Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Músser
Poble
Poble del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a 1.305 m alt., damunt la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell.
És situat a 1 305 m d’altitud sobre la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell L’església parroquial Sant Fructuós és d’origen romànic segle XI El lloc és esmentat ja el 839 L’antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbò
serra d’Espina
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE (1 405 m alt.), formada per anticlinals triàsics, estesa entre la serra de Montalgrau i el coll d’Arenillas.
Separa les conques del Millars i del Palància i és continuada per la serra d'Espadà vers la Plana La cobreixen pinedes, carrascars i garrigues, aprofitades per la ramaderia la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població Pina, Figueres, Pavies Alt Palància i Montant, Vilanova de la Reina i la Font de la Reina Alt Millars
Arfa
Arfa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a la riba esquerra del Segre.
La vila és a 668 m alt, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de Lleida a la Seu d’Urgell L’església parroquial Sant Serni conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant Miquel Fou municipi independent fins el 1969
Òpol
Poble
Poble i cap de municipi d’Òpol i Perellós, al Rosselló (171 m alt).
És situat al peu del coll de la Savina i de l’antic castell d’Òpol , aturonat a 400 m alt, d’origen romà, però refet i poblat per Jaume I que li donà el nom de Salvaterra el 1246 per tal de guardar la frontera amb el regne de França, i constituí la fortalesa catalana més important, juntament amb les de Perpinyà i des del s XVI de Salses, fins al tractat dels Pirineus 1659
la Vall de Sant Marc

La caseria de la Vall de Sant Marc
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi del Montmell (Baix Penedès), al N del terme, al límit amb el d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
L’església de Sant Marc 709 m alt és aturonada en un contrafort septentrional del massís del Montmell
penya d’Escàbia
Cim
Cim (1 326 m) de la serra del Toro, termenal dels municipis de Begís i del Toro (Alt Palància).
Forma un alt espadat al peu del qual es forma el Palància, per la confluència de diverses rambles
serra del Verd
La serra del Verd
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós als límits del Berguedà (Gósol), l’Alt Urgell (Josa i Tuixén) i el Solsonès (la Coma i la Pedra), contrafort oriental de la serra de Port del Comte (a la qual s’uneix pel coll de Port).
Separa la vall de la Vansa conca del Segre, al N, de la vall de Lord valls de l’aigua de Valls i del Cardener, a la conca del Llobregat, a l’E i al S Entre els cims es destaquen el roc d’en Carbassa 1 945 m alt, el cap del Verd punt culminant, 2 288 m alt i el cap de prat d’Aures 2 244 m alt Més a l’E de Tres Collets 2 127 m alt és continuada per la serra de les Comes o del Gall, que culmina al cap d’Urdet 2 240 m alt
pantocràtor
Pantocràtor romànic, voltat de tetramorf, representat en la taula de baldaquí de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Art
Religió
Representació de la figura de Crist com a senyor de l’univers i en actitud de beneir en els absis i en les cúpules de les esglésies.
El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui pintada o…
Sant Joan de l’Erm
Esquí
Estació d’esquí de fons de Montferrer i Castellbò, a l’Alt Urgell.
Fundada el 1970, fou la primera estació d’esquí de fons construïda a l’Estat Es troba a la vall de Castellbò, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, té 50 km de pistes La base es troba al refugi de la Basseta, a 1700 m d’altitud, i la cota màxima és a 2080 m, des d’on es pot accedir a Portainé S’hi han disputat diverses competicions d’esquí, entre les quals hi ha el Campionat d’Espanya de llarga distància A més d’esquí de fons, també s’hi pot practicar orientació, raquetes de neu, telemarc, senderisme i bicicleta de muntanya
Vilanova de la Reina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat al límit amb l’Aragó, entre la serra de Pina, al S, i el riu de la Maimona afluent per la dreta del Millars, al N El terme és molt petit i muntanyenc El 50% de les terres són improductives Hi ha 100 ha de bosc, 170 ha de conreus de secà —especialment cereals— i 20 de regadiu El poble 122 h 1991 891 m alt és situat al vessant del Cerro de la Cruz, a 0,5 km de la ratlla d’Aragó L’església parroquial és dedicada a sant Francesc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina