Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
tabac de pota
Tabac de pota
Magnus Manske (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de 30 a 150 cm d’alçada, de fulles alternes, ovades i peloses, de flors d’un verd groguenc, arranjades en panícules cimoses, i de fruits capsulars.
Prové de l’Amèrica del Nord i forneix un tabac de qualitat inferior, raó per la qual a penes és conreat
comí de Marsella
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, amb una alçària de 10 a 75 cm, de fulles tres o quatre cops pinnades, flors blanques o groguenques disposades en umbel·la composta i fruits en diaqueni.
Viu en terrenys àrids i salabrosos
galavars
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles paripinnades, de flors grogues sovint tacades de porpra i de llegums d’un color bru groguenc o negrós.
Es fa a quasi tot Europa
angèlica
Botànica
Planta herbàcia, biennal, de la família de les umbel·líferes, que pot atènyer 2 m d’alçada, d’arrel gruixuda, fulles dividides, de pecíol eixamplat en beina i tija buida, acabada en una gran umbel·la d’umbel·les.
Tots els òrgans de la planta són intensament aromàtics, i per llurs propietats tòniques són emprats en l’elaboració de molt vermuts i licors estomacals Pròpia dels països del nord d’Europa
cerfull
Cerfull
Derzsi Elekes Andor (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, amb la tija dreta, que fa de 30 a 80 cm, de fulles compostes glabrescents, flors blanques, petites, agrupades en umbel·les compostes, i fruits negres, lluents, linears.
Originari del Caucas, es dóna subespontani, i a vegades és conreat a Europa per les seves fulles aromàtiques, usades com a condiment
cacauet
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnades amb 4 folíols, piloses, tija de 30 a 60 cm d’alçària i flors grogues que parteixen de les axil·les de les fulles inferiors.
Després de la pollinització el peduncle floral s’allarga cap al sòl, i hi va enfonsant el fruit, una beina de 2 a 4 cm, anomenat, com la planta mateixa, cacauet , que acaba de madurar sota terra, adquirint una forma allargada i una closca dura, groguenca, amb constriccions que corresponen als espais entre les llavors El cacauet exigeix un clima temperat, càlid i sec, sòls poc compactes, on els fruits puguin enfonsar-se bé, fèrtils i profunds, preferentment arenosos, rics en calci, fòsfor i potassi És planta exhauridora i exigent, que demana de seguir en rotació un conreu que hagi estat molt…
col
Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…
escalunya
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija cilíndrica buida i flors estrellades de color blanc blavós, aplegades en umbel·la terminal, la qual sovint presenta bulbils.
És conreada pels seus bulbs, que, adobats, són comestibles
panical blau
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles pinnatífides i espinoses, de flors blaves agrupades en capítols esfèrics, i de fruits en aqueni, proveïts d’un vil·là.
És pròpia de la regió mediterrània i forma part de comunitats xeròfiles
ruda llinosa
Botànica
Planta herbàcia perenne, subllenyosa, de la família de les rutàcies, de 15 a 40 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, alternes, d’inflorescències cimoses, de flors grosses, amb cinc pètals grocs, i de fruits capsulars.
De distribució iberomauritànica, habita prats secs, rosts assolellats i terrenys guixencs