Resultats de la cerca

Sembla que pot ésser identificat amb un Berenguer Renard de Carmençó, documentat a Girona el 1072 El succeí el seu fill Dalmau Berenguer, vescomte de Rocabertí

És autor de La istoria del Mondo Nuovo Venècia 1565, que, traduïda al francès, contribuí a la formació de la Leyenda Negra

Ensenyà a París i a Roma Fou autor d’un discurs contra Luter i d’un tractat antijudaic, Aculeus contra Iudaeos 1515

Comediògraf de l’escola de Lope de Vega, escriví obres en collaboració amb Calderón de la Barca, Agustín Moreto, etc Destaquen, entre altres, El sastre del Campillo escrita el 1624 i El diablo predicador Escriví també poemes èpics de tema religiós i dotze novelles, no conservades

Treballà al servei de Joan Sense Por, duc de Borgonya El Martiri de Sant Dionís Musée du Louvre, pintura començada per Jean Malouel, és la seva obra més important

Hom li atribueix, entre altres obres, els frescs a la collegiata de San Gimignano És considerat l’introductor d’un cert patetisme en la pintura occidental

El seu casament 1157 amb Agalbursa ~1140 - ~1190, filla de Ponç de Cervera, vescomte de Bas, i d’Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, donà lloc a la primera penetració catalana a Sardenya Mort Barisó I sense fills d’Agalbursa, les disputes d’aquesta amb el seu fillastre Pere provocaren la intervenció del rei Alfons I, cosí seu Féu hereu el seu nebot Hug I Hug II Ponç de Cervera, sota la curadoria de Ramon de Torroja, marit de Gaia, germana d’Agalbursa

Es doctorà a París 1812 i treballà a Mèxic tornà a Menorca, i finalment es retirà a França És autor, entre d’altres obres inèdites, d’unes Refléxions sur l’instinct et sur la perversion dans quelques maladies 1820

Amic de Julià l’Apòstata, defensà l’hellenisme i propugnà la restauració pagana Admirat pels seus deixebles un dels quals fou Joan Crisòstom, escriví discursos i epístoles, que són un bon document de la vida antioquena

Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés Vers el 800 tornà a…