien Guerau Guitard, la seva esposa Ponça i els seus fills dins els termes dels castells de Gra i Ratera El castell de Ratera estigué inclòs dins el terme del castell de Concabella, del qual fou probablement una…
la Torre de Rialb
Caseria
Caseria i cap del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), a la riba esquerra del Rialb a 474 m d’alt.
La seva parròquia és la de Polig Arran de l’embassament del pantà de Rialb 1999, les masies del Molí del Guàrdia i de Sòls de Riu restaren submergides i els seus habitants n'hagueren de marxar Hom traslladà també l’ermita de Santa Eulàlia de Pomanyons i el dolmen dit dels Tres Pilars o de Sòls de Riu
batan
Indústria tèxtil
Nom de les màquines especialment concebudes per enfeltrar els teixits de llana mitjançant l’acció combinada de la calor, la humitat i la pressió.
Si la pressió l’exerceixen un parell de maces —dites noc —, que de manera intermitent copegen el teixit, rep el nom de batan de maces si l’exerceixen un parell de corrons rotatius, la màquina s’anomena batan rotatiu De l’antic batan de maces, mogut per la força d’una roda hidràulica, hom en diu molí draper
quadra de Goscons

Ex vot de la força de Goscons al segle XVII
© Josep Regas Ardevol
Antiga quadra situada dins de l’actual terme municipal d’Arenys de Munt (Maresme).
Comprenia una força del mateix nom amb una capella romànica avui desapareguda, un moli i un parell de cases A principis del segle XIV, segons l’historiador Pons i Guri, passà de ser una petita jurisdicció senyorial separada territorialment de la del castell de Montpalau, a ser una simple casa aloera depenent del bisbat de Girona La titularitat de la quadra passà als Arquer sesgle XIII
Club de Futbol Can Vidalet
Futbol
Club de futbol d’Esplugues de Llobregat.
Fundat el 1966, fou impulsat per M J Magdaleno de Heras Juga habitualment en categories territorials menors Els anys noranta destacà amb un equip que jugà tres temporades a preferent 1991-94 i dues a primera catalana 1994-96 Té uns quants equips, masculins i femenins, de futbol de base, a més d’una secció de futbol sala Juga al camp municipal del Molí
pantà de Sau

El pantà de Sau; al centre, el puig de la Força i els cingles de Tavertet
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Embassament
Pantà del municipi de Vilanova de Sau (Osona), que regula les aigües del Ter i és també aprofitat per a la producció elèctrica.
Fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya SA a partir del 1949 aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa 260 m de longitud i 75 d’altura Té 17 km de llargada, fins a Roda de Ter, i la seva capacitat és de 177 hm 3 La potència installada és de 55 MW i la producció de 85 MWh
flassader
Història
Menestral que fabricava flassades.
A Barcelona formaven gremi des del 1331, segons A Capmany, però no ingressaren al Consell de Cent fins al s XV Hom els anomenava també teixidors de mantes El gremi rebé ordinacions el 1519 El 1548 fou reorganitzat, i el 1575 se'n separaren els davantalers Obtingueren noves ordinacions el 1603, i el 1773 establiren un molí collectiu Els flassaders de València eren inclosos dins el gremi dels teixidors de llana
Casa forta de Mata (Osor)
Art romànic
La família Mata tenia la seva casa forta on ara hi ha el mas d’aquest nom L’any 1316 trobem documentada Elisenda de Mata, vídua de Bernat de Mata Matha , juntament amb el seu fill Dalmau, encara menor d’edat Els Mata posseïen, a més de la casa forta, diversos masos i el molí de Mirapeu, juntament amb d’altres drets tinguts a mitges amb els Romagueres
torrent de les Graus

Pont de les Graus (Moià)
© C.I.C. - Moià
Torrent
Curs fluvial de la comarca del Bages.
Neix al serrat del Puig i discorre entre el serrat de l’Espelta i el Grony de la Torre Desguassa a la riera de Passarell, a l’altura del Molí d’en Pujol Prop del seu desguàs, als afores de Moià, hi ha el pont de les Graus, d’estil romànic i un únic arc A la cara de ponent té gravat l’any 1805, i abans hi passava el camí ral
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina