Resultats de la cerca

Fins al s XVIII foren atribuïts al mateix Isaïes, però raons d’ordre històric i literari imposaren a la crítica la tesi de la duplicitat d’autors Hom situa llur composició a la darreria de l’exili babilònic Sobre el tema de la restauració de Sió, el Deutero-Isaïes elabora una concepció rigorosa del monoteisme i de l’universalisme religiós

Conegut sobretot per les seves obres teatrals, de tipus impressionista, on féu una profunda crítica de la societat vienesa de començament del segle XX, com en Anatole 1893, Liebelei ‘Flirteig’, 1896, etc La mateixa línia segueixen les seves novelles Leutnant Gustl 1901, Fräulein Else 1924, etc És molt interessant la seva correspondència, Über Krieg und Frieden ‘Sobre la guerra i la pau’, 1939

En el camp històric, cal remarcar els cinc volums de la seva História de Portugal nos séculos XVII e XVIII 1860-71 Conreà diversos gèneres literaris, com la crítica, l’assaig, el teatre i sobretot la novella històrica, com A mocidade de DJoão V 4 volums, 1852-53, i la narrativa menor en Contos e lendas 1873, també de caràcter històric

El seu pensament influí profundament en la vida cultural portuguesa contemporània D’ideologia liberal —s’exilià el 1926—, formà una escola crítica en la qual es palesa la influència de la generació del 1870, que ell estudià a fons Escriví Ensaios 8 vols, 1928-58, Breve Interpretação da História de Portugal publicada originalment en castellà el 1929 i traduïda al portuguès el 1972

De formació autodidàctica, és autor de diverses monografies com la Bibliografía crítica de las ediciones del Quijote impresas desde el año 1605 hasta 1917 , en collaboració amb el seu fill Joan Suñé i Fonbuena una segona edició, continuada fins l’any 1937, es publicà a Cambridge, EUA, el 1939 Entre el 1930 i el 1936 edità a Barcelona la Crónica cervantina

La seva millor obra és El pasajero 1617, recull de notícies sobre la vida i els costums de l’època, a més de les opinions personals sobre crítica literària, l’amor, les dones, la vida universitària, la situació social, etc Escriví també una mena d’enciclopèdia, Plaza universal de todas las ciencias y artes 1615 i la novella pastoral La constante Amarilis 1609

Autor de poemes Del aire , 1954, de contes Doce cuentos y uno más , 1956 i de novelles Ayer, 27 de octubre , 1958, es destacà, però, per les seves obres de teatre, en les quals féu una denúncia social amb intencionalitat crítica La camisa 1962, La condecoración 1965, El cuerpo 1967, José García 1979, Pablo Iglesias 1984 i La jerga nacional 1986

Influït per la narrativa social brasilera, especialment pels novellistes del Nord-Est, fa una crítica de la burgesia portuguesa des d’una posició de compromís polític Les seves novelles principals són Casa na duna 1943, Pequenos burgueses 1948 i Uma abelha na chuva ‘Una abella en la pluja’, 1953 i Finisterra 1978 La seva obra lírica ha estat recollida a Poesias 1945-60

Era lector de teologia de l’orde franciscà Fou destinat al convent de Girona, on es distingí durant la guerra del Francès com a capità de la setena companyia de la Croada Feu l’elogi fúnebre del general Álvarez de Castro i escriví una Historia político-crítica militar de la plaza de Gerona 1887, obra que només fou publicada en part

Tot utilitzant la sàtira, criticà l’oposició als bolxevics durant la revolució en la novella Belaja Gvardija ‘La guàrdia blanca’ 1925 La seva millor obra, però, és Master i Margarita ‘Mestre i Margarida’, 1928-40, que fou publicada pòstumament 1967 Conreà també el teatre, on plantejà les tensions entre l’artista i la societat Poslednije dni Puškin ‘Els últims dies Puškin', 1940