Resultats de la cerca
Es mostren 763 resultats
punta del Molar
Cap
Cap de la costa del Baix Empordà, dins el terme de Sant Feliu de Guíxols, entre la platja de Sant Pol i la cala del Molí.
fort Marlborough

Aspecte de la muralla del fort Marlborough
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Història
Antic fort complementari del castell de Sant Felip, dins el terme des Castell (Menorca), bastit el 1710, en època anglesa, damunt la cala de Sant Esteve.
Pràcticament excavat a la roca, era poc visible per l’enemic Té forma poligonal de set costats La fortificació patí dos assetjaments, el dels francesos 1756 i el dels espanyols 1782, any aquest darrer en què fou ordenada la seva destrucció Entre el 1798 i el 1802 fou reconstruït pels anglesos, i de nou fou destruït el 1802 quan Menorca passà definitivament a la corona espanyola El seu nom prové del general John Churchill, duc de Marlborough
cap Gros
Cap i promontori (71 m) de la costa del Baix Empordà, dins el terme de Palamós, que separa la Fosca, a llevant, de la cala Margarida.
bujot
Folklore
Ninot farcit de palla que és penjat pels carrers de Ciutadella el dissabte de Pasqua i al qual hom cala foc disparant-li trets d’escopeta.
Peguera
Antiga possessió i actual centre turístic del municipi de Calvià (Mallorca), prop del límit amb el d’Andratx, al voltant de les platges de Peguera, que s’estenen al N de la cala de Santa Ponça: platges de Torà o platja Gran, de Palmira, de la Romana o dels Morts i, prop del cap Andritxol, cala Fornells.
El 1981 tenia 3519 h, amb unes 9000 places turístiques 70 establiments hotelers i 699 apartaments distribuïts en 35 blocs L’església parroquial 1966, dedicada al Sant Crist, és presidida per una talla de fusta de Crist crucificat que fou trobada —només el tors, molt deteriorat i que posteriorment fou restaurat i completat— a la platja de Torà el 1937 s’independitzà de la de Capdellà el 1967 En aquest indret Jaume I establí el campament abans de la batalla de Santa Ponça 1229 i també hi desembarcà Pere III el 1343
Valldemossa
Vista de Valldemossa i de la cartoixa de Jesús de Natzarè, coneguda com a cartoixa de Valldemossa
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a la serra de Tramuntana.
Entre els anomenats serra des Teix, al N, al terme veí de Deià, i puig de Galatzó, al S, allunyat, el terme de Valldemossa ocupa un sector relativament deprimit, accessible des del SE pel coll de Valldemossa , on el pas dets Ases supera de poc els 400 m d’altitud En direcció as Teix, els pics més alts són sa Talaia 927 m i el puig de Fontanelles 874 m alt al límit amb Bunyola E hi ha el puig de na Fàtima 650 m, i el coll d’en Claret, pas tradicional vers Esporles S, és a 564 m, no gaire lluny del puig de son Cabaspre El litoral és rectilini, i l’anomenada cala de Valldemossa , d’…
El cicle cretaci inferior al domini beticobalear
El Cretaci inferior Aptià superior-Albià a la serra del Ferrer, en el Prebètic alacantí, des de la serra de Bèrnia Se n’observen les capes verticals, que a l’oest esquerra són calcàries capes que passen per la carena i en ascendir en la sèrie estratigràfica cap a l’est dreta, alternen amb margues Al peu de la serra, entren en contacte, de manera brusca, gràcies a una falla, amb calcàries oligocenes Francesc Sàbat Tant a les illes del promontori balear com a les zones externes bètiques, a la seva part més oriental, afloren força bé els materials del supercicle del Cretaci inferior…
platja d’Ametles
Platja
Platja de la Marina Baixa, al N i dins el terme municipal de la Vila Joiosa, entre el barranc de les Torres i la cala d’Alcocó.
cap des Llamp
Cap i promontori (173 m alt.) de la costa oriental d’Eivissa, dins el terme de Sant Joan, que tanca pel N la cala de Sant Vicenç.
Hi havia hagut un far, actualment abandonat
Portbou
Vista de la població de Portbou, municipi de l’Alt Empordà
© A. Bachs
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Portbou, de 9,21 km 2 d’extensió, és situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la costa És fronterer amb el Rosselló El territori s’estén pels confins orientals de l’Albera, al punt de contacte d’aquesta serralada amb la mar, i comprèn la vall de la riera de Portbou i els vessants de muntanya que la delimiten Pel N limita amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda la divisòria s’inicia a ponent, al coll de Taravaus, segueix vers llevant pels colls dels Empedrats i de Rumpió, el pla de Ras i el puig de Querroig punt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina