Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i en filosofia i doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987 amb una tesi sobre Foucault, ha estat profesor titular de la Universitat de Barcelona i després de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix filosofia i sociologia del dret Es formà com a sociòleg a Califòrnia i al Stanford, on amplià estudis, així com a Roma i Bolonya Director de recerca sobre qüestions de sociologia legal, pragmàtica i llei i intelligència artifical, fundà l’Institut de Dret i Tecnologia el 2005 del qual ha estat director fins…

Fou professor a les universitats de Marburg, Landshut i Berlín Com a ministre del govern prussià 1842-48 intervingué en la revisió del codi civil És considerat el fundador de l’escola històrica alemanya, que defensa l’origen popular del dret i dóna una gran importància a l’element consuetudinari Contribuí a la renovació dels estudis jurídics Especialista en dret romà, és autor de Geschichte des römischen Rechts im Mittelalter ‘Història del dret romà a l’edat mitjana’, 1815-31 i System des heutigen römischen Rechts ‘Sistema del dret romà…

Es destacà sobretot en els estudis d’història del dret germànic Cal esmentar-ne Deutsche Rechtsgeschichte ‘Història del dret germànic’, 1887-92 i Grundzüge der deutschen Rechtsgeschichte ‘Elements d’història del dret germànic’, 1901

Heretada del dret romà, constituïa una especialitat del dret sccessori català, però la compilació del dret civil de Catalunya del 1960 no la mantingué Actualment no és acceptada i s’entén com a no posada

Estudià dret a Barcelona, però es dedicà més a les qüestions doctrinals que no pas a l’exercici de la professió S'orientà, primerament, cap a les matèries penals El delito de infanticidio , 1894, tot i que ben aviat s’interessà pel dret civil català, especialitat en la qual ha estat reconegut mestre El 1903 l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona premià el seu treball El Codi civil a Catalunya Estudi crític de les sentències del Tribunal Suprem i de les resolucions de la Direcció General dels Registres El 1904 assumí la càtedra de dret català als Estudis Universitaris…

Estudià filosofia 1841-43 i dret 1844-47 Doctor 1855, fou catedràtic de dret romà 1856 Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València hi fou rector de la Universitat 1868-73 Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a Revista Ibérica , El Foro Valenciano , Revista de España , Revista de Legislación y Jurisprudencia , etc Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873 Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de…

Per a exercir una llei cal tenir, en principi, un dret o un interès legítim afectats legitimació, exceptuant el cas de l’acció pública Segons la llei que el tribunal ha d’aplicar en jutjar, hom parla d’una acció penal, civil, laboral, etc En el dret romà, l’acció anomenada en llatí actio era la forma de fer complir un dret determinat en un judici, i la seva utilització anava lligada amb l’ús de determinades fórmules per cada un dels drets que s’exercien Cada tipus de contracte tenia una actio especial per a demanar-ne el compliment Així sorgiren un gran…

Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599 hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607 Era donzell Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària 1611, en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters , resposta a un memorial fet per l’advocat de la ciutat 1620, un Discurs ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don 1621, escrit a instància d’…

Algunes universitats o municipis, a vegades per compra i a vegades per privilegi, obtingueren aquest dret per cessió del senyor, dret que es transformà, així, en un dels ingressos del fisc local Aquest dret s’extingí amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials l’any 1813

Doctor en dret 1963, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1982, magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1989 Secretari general del Segon Congrés Jurídic Català, també fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret Civil Català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans Publicà  El…