Resultats de la cerca
Es mostren 3019 resultats
Karakorum
Història
Antiga capital (1220-67) de l’imperi mongòlic.
Fundada per Genguis Kan 1220, el seu fill Ögödei la fortificà 1235 Amb el trasllat de la cort de Khublai a Cambaluc 1267 s’inicià la seva decadència, malgrat una revifalla, al segle XIV, en tornar a ésser capital de la dinastia mongòlica xinesa Yüan Les seves ruïnes foren excavades 1948-49 per l’Acadèmia de Ciències de l’URSS
Atemptat contra una mesquita al Quebec
Moren 6 persones al Centre Cultural Islàmic de la ciutat canadenca del Quebec quan un franctirador dispara contra musulmans mentre es feia una pregària, i 19 persones més resulten ferides El terrorista, que sembla actuar per compte propi, és un estudiant francocanadenc de ciències polítiques de la Universitat Laval El Quebec, com la resta de províncies canadenques, ha acollit milers de musulmans refugiats
crítica històrica
Història
Estudi i discerniment de les fonts documentals sobre personatges o fets històrics, per tal d’establir-ne el grau d’autenticitat.
Aquest treball és dut a terme amb l’ajut de les ciències auxiliars de la història, com l’arqueologia, l’epigrafia, la paleografia, etc Un segon pas de la crítica històrica consisteix a donar un sentit i un lligam a les dades recollides i a analitzar les relacions entre els fets i llurs conseqüències, mitjançant el treball de la metodologia històrica/> 0
Gilles Duceppe
Política
Polític quebequès.
Féu estudis de ciències polítiques a la Universitat de Mont-real i en la seva joventut estigué vinculat al comunisme Posteriorment fou dirigent sindical El 1990, a partir d’una elecció parcial, fou nomenat diputat a la Cambra dels Comuns i, amb altres diputats quebequesos, formà el Bloc Québécois , pel qual ha estat reelegit successivament i que presideix des del 1997
Marta Estrada i Miyares
Ecologia
Biòloga marina.
Doctora en biologia 1976 i llicenciada en medicina 1970 per la Universitat de Barcelona Fou directora de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona 1995-97 El seu camp de treball és l’oceanografia i la seva especialitat és l’ecologia del fitoplàncton marí Rebé la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic 1995 i la Creu de Sant Jordi 2004
Rafael Candel i Vila
Geologia
Geoquímic.
Fou professor a l’Institut Escola i a l’Institut Ausiàs Marc, de Barcelona, vocal de la Junta de Ciències Naturals i secretari de la Institució Catalana d’Història Natural, de Barcelona Exiliat el 1939, fou després del seu retorn catedràtic de cristallografia i mineralogia a les universitats de Salamanca i La Laguna, i de geoquímica a la de Barcelona
Arturo Caballero Segarés
Botànica
Botànic.
Catedràtic de fitografia i geografia botànica a la Universitat de Barcelona 1913-22, formà part de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, en què actuà de secretari 1914-17, i fou primer director dels Serveis Botànics 1916-17 Traslladat després a Madrid, on ocupà la mateixa càtedra que a Barcelona 1922, el 1939 fou nomenat director del Jardín Botánico de Madrid
Otto von Böhtlingk
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Amb Acht Bücher grammatischer Regeln ‘Vuit llibres de regles gramaticals’, 1839-40 permeté d’apreciar l’obra dels gramàtics indis El 1842, cridat per l’Acadèmia de Ciències de Peterburg, inicià el gran Sanskritwörterbuch ‘Diccionari sànscrit’, 1853-75 Al costat de nombrosos altres treballs de sanscritista i comparatista publicà Über die Sprache der Jakuten ‘Sobre la llengua dels iacuts’ 1851
William Feller
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà d’origen croata.
Estudià a les universitats de Zagreb i de Göttingen El 1939 emigrà als EUA, i el 1944 es naturalitzà nord-americà Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Princeton, i pertangué a nombroses acadèmies de ciències Les seves investigacions en el camp de l’estadística, d’una gran rigor matemàtica, foren desenvolupades a An Introduction to Probability Theory and its Applications 1950
Ernest Esclangon
Astronomia
Física
Astrònom i físic francès.
Astrònom de l’observatori de Bordeus 1905, fou nomenat professor de la facultat de ciències d’Estrasburg 1919 i director de l’observatori de París 1929 Investigà sobre física ones infrasòniques i camps gravitatoris, matemàtiques funcions quasi-periòdiques i astronomia refracció atmosfèrica i cometes En els darrers anys estudià les condicions en les quals un astronauta pot ésser alliberat de la gravetat terrestre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina