Resultats de la cerca

Es troba a la part sud-oriental del terme, als vessants septentrionals de la serra de Puig Estela, a la capçalera de la riera de Sentigosa , que desguassa al Ter sota la vila de Sant Joan, prop de la collada de Sentigosa , a la carretera de Sant Joan a Olot pel coll de Caubet Fou cedida al monestir de Sant Joan el 885 com a part de la seva dotació original

Hi neix la riera de Trentapasses , afluent, per la dreta, de la Tordera, que s’uneix al seu collector prop de Sant Celoni El lloc és esmentat ja l’any 1199 el seu creixement al llarg de la carretera de Girona féu que s’hi traslladés modernament la parròquia de Vilalba, de primer adaptant un petit edifici i, vers el 1930, bastint una nova església, neoromànica, obra de Josep MPericas

Situada en una regió agrícola, de la qual fa de mercat regional, és alhora un centre industrial, pesquer i comercial assegura la major part del comerç exterior de Colòmbia Nus de comunicacions navegació fluvial, carretera, aeroport internacional Centre d’ensenyament superior La ciutat fou fundada el 1629, adquirí importància a mitjan s XIX i cresqué extraordinàriament a partir del 1930, fins a convertir-se en el principal port oceànic de Colòmbia

Les seves cases, en part d’estiueig, s’agrupen en dues caseries Agell de Dalt , al voltant de l’església de Santa Helena construcció gòtica del s XVI, i Agell de Baix , al peu de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona totes dues són a l’esquerra de la riera d’Agell , que desemboca directament a la mar entre les rieres de Cabrera i d’Argentona

Aquesta església era una de les celles més antigues ecclesia S Johannis de Riardo , 820 creades pels monjos de Santa Maria de Vallespir Arles Era situada a l’oest del castell de Rard, a la vora de la carretera que conduïa al Voló per Sant Joan la Cella Les pluges del mes de juny del 1765 la feren esfondrar sobre el camí i les ruïnes foren enderrocades el mateix any

Antiga església del lloc de Peracalç villa Petra Calce , 928, era situada a la riba esquerra de l’Aglí, a prop de la carretera de Salses a Perpinyà L’ “ecclesia S Jacovi de Peracaus” apareix documentada per primera vegada el 1334 Ha desaparegut totalment, com la localitat i el pont del mateix nom “pons de Pera e caus, vocatus de Sant Jacme, qui antiquitus erat in Aglino” , 1455

Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica 1874, després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador Afiliat al partit conservador, seguí l’escissió silvelista Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d’Utiel i estigué molt lligat als cacics d’aquelles comarques

Format a Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit el 1785 i després director Fou arquitecte major de la ciutat, la universitat i l’Hospital Provincial de València, i arquitecte del duc de Medinaceli Fou autor del Casón Vestuario , de la reconstrucció de la universitat, de l’antic escorxador i del començament del cementiri 1808 Dirigí les obres de la carretera de Saragossa i projectà la de Castelló a Morella

Santuari situat als vessants del puig de les Cadiretes, sobre Cala de Salionç, és ben accessible des de la carretera de Tossa a Sant Feliu de Guíxols L’any 1452 el va restaurar un anacoreta dit Jaume Corbera, cosa que fa suposar un origen molt més remot L’edifici actual fou abandonat dels anys 1810 al 1882 No mostra cap element medieval, però és un lloc visitat i de devoció comarcana

Al voltant del castell enrunat i de l’església de Santa Maria romànica es formà el nucli del poble L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèlliques