Resultats de la cerca

Advocat Fill del poeta Xavier Amorós i Solà  i germà de la novellista Maria Lluïsa Amorós El 1983 inicià una etapa introspectiva amb Els geranis de X 1984, premi Martí Dot 1983 i El curs de les coses 1988 Per confondre els incauts 1996, que conté “La vida incògnita” 1990 i “El llibre del record” Recull de Blanes 1992, té un doble registre existencial i amatori La felicitat 1996 i Odós 1998 configuren per ara la darrera fase desesperançada i paròdica de la seva obra Més endavant, publicà Poemes inèdits 2000,  Set poemes dramàtics 2003, premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas 2002 i El temps…

Vida i obra Exercí bàsicament de geògraf i d’historiador De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta curiositat intellectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques el de 1365-70 1961-64, el del primer…

Feu estudis de nàutica i fou uns anys militar Des del 1884 residí a Sabadell, on treballà al registre de la propietat i, sobretot, com a actor És autor de nombroses obres teatrals, estrenades entre el 1886 i el 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre les quals cal esmentar els drames L’esclau 1892, La bogeria 1895 i Muralla de ferro 1888, i les comèdies Enredos 1886 i La dideta 1900, una de les seves obres més celebrades Deixà molts poemes dispersos a “Revista de Sabadell” i a L’Esquella de la Torratxa , entre altres revistes i diaris

Vida i obra Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid, on residí part de la infantesa i fins el 1860, i, bé que mai no n’obtingué el títol, exercí d’enginyer fins el 1909, quan un accident li costà l’amputació del braç esquerre i es dedicà només a activitats de tipus editorial Amic de Valentí Almirall —del qual el 1902 traduí al castellà Lo catalanisme —, el 1868 prengué part activa en la Revolució de Setembre, collaborà en els periòdics republicans i formà part del Club dels Federalistes És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants, en llengua castellana, de treballs de…

Entrà a l’exèrcit el 1811 Fou partidari de la constitució durant el trienni 1820-23 Durant deu anys residí a l’exili El 1843 participà en l’enderrocament del regent Espartero i fou ascendit a coronel d’infanteria Ajudà la junta governativa central auxiliar, des de l’agost de 1843 que s’oposava al govern moderat installat a Madrid el representant d’aquest a Barcelona era el brigadier Joan Prim, nomenat governador militar de la plaça En esclatar el moviment “centralista” contra el govern de Madrid, fou nomenat president de la Junta suprema provisional de la província de Barcelona i cap militar…

Llicenciada en administració i direcció d’empreses per la Universitat Rovira i Virgili, de la qual fou docent en funcions Entre el 2001 i el 2006 treballà a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona com a assessora de serveis financers a les empreses Diputada al Parlament de Catalunya 2006-10 per Unió Democràtica de Catalunya , l’any 2011 s’incorporà a la conselleria d’Ensenyament dirigida per Irene Rigau  com a responsable de la Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa Al gener del 2016 fou nomenada consellera d’Ensenyament del govern presidit per Carles Puigdemont Al…

Membre del Club Natació Sabadell Fou campiona de Catalunya en 200 m lliure 1994, 400 m lliure 1994, 1996, 1997, 4 × 100 m lliure 1995, 1996 i 4 × 200 m lliure 1996 En l’àmbit estatal fou quatre vegades campiona d’Espanya tres a l’estiu en relleus 4 × 100 m lliure 1995, 1996 i 4 × 200 m lliure 1995, i una a l’hivern en 4 × 200 m lliure 1995

Desenvolupà tota la seva trajectòria futbolística 1914-29 al Club Esportiu Europa, en l’etapa més brillant del club, on jugà com a defensa lateral dret Guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria 1919 i el de primera 1923, en la qual també fou quatre vegades subcampió 1924, 1927, 1928, 1929 El 1923 jugà la final del Campionat d’Espanya L’any 1925 formà part de la selecció catalana que jugà contra Txecoslovàquia

Fou campió de Catalunya 1929 i de Tarragona 1922, 1928, 1929 Guanyà la prova de 14 Hores 1928

S’inicià en la classe optimist al Club Nàutic Salou, pel qual sempre ha navegat Destacà en la classe laser 47, on fou campió d’Espanya 2011, subcampió de la Setmana Catalana 2010 i subcampió de Catalunya per equips 2010, 2012 Participà en la Copa d’Europa 2009