Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
Immanuel Hermann von Fichte
Filosofia
Filòsof alemany.
Fill de Johann Gottlieb Fichte, fou professor a Bonn 1840 i a Tübingen 1842 Defensà el teisme, d’antuvi especulatiu i, més tard, ètic Escriví, entre altres obres, Beiträge zur Characteristik der neueren Philosophie ‘Contribucions a les característiques de la filosofia moderna’, 1829, Grundzüge zum System der Philosophie ‘Trets fonamentals per al sistema de la filosofia’, 1833-46 i System der Ethik 1850-53
scherzo
Música
Durant el Barroc, peça vocal o instrumental de caràcter lleuger i sense forma fixa.
Apareguts a Itàlia a la primera meitat del segle XVII, els primers scherzi eren generalment obres vocals de característiques molt semblants a les del balletto Les dues colleccions de Scherzi musicali de C Monteverdi 1607 i 1632 en són els exemples més representatius Des de la segona meitat del segle XVII fins al final del Barroc la majoria de scherzi són de tipus instrumental
Bartolomeo Cristofori
Música
Constructor italià d’instruments de teclat.
La seva tècnica fou decisiva en el perfeccionament de la mecànica de petits martells que percudeixen les tecles i permeten d’obtenir els matisos piano i fort, en el seu Gravecembalo col piano e forte 1709, que reunia les característiques del clavicordi i del clavecí Els instruments que construí a partir del 1720 eren ja perfectes i contenien tots els elements del pianoforte modern
canya

Canya senzilla d’un clarinet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom que, sovint, es dona a la llengüeta, senzilla o doble, d’alguns instruments aeròfons.
Fa referència al material de què estan fetes les llengüetes canya comuna Arundo donnax Són de canya les llengüetes senzilles per a clarinets i saxòfons i les llengüetes dobles, o inxes, com les dels oboès, fagots o gralles La canya té molta influència en les característiques sonores de l’instrument, ja que en pot dependre el timbre, l’atac, l’afinació o la dinàmica
Torneig de l’Enxaneta
Hoquei sobre patins
Competició d’hoquei sobre patins disputada anualment a Vilafranca del Penedès des del 1982.
És un torneig amistós d’hoquei de base organitzat pel Club Patí Sant Ramon Començà amb les categories benjamí, aleví i infantil, i posteriorment s’hi afegiren les de prebenjamí, juvenil i jú-nior Es convertí en el millor del món d’aquestes característiques i els clubs més històrics de l’Estat espanyol i molts jugadors que han estat internacionals figuren en el palmarès de la competició
tennis de platja

El tennis de platja comparteix moltes normes amb el tennis i algunes amb el voleibol
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS
Tennis
Esport de raqueta practicat a la sorra conegut també com beach tennis.
Se sol practicar a la platja, tot i que també n’existeixen pistes fora Les dimensions de la pista són de 16 m × 8 m dos quadres de 8 m × 8 m i la xarxa es troba a una alçada d’1,70 m S’utilitza una pilota similar a la del tennis amb poca pressió i una raqueta específica, similar a la de pàdel Comparteix moltes normes amb el tennis també algunes característiques amb el voleibol, tot i que presenta algunes variacions, com ara que el servei és lliure o la pilota no pot tocar el terra El sistema de puntuació és igual que el de tennis amb l’excepció que amb el 40-40 es disputa un únic punt, el…
transformació de Kauth-Thomas
Electrònica i informàtica
Transformació de diverses bandes espectrals en un nombre menor de bandes, generalment tres, per a destacar algunes característiques físiques de l’escena.
Originalment es plantejà per a disposar, a partir del sensor MSS, de tres bandes d'interès, anomenades brillantor, verdor i grogor
cartoteconomia
Cartografia
Especialitat que estudia les característiques documentals dels materials cartogràfics aixi com les tècniques específiques per a la seva gestió, tractament i difusió.
sac vocal
Anatomia animal
Bossa esfèrica que formen alguns anurs quan inflen les zones cutànies del coll amb la finalitat de modificar les característiques del rauc.
quarta malaltia
Patologia humana
Febre eruptiva de l’infant, les característiques de la qual no corresponen exactament al xarampió, a l’escarlatina o a la rosa.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina