Resultats de la cerca

Defensa formada al Club Esportiu Arenys de Munt, desenvolupà tota la seva carrera en aquest club, excepte una temporada en el Club Hoquei Canet Amb el CE Arenys de Munt, conquerí quatre Cam-pionats d’Espanya consecutius 1999-2002 i tres de Catalunya 1999, 2000, 2002 Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola Amb Espanya, guanyà el Campionat del Món 2000 i fou subcampiona d’Europa 1999, 2001

Fundat l’any 1978, fou impulsat al principi de la dècada per Josep Maria Mora, mestre del collegi Prats de la Carrera Disposa d’equip sènior, equips en categories inferiors i escola de base Juga en competi-cions d’àmbit català i anualment organitza el torneig d’handbol juvenil de Palafrugell A les seves files es formà Albert Rocas, membre de la selecció espanyola que guanyà la medalla de bronze al Campionat del Món 2011

Desenvolupà tota la seva carrera al Club Egara, amb el qual guanyà sis Campionats de Catalunya 1994, 1998-2002, quatre Copes del Rei 1998-2000, 2002 i cinc Lligues estatals 1996, 1998-2001 Disputà 42 partits amb la selecció espanyola absoluta i guanyà la medalla d’argent en la Copa d’Europa 2003 També formà part de la selecció catalana, amb la qual aconseguí el Campionat Internacional de Lausana 1997 Rebé el premi ARC 2003

Format a la Damm, jugà al Júpiter i al Sant Andreu, a segona divisió, abans d’arribar a l’Espanyol 1975-79, amb el qual debutà en la màxima categoria Actuava de migcampista i disputà 63 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau, en què aconseguí dos gols Acabà la seva carrera al Sant Andreu i, posteriorment, exercí d’entrenador al Júpiter i de coordinador del futbol de base de l’Espanyol

Es formà al Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu, on desenvolupà la seva carrera, excepte dos anys que jugà al Caja Burgos Campiona d’Espanya i de Catalunya en categories inferiors, ja com a absoluta guanyà la Superlliga estatal 2007, la Copa de la Reina 2012, el Campionat de Catalunya per equips 2006, 2007, 2010 i el de dobles 2010 i fou subcampiona de la competició europea per equips ETTU Cup 2007

Començà el 1940 jugant com a defensa a la Unió Esportiva Lleida Passà pel Girona i el Mallorca, i la temporada 1946-47 fitxà per l’Alcoià, amb el qual debutà a primera divisió la temporada següent, en què jugà 23 partits Després passà al Valladolid i el Múrcia, també a primera divisió, i al Cartagena, el Lleida 1952-53 i el Constància d’Inca, on acabà la seva carrera el 1957

Formà part de la plantilla del FC Barcelona que la temporada 1949-50 pujà a la màxima categoria després de guanyar el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Després jugà al Creu Roja 1951-52, 1953-55, a l’Apolo 1952-53 i l’Arrahona de Sabadell 1955-59, amb el qual fou campió d’Espanya el darrer any Acabà la seva carrera a l’Hispano Olivetti de Barcelona, a segona divisió

Vinculat al Club Vela Blanes, durant el servei militar navegà a l’ Enif , un creuer de ¾ de tona, però desenvolupà la seva carrera esportiva en vela lleugera, primer en la classe Snipe i, a partir de l’any 1986, en Star, en la qual es proclamà campió d’Espanya 1988 Disputà quatre Campionats d’Europa 1985, 1986, 1987, 1988, un Mundial 1988 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Es patró de pesca

Es formà al Barcelona Universitari Club BUC, on desenvolupà tota la seva carrera esportiva i del qual arribà a ser capità durant tres temporades Fou convocat per la selecció catalana just abans de la seva mort prematura durant un partit El seu club li dedicà un torneig, que duu el seu nom, i el 2003 es creà la Fundació Albert Pascual per a la promoció de l’esport, i en especial del rugbi a Catalunya

Seguí la carrera militar a les ordres de Condé 1640-49, sense abandonar, però, el conreu de les lletres, sobretot la línia satírica Ultra una Comédie des Académistes pour la reforme de la langue française , fou autor d’un pamflet sobre el tractat dels Pirineus 1659, on ridiculitzava la política de Mazzarino, per la qual cosa es veié obligat a exiliar-se a Anglaterra D’aquesta època data la seva interessant correspondència